Lourdes Tasies / Yohany Limpias
El retorn a l’escola ha fet que les famílies es retrobin amb una situació que, almenys durant les vacances, alguns no volien recordar: vivim una inflació pel núvols i que no deixa d’anar amunt.
Segons el darrer índex de preus al consum (IPC), elaborat per l’Institut Nacional d’Estadística, les famílies han fet front a un retorn a les aules molt més car: 405,76 euros és la despesa per cada alumne (un 4,8% més que l’any passat). Com a resposta la gran demanda de beques, préstecs i tot tipus d’ajudes s’ha disparat, ja que, facin els comptes que facin, les famílies no hi arriben.
El gruix de la despesa: els llibres de text
Els llibres de text representen el percentatge més elevat de les compres escolars i ha crescut un 4,1% respecte l’any anterior, segons l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU). A l’ABACUS un llibre de text d’anglès que l’any passat costava 21,6 euros, enguany costa 24,90. Tres euros més.
La Martina Jiménez, dependenta de la cooperativa, explica la sensació general en les famílies: “Abans la gent comprava amb il·lusió; ara, en canvi, entren amb la seva llista i cares llargues. És normal, si jo fos mare en aquest moments estaria molt amoïnada amb aquests preus. Si tens un sou de mil euros, no pots fer-hi front”. A la Martina li ha picat la curiositat per anar observant i seguint la pujada de preus d’alguns productes. “Les diferències són abismals, recordo un llibre de matemàtiques de l’any passat que ara costa 15 euros més, i així amb gairebé tot”.
La venda de llibres de segona mà, una sortida per a moltes famílies
Davant el panorama cal buscar alternatives. La web milanuncios.com, plataforma digital de venda de productes de segona mà, ha fet un estudi que revela que la demanda dels llibres de text de segona mà ha crescut un 67% a tot Espanya durant els mesos de juny, juliol i agost. Igualment, l’oferta s’ha elevat fins a un 242% des de la fi del curs escolar. El preu mitjà per a cada llibre, tot i ser de segona mà, ha pujat un 8% respecte de l’any anterior. Els llibres d’Educació Secundària Obligatòria (ESO) són els més sol·licitats per les famílies. I si parlem concretament de cursos, el que més triomfa en vendes és el de primer de batxillerat, i acapara el nombre més gran de visualitzacions a la pàgina.
I les famílies de la Marina, com ho afronten?
Des de la Marina hem entrevistat tres famílies amb diferents nombres de fills, i ens expliquen com s’ho han fet per afrontar el nou curs escolar enmig d’un context de pujada generalitzada de preus. De les tres consultades, dues han demanat ajuts però no els han aconseguit. Són els casos de l’Arantxa i la Míriam, famílies monoparentals. “Estic en llista d’espera des de fa anys, enguany he hagut de recórrer a una empresa de venda de llibres de segona mà i així estalviar-me una mica, no sé com podré tirar endavant les filles”, es preocupa l’Arantxa.
Similar és el cas de la Míriam, que ha sol·licitat un ajut i encara espera resposta. “Sabia que els preus augmentarien així que he estalviat des de fa 6 mesos per fer front a la tornada a l’escola”. La Mónica en canvi no l’ha demanat perquè està convençuda que tampoc no l’hi donarien en comptar amb dos sous a casa. Reconeix, però, que “realment em vindria molt bé ja que som una família nombrosa i això ens condiciona molt”.
Entre tant, els sous no pugen i el que té la sort de tenir una feina més o menys estable s’ho mira tot amb lupa: “Intentem estalviar al màxim, però tot i l’esforç és impossible d’arribar-hi. No li veig fi a la situació i cada cop és més difícil fer front. Em preocupa molt el futur dels meus fills”, diu la Mònica. “Ho estem patint i per aquesta tornada a l’escola ens hem hagut d’evitar de tot durant les vacances per poder assumir les llistes”, assegura l’Arantxa. “He hagut de marxar de casa meva per buscar un lloguer més assequible. Desgraciadament, amb el meu sou, anem molt ofegats, així que hem de diferenciar entre ‘’l’important’’ i ‘’l’indispensable’, il·lustra el drama la Míriam.
Totes tres coincideixen en què al final ho paga també la canalla. Han estat pedagògiques advertint-los de la necessitat de saber tirar endavant amb el que hi ha, intentant treure ferro a la situació. Alhora han hagut d’incidir més que mai en la cura del material. “Sempre els hem comentat el mateix però aquest any encara més. També han reutilitzat tot el material que han pogut de l’any passat (gomes d’esborrar, bolígrafs, estoig…) són nens encara i per l’edat ho han comprès bé”. “Enguany hem comprat els llibres per wallapop. Alguns pares senten rebuig a aquesta aplicació i el fet de comprar llibres de segona mà, però a nosaltres, en aquests moments, ens ha salvat”, assegura la Mònica.
Tot seguit, valoren l’atenció als centres educatius i hi ha experiències diferents. L’Arantxa està molt satisfeta: “Com és tracta d’una escola pública i ens coneixen, es preocupen per nosaltres i afortunadament rebem tot tipus d’ajut”. No és el cas de la Míriam i la Mònica. “No ens han donat un cop de mà en res i no n’hem rebut cap, és molt dur”, diu la primera. “La directiva de l’escola sap que a casa treballem tots, som conscients que no en rebrem , tot i que, sincerament, ens vindria molt bé”, se suma la segona.
Hi ha preocupació i neguit en moltes famílies. I no és per menys. Quan acabem el reportatge, el 28 de setembre, és notícia l’informe de l’OCU en el que resulta que els productes que componen la cistella han incrementat el seu preu en un 15,2% de mitjana des de l’últim estudi, la major pujada des que l’organització de consumidors va començar a realitzar aquest estudi fa 34 anys.
