Lourdes Tasies Cano
D’ençà la invasió d’Ucraïna per l’exèrcit de Rússia, les fluctuacions dels preus han tingut una tendència consecutiva al alça. Així, hem observat com a diari els aliments i molts altres productes s’han encarit significativament en poc temps. Les telenotícies han mostrat reiteradament estanteries buides, afegint tensió i neguit al carrer. I com es viu tot això al nostre barri? En parlem amb la Isabel, l’Antonio i la Shoana, treballadors d’un supermercat, d’una benzinera i en una fruiteria, respectivament.
Les grans superfícies, entre els estalviadors i la compra compulsiva pels neguits.
La Isabel treballa al supermercat Sorli Discau de la plaça Cerdà des de fa més de 40 anys, una feina que li ha permès entreveure els canvis en la conducta habitual dels compradors. Els més sobtats s’han produït les darreres setmanes, una situació, però, que segons el seu testimoni, ha anat in crescendo. «La pujada actual no és només fruit de la guerra, de fet, des que va esclatar la pandèmia els preus han augmentat significativament. Sí que la gent compra molt menys que abans. Clients de tota la vida diuen que no es poden permetre el luxe de comprar segons quins productes, és lògic. A més, hem observat que la gent ja no fa la compra per la setmana o el mes, ara es compra únicament allò que es necessita, i si es pot estalviar, millor!»
Quan li preguntem pels preus i l’afany de compra d’oli de gira-sol, Isabel se’n recorda de l’inici de la pandèmia i “l’efecte paper higiènic”. “La gent ara es pensa que no el podrà comprar i si el troba, l’adquireix de manera compulsiva. De fet, són pocs els que l’utilitzen habitualment a casa, però, ara, per por, i tot i tenir un preu summament excessiu, el volen”.
Benzina d’or, la perplexitat diària dels conductors en omplir el dipòsit
Ara bé, si hi ha hagut un producte que s’ha enlairat en el preu, és la benzina. D’aquí les protestes encapçalades per diversos sectors i sobretot pels transportistes. I és que l’encariment del combustible ha fet estralls en tota la cadena de distribució de mercaderies i productes diversos, de manera molt especial en la indústria alimentària.
L’argument més sentit del col·lectiu ha estat la seva incapacitat per fer front a les despeses i veure’s abocats a pèrdues. El que ha provocat un estira i arronsa en la negociació entre el Govern, les patronals del transport i la secció liderada per en Samuel Hernández, president de la Plataforma Nacional por la Defensa del Transporte, la veu més escoltada entre els autònoms dels sector, per arribar a un acord que posi fi a l’aturada.
Però, la realitat a les benzineres “sembla un apocalipsi”, en paraules de l’Antonio Garcia, empleat de la benzinera Repsol situada al passeig de la Zona Franca. Ens explica la perplexitat diària dels conductors. «El preu de la benzina ha pujat un 35% aproximadament. Tot i això, la realitat va més enllà del que s’observa per la televisió. Sí, hi ha persones que no omplen el dipòsit freqüentment, però d’altres, segueixen com abans i, per por que continuï la pujada, omplen el dipòsit encara més.»
I és que des que ha començat aquesta guerra, hi ha una demanda excessiva d’alguns productes, entre els quals, la benzina. «Des de fa setmanes, les cues no te les acabes. Mai no havia treballat tant com ara, i hi porto quasi 20 anys! Això no és racional, fins i tot hi ha gent que compra butà como si no hubiera un mañana”, assegura l’Antonio.
Els petits comerços del barri, els grans perjudicats.
La Shoana és una veïna que va inaugurar la seva fruiteria a la plaça Marina fa tres anys. Al front del seu comerç ha viscut dos dels moments més inestables; el de la Covid-19 i ara, amb una guerra pel mig. Ens trasllada la percepció que rep de l’ambient al carrer, «hi ha molt desànim en tothom».
«Abans, on la gent gastava 5 euros ara són 10, no per voluntat nostra, dels comerciants, sinó per l’increment generalitzat dels preus”. I posa com exemple, els pebrots verds, han passat de costar 2 a 4,50 euros el kilo. «La gent ho nota ara, però l’increment ha estat diari, i cèntim a cèntim s’ha fet notar molt en la compra total. Abans la gent deia, què és un cèntim? però és que ara les pujades son d’euros sencers».
«El preu de la fruita gairebé s’ha quadruplicat», continua, «em fa mal apujar-los tant, però, quina altra cosa puc fer? Mantenir el meu negoci no és gens fàcil ara mateix: per una banda, he de fer front al preu de la llum, i per altra banda, sovint haig de llançar aliments perquè ningú no els compra. Sincerament, ja no puc seguir fer front a les despeses.»
L’expressió compungida de la Isabel identifica un gran nombre de famílies, que abans ja tenien dificultats per arribar a fi de mes i per a les quals fer front a l’encariment del cost de la vida ara mateix és ja inassolible.
