Alejandro Flores
“Els bancs es lucren amb els nostres diners i ara ens tracten com si fóssim ningú”, explica el Serafín Nevado, de 88 anys i ex treballador de la SEAT. “Des que vaig arribar a Barcelona, sense diners, als 15 dies vaig començar a treballar, tota la vida cotitzant perquè ara ens deixin de banda”.
La seva denúncia abasta una problemàtica molt candent entre les persones més grans: la transformació cap a una banca digitalitzada accentua l’escletxa digital entre les generacions natives digitals i els jubilats, i els deixa desatesos i vulnerables davant un sistema que ja no els té en compte. “La gent gran no està familiaritzada amb les noves tecnologies. Quan vaig al banc sempre he de demanar ajuda, però sovint és escassa i molts cops hem d’esperar hores per ser atesos”, lamenta el Serafín.
Fa prop d’un mes, el Carlos San Juan, un valencià de 78 anys, entregava a la vicepresidenta segona del govern espanyol i ministra d’economia, Nadia Calviño, més de 600.000 firmes recollides al portal change.org per demanar “atenció humana a les sucursals bancàries”. Segons San Juan, els bancs han migrat totes les operacions bancàries a internet, “i no tothom ens entenem amb les màquines”.
Denuncia una exclusió al col·lectiu de jubilats per part de les sucursals: “No paren de tancar oficines, alguns caixers són complicats d’utilitzar (…), i als pocs llocs on queda atenció presencial, els horaris són molt limitats, s’ha de demanar cita prèvia per telèfon, però truques i ningú t’agafa la trucada”, lamenta. La veu del Carlos es va sentir als telenotícies d’arreu d’Espanya, fent visible un malestar generalitzat, sobretot en el col·lectiu de les persones grans. L’escletxa digital entre les generacions joves i els més grans creix.
A la Marina, les sucursals bancàries que han tancat durant els últims anys han estat moltes. Un exemple és l’oficina de Caixabank del passeig de la Zona Franca amb Mineria, o la d’Alts Forns amb Mare de Déu de Port, que ara està ocupada per una família.
L’Adela Gandubio té 82 anys. Veïna del barri, descansa asseguda en un banc del passeig de la Zona Franca amb la Montse Gómez, la seva cuidadora. “Han tancat moltes oficines, i com hi ha menys personal i menys caixers automàtics les cues son infinites”, es queixa la Montse. Gandubio reconeix les limitacions de les noves tecnologies dels majors de 65 anys: “Jo no en sé gens i fins i tot em costa entendre’m amb el caixer automàtic. El meu marit abans en sabia, però per desgràcia està malalt i no pot ajudar-me”, explica. L’Adela té dues filles, de les que depèn per a solucionar les diferents gestions administratives a les que s’han d’enfrontar els més grans. L’una viu a Reus, i l’altra, malgrat residir a prop de la mare, treballa i molts cops tampoc no pot ajudar-la ni a treure els diners. “Tant si fa fred com si fa calor, hem d’esperar durant molt de temps a les portes de les oficines per a realitzar una simple gestió. L’altre dia vaig venir al banc i vaig haver d’esperar durant hores, es perd tot el dia”, lamenta l’Adela.
La Dolores Peral, una altra veïna fastiguejada, apunta la situació d’un altra col·lectiu encara més penalitzat: “Estic discapacitada amb un grau del 60%, i la cosa s’agreuja”, indica. La Dolores, de 70 anys, parla amb les seves amigues davant d’una sucursal bancària, amb un barret que li tapa el cabell ros i el seu gos al costat. “Un dia vaig entrar al banc, i després d’esperar durant un temps, em van dir que marxés perquè no me’n sortia amb una operació”, denuncia Peral.
Explica que és una situació que ha anat a pitjor, i recorda que fa 15 o 20 anys hi havia moltes persones treballant a les oficines i atenien tothom que ho necessités. “Podies preguntar tots els dubtes. Jo sé agafar un telèfon mòbil per trucar a algú, però poca cosa més. Imagina’t si he de dominar un caixer automàtic tota sola”, lamenta.
Per contra, l’Encarnación López, malgrat que coneix molts casos d’amics i amigues que tenen el mateix problema, assegura que al banc d’on és clienta no té, de problemes. “No em puc queixar de l’atenció al client que rebo, perquè quan vaig m’ho solucionen, però sí que és veritat que hi ha molt pocs treballadors atenent”, explica.
L’escletxa digital a la banca, en dades
Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística de l’any 2021, a Espanya hi havia un 26,7% de persones entre 65 i 74 anys que en els últims tres mesos no havien utilitzat internet (25,4% en el cas dels homes, i 28% en el cas de les dones). Si ho comparem amb aquella població compresa entre 16 i 24, i que per tant es consideren nadius digitals (que ja han nascut a l’era digital) aquesta xifra és de només el 0,4%. L’escletxa digital generacional es corrobora, per tant, si ens fixem en les dades generals.
I si anem al detall, un estudi portat a terme per Eurostat (l’Oficina Estadística de la Unió Europea), publica una xifra alarmant: l’ús d’internet per al comerç i la banca digital a Espanya. Entre les persones d’entre 65 i 74 anys, és de només del 23%, i del 7% per a aquelles majors de 75 anys. Al país millor posicionat a nivell europeu, Suïssa, l’ús d’internet per a compres i banca digital entre les persones de 65 a 74 anys és del 84%, mentre que a la franja de majors de 75 anys és del 77%. Això significa una diferència del 61 i del 70%, tenint en compte les franges esmentades.
Un dels últims informes publicats sobre l’escletxa digital de l’Ajuntament de Barcelona junt amb la Fundació BIT Habitat afirmava que, durant l’any 2020, l’escletxa digital era major als barris amb una renda familiar baixa en comparació amb els de renda superior. Si comparem, per exemple, els barris de renda mitjana-baixa (com és el cas de la Marina) amb els de renda alta (com Sarrià-Sant Gervasi), el 88,7% s’havia connectat a internet el dia anterior a l’enquesta als barris de renda mitjana-baixa, enfront del 93,1% als de renda alta. Si ens fixem en aquells que mai no havien utilitzat internet, l’escletxa és encara major: el 6,4% (8,3% en el cas dels barris de renda baixa) en comparació amb el 3,3% d’aquells de renda alta.
Filant prim, la diferència s’accentua a les franges d’edat compreses entre els majors anys si tenim en compte el tipus d’activitats realitzades, en especial pel que fa a la consulta de comptes bancaris o a la realització de gestions. Segons el citat informe, les persones que mai no han utilitzat internet per a aquesta activitat entre els que tenen 65 i 74 anys és del 26,8%, i del 47,4% en els majors de 75. Comparat amb les persones d’entre 25 i 34 anys, aquesta xifra és només del 7,3%. En el cas de les persones que utilitzen internet diàriament per a la consulta i gestió de comptes bancaris, els de 65 a 74 anys són el 17,7%, del 12,6% pels majors de 75, i del 33,2% pels de 25 a 34 anys. Aquestes dades reflecteixen l’escletxa que existeix en l’ús d’internet per a unes activitats cada cop més digitalitzades, fet que denuncien les persones jubilades que s’enfronten diàriament a les barreres tecnològiques.
La campanya “soy mayor, no idiota” comença a tenir els seus efectes
La campanya “soy mayor, no idiota” impulsada pel valencià Carlos San Juan comença a tenir els seus efectes. Els bancs mouen fitxa davant l’escàndol que es porta coent durant anys reduint serveis: el Santander amplia en tres hores l’horari d’atenció al client, de la mateixa manera que ho farà el BBVA i Bankinter. Pel que fa a CaixaBank, ampliarà en més de 1.000 treballadors els gestors que atenen el col·lectiu major de 65 anys, a més d’evitar el tancament de sucursals en aquelles localitats on és operador únic.
Cal recordar que durant la pandèmia, els bancs han batut rècord de beneficis amb gairebé 9.000 milions d’euros només a Espanya. D’aquí el reclam, ja que no s’entén que les entitats financeres en comptes d’obrir oficines, les tanquin i retallin personal. “Les persones grans existim, som moltes i volem que se’ns tracti amb respecte i dignitat”, diu el Carlos San Juan recollint la veu de milions de persones.
