El far, més conegut com la farola, s’alça solitari enmig de la platja en una fotografia que ens recorda que no fa tant el paisatge del barri era molt diferent. Fora del centre cívic, entre els edificis de La Cadena, i acompanyats per la guitarra de Jose Luís Benítez, una seixantena de veïns i veïnes recorden les històries de mar i platja que van viure o que tant han sentit a parlar, recuperant així un trosset de la seva història. “Una història de gran rellevància i que no està escrita enlloc” destaca Adolf Romagosa, membre del grup impulsor de “La farola”.
L’acte inaugural va anar farcit de sorpreses, amb una maqueta de la farola, feta pels Artistes de La Marina, la revelació d’un tapís fet per les dones d’Àncora. També es va voler retre un homenatge als sanitaris i sanitàries que tant han lluitat durant aquest darrer any als CAP’s de La Marina i a totes les víctimes de la Covid-19, un moment molt emotiu amb la lectura de poemes, que des del personal dels CAP’s van agrair molt. “M’ha semblat un gest molt bonic i molt entranyable”, comentava Merche Liroz del CAP Carles Ribes; “estem molt contents i agraïts d’aquest reconeixement” hi afegia Anna Lanau del CAP La Marina.
“La farola” com a iniciativa neix fa més d’un any, quan un grup de veïns treu al mar la verge de Port. “En el moment que vam passar per davant de la farola l’ambient va canviar, i ens vam adonar que aquesta estructura, ara integrada per complet al Port, era dels veïns i les veïnes”, explicava Romagosa.
D’aleshores ençà es va crear el grup, on molts veïns i veïnes hi participen, i entre els quals destaquen Josep Mª Pérez, Julio Baños i Joan Gazcueña, aquest últim encarregat de portar l’acte. Així la farol ha esdevingut un símbol no només de recuperació de la història del barri, sinó també de la seva projecció cap al futur. “La Marina ha de poder nodrir-se de les empreses i del capital que la rodegen, i per això hem de treballar les relacions amb el Port o el Consorci”, explicava Pérez.
De moment, però, l’exposició se centra en aquest passat amb un recull de fotografies de la platja i de la vida pesquera, on molts hi reconeixien llocs o familiars. “Mira aquesta sembla la tieta”, “això és on vas caure aquell dia” o “nosaltres hi anàvem caminant fins a la platja, eren vint minuts!”, eren algunes de les expressions que se sentien pel passadís del Centre Cívic La Cadena, que acollirà l’exposició fins al 30 de juny.
