Alejandro Flores
El mercat setmanal de la Zona Franca obre les seves parades al complet després de més de tres mesos sense activitat, amb totes les mesures de seguretat i higiene necessàries per evitar nous rebrots. El col·lectiu dels mercaders reclama més ajudes pel sector i demana accions concretes per fomentar el comerç de proximitat que, arran de la crisi de la Covid-19, ha quedat en una situació molt precària.
“Vam tancar els primers i ens han deixat obrir gairebé els últims, quan en realitat estem en un espai obert on, científicament parlant, és on menys contagis hi ha”, explica el president del mercat de la Zona Franca – Cases Barates, el Julián Ramos. Durant la fase 2 de la desescalada, els mercats ambulants podien reobrir un 25% de les seves parades i un terç de l’aforament, però les mesures de seguretat, ens diuen els afectats, varien segons els municipis i no tots ho van fer. “Volem unitat en les mesures i no que cada ajuntament faci el que vulgui”, demana l’Eli. Es tracta d’un sector on els comerciants no tenen un lloc fix per vendre, sinó que es traslladen de ciutat en ciutat segons el dia de la setmana i els acords que tinguin amb els consistoris. “S’ha lluitat molt per a què ens deixessin obrir almenys en un 50% de les parades quan tota la resta d’establiments comercials ja estaven oberts”, explica la Rosa María Cortés, venedora. La divisió de criteris en la gestió dels mercats entre ajuntaments ha dificultat enormement als mercaders, i és per aquesta raó que demanen unitat en la presa de decisions i que s’unifiqui la seva gestió en un sol òrgan. “Ara mateix, el mercat de la Zona Franca està obert al 100% de les parades, i és el millor cas que ens hem trobat fins ara”, comenta Juan, un marxant amb una parada de roba al centre del mercat.
Les pèrdues econòmiques són moltes, mentre les ajudes semblen no arribar de la manera que desitjarien els autònoms, que representen la gran majoria dels mercaders a tot l’Estat espanyol. “Quan reivindiquem alguna cosa sempre som els últims als que escolten. Quasi mai se’n recorden, de nosaltres”, explica el Luis Miguel. Es tracta de negocis majoritàriament familiars que solen ocupar a tots els membres de la casa i, sovint, les parades dels quals passen de generació en generació. “Porto tota la vida al negoci dels mercadillos. Des de petit que vaig començar amb els meus pares”, explica el Manuel Santiago, qui amb el temps ha pogut aprendre un negoci que, segons indica, no és gens fàcil i requereix de molts anys de pràctica. “Vaig acabar l’EGB i no he estudiat res més. La meva vida és aquest negoci, els meus pares també hi treballen, en aquest negoci. Si tanquéssim, on em fico a treballar jo ara? En quina feina m’agafaran?”, es pregunta.
Són el tracte proper amb els clients i la confiança els que fan especials els mercats ambulants, ja que molts cops el mercader haurà d’atreure la clientela cridant els preus i les bondats del producte, allò que en diuen el voceo. “¡Madre mía qué barato que vendo!” o el famós “¡Que me lo quitan de las manos!” són formules que intenten captar als cada cop menys clients que passegen per aquests espais en perill d’extinció.
“Nosaltres ingressem el que venem, i si no venem no tenim ingressos”, adverteix la Dolores, que porta 40 anys al negoci. “Un rebrot: tanco”, lamenta. Molts mercaders han demanat ajudes, però els que les han rebudes denuncien que no és suficient, i que les taxes (tant la dels autònoms com la que paga cada comerciant anualment per metre quadrat ocupat a qualsevol mercat) s’haurien de reduir i no només ajornar-ne el pagament.
Tres mesos sense activitat econòmica ha afectat un sector que ja patia una crisi des d’abans del coronavirus. “Han obert molts centres comercials. També ens ha afectat l’arribada d’internet, i els Primarks han suposat ‘la mort’ per als mercadillos, perquè tenen productes a un preu molt semblant al nostre o fins i tot inferior”, explica la Teresa, que porta 38 anys en el negoci. Les grans superfícies i la descentralització de la producció a altres països ha abaratit els costos de producció de moltes grans superfícies per vendre roba de baix preu. Aquest fenomen ha afectat en gran mesura al comerç local, que ha vist com els seus clients passaven de comprar productes a les seves botigues a fer-ho en espais virtuals o sobredimensionats. “Les caixes que es feien abans en comparació amb les que es fan ara són irrisòries”, adverteix la Isabel, que porta 25 anys al mercat de la Zona Franca.
Els mercadillos miren amb incertesa cap al futur, preguntant-se com enfrontaran la crisi del coronavirus i del petit comerç. “No entenem per què a Espanya estem tan abandonats essent els mercats ambulants un sector econòmic històric i en què han treballat tantes generacions”, es pregunta el Julián Ramos. El president del mercat de la Zona Franca insisteix en el fet que cada cop més gent s’està sensibilitzant i està prenent consciència de la importància del comerç de barri. “El motor d’un país està en el petit comerç i no en grans superfícies amb inversors estrangers”, conclou.
