Redacció: Yohany Limpias
Si després d’aquesta crisis canviarem o no la nostra escala de valors, si deixarem pas al nostre sentit més comunitari en detriment del tan present individualisme, encara és d’hora per saber-ho. De fet s’afirma més aviat el contrari, és a dir, que canviarem a pitjor. Malgrat aquesta perspectiva sempre hi ha els bons samaritans. Gent disposada a ajudar. Això fa el grup de voluntaris del banc d’aliments de la parròquia Mare de Déu de Port, 15 persones que hi col·laboren des que el van obrir ara ja fa molts anys.
Compartim amb ells una estona d’un dia qualsevol de confinament: escollim la diada de Sant Jordi (que enguany no s’ha celebrat, afirma un amic escriptor que treballa en una editorial), i cau en dijous, dia habitual de repartiment de les bosses de menjar a la porta de la parròquia Mare de Déu de Port. Una fila de persones respecten la distància de seguretat assenyalada al terra amb marques improvisades de cinta americana, per evitar contagis.
“Aquest matí ha estat una bogeria, entre la gent que havíem d’atendre, la que ha vingut sense derivació (de Serveis Socials) i la que ha vingut d’un altre punt de recollida que ha suspès l’entrega temporalment sense avisar-nos, la cosa ha estat moguda” diu la Itziar Valle, coordinadora del grup.
Preveient les dificultats del confinament, als habituals ja els havien avançat l’entrega per a dos mesos. Explica que avui, dia de l’entrevista, han atès prop de 50 famílies. “Totes les persones que han vingut avui són noves, no en coneixia cap”, afirma.
Ens apropem al migdia i arriba el “descans del guerrer”: és l’expressió que fa servir la Itziar quan ja tothom ha marxat amb el carretó de la compra i els voluntaris berenen amb la satisfacció de la feina feta.
“Ara som pocs, ja que tenim molts voluntaris grans que ara no poden venir i n’hi ha altres tres més joves però tenen familiars de risc i tampoc volen exposar-los, així que hem fet venir gent que teníem a la recambra i algú que s’ha apropat a Càritas per oferir-se com a voluntari”.
Ells també troben a faltar la normalitat. No poden abraçar les famílies ni alleugerir-les l’angúnia que porten i ni tan sols xerrar i preguntar-los com els va, perquè tot això s’ha tornat perillós. “És tan fred, és la part que portem pitjor”.
Sobre les persones que demanen ajut, són molts variades. Hi ha de tot, potser una mica més dones que d’homes i, tot i que hi ha moltes persones estrangeres, predominen els locals, comenten.
Conversem sobre les seves impressions de la feina que fan aquest dies, ja que no han parat ni tan sols les dues setmanes de confinament obligatori per a tothom: “El que notem és que la gent té situacions molt més dramàtiques de les que habitualment atenem. Perquè són gent que vivia de l’economia submergida i que de cop no tenen cap ingrés, cap!, i han de seguir pagant les factures i sobreviure i tampoc no els és fàcil demanar ajuts perquè estan fora de tot registre o sistema”
Tampoc tenen l’esperança de cobrar un ERTE ni l’atur ni…. “És preocupant, pensi que els aliments que oferim aquí només son un ajut, però ni de bon tros representen o arriben a cobrir una dieta alimentària completa, per això Serveis Socials fa un filtre”, segueix la Itziar.
Amb els anys, han guanyat experiència i prudència. “Totes les persones que ens arriben han de passar abans per Serveis Socials per assegurar que atenem bé a tothom, és a dir que li donen més a qui més ho necessita, en la mesura de les respectives necessitats”, explica en donar compte que avui mateix han hagut d’orientar mitja dotzena de persones que s’hi havien acostat perquè coneixien el lloc de boca-orella. “Els donem el contacte de Serveis Socials, que fins i tot tenen un servei d’emergència i els atenen de forma immediata si és necessari”.
Aquestes persones voluntàries amb esperit lluitador en plena crisi, quan tot el món ha estat confinat a casa, amb molt de canguelo a sobre, reconeguem-ho, es mantenen a peu de canó, convertits en els samaritans de moltes famílies sense provisions.
Una altra cara de la immensa tasca solidària que s’ha fet durant aquest dies per moltes persones, entitats, associacions i també treballadors de Serveis Socials.
