Gloria De Castro Cantalejo. 67 anys (jubilada), modista d’alta costura (no confecció), actualment jubilada. Religió? M’he educat amb tradicions catòliques. Política? D’esquerres, de família i de tota la vida.
Ens citem a un petit cafè, i ens entenem enmig del brogit d’una terrassa a les cinc de la tarda. La Glòria és una veïna que col·labora en moltes activitats del barri. El seu art són els fils, les agulles i les teles amb què fa i desfà vestits, des d’un de núvia fins a un altre de faralaes, entre més. La vocació li ve de nena, “jo mateixa em feia cintes pels cabells ben guarnides i aprofitava molts materials!, diu.
A més de l’ofici, m’explica la seva història. Quan els seus pares van arribar a Barcelona i van “descobrir-hi Europa”. “Es van enamorar de la ciutat”. Ella ha tingut la sort de treballar a una de les cases de moda més importants d’aleshores, la casa Pertegaz (Manuel Pertegaz va dissenyar el vestit de la que llavors era la Princesa Letízia). Una època que la va marcar.
D’on provenia la seva família?
De Cadis. La meva mare era mestressa de casa i va venir embarassada, i el meu pare era militar.
Militar republicà?
Havia estat republicà, però ¿qui tenia collons per seguir sent-ho amb Franco viu?. De fet, van matar els meus tiets i van traslladar la meva àvia de la presó de Cadis a la de Tarragona: la tractaven de boja quan el seu delicte era haver estat mestra d’escola. De tot això que et dic, només ens vam assabentar 25 anys més tard…
Difícil. Com va acabar el seu pare?
En realitat, el pare era mestre armer, mecànic, que treballava a l’exèrcit en comptes de treballar a la companyia d’autobusos o al tramvia de Barcelona, I com que volia una vida millor pels fills, va venir cap aquí amb un contracte de treball amb la fàbrica de cotxes La Hispano-Suiza. En arribar a Barcelona, se’n van enamorar, de la ciutat, com si fos Europa.
I llavors va néixer vostè!
Sí. Recordo que on ara és el CAP Carles Ribas, hi havia unes linotípies per imprimir propaganda clandestina. Els pares em deixaven dormint dins d’una caixa i s’anaven a repartir octavetes per Barcelona.
Eren comunistes els seus pares?
Primer van ser comunistes, però després es van fer socialistes perquè semblava que no els teníem tanta por com als altres. Tampoc estava Santiago Carrillo, ni la Pasionaria…
Ha treballat als tallers de Manuel Pertegaz, quin privilegi!
Des dels 14 anys, i m’hi vaig estar gairebé 28 anys fins que vaig obrir taller propi, al costat del centre cívic La Cadena, on vaig treballar altres 20 anys.
Va poder estudiar vostè?
Vaig fer el batxillerat elemental i hauria d’haver fet el superior, però la mare va tenir més fills i a sobre, una tieta de Cadis es va quedar vídua i vam haver d’acollir els seus fills perquè ella tenia l’àvia. Érem nou persones vivint en un pis de tres habitacions. Vivíem a la casa-quarter on ara són els jutjats.
No obstant això va aprendre un ofici, i en la millor època!, com ho va fer?
La meva germana petita treballava a Llongueras i una clienta li va assabentar que a Pertegaz buscaven una aprenent de cosir. I com que m’agradava molt la costura, m’hi vaig presentar. Vaig haver d’insistir-hi però finalment em vam admetre. Sempre he estat molt creativa.
Fa alta costura.
Sí, jo vaig cosir el vestit de la néta de Franco. El disseny era de Pertegaz, és clar. Llavors l’alcalde era en Porcioles, i al taller venia molta gent coneguda.
I a part de la neta de Franco, quines altres personalitats recorda?
He vist passar-hi tantes persones que ara estan al poder… sobretot de la burgesia catalana. Recordo que la Marta Ferrusola era de les que no pagaven perquè el seu marit era el president. Igual que les Franco. Ho feien també a les joieries, mai pagaven la factura.
Però en Jordi Pujol també feia això?
Ell mai no venia, però sí la seva senyora. No pagaven, arribaven allà, els hi ensenyàvem els vestits i ja estava.
Fort! Expliqui’ns ara alguna anècdota de joveneta.
Em vaig casar amb el mateix vestit que la néta de Franco, la Maria del Mar Martínez, que es va casar amb el Jimmy Giménez. Vaig aconseguir el patró del vestit gràcies a un oficial que treballava també al taller Pertegaz i que quasi no sortia al carrer perquè era homosexual i llavors els ficaven a la presó.
Ha vestit també moltíssima gent del barri.
Tots els vestits de faralaes amb què ballaven les nenes els vaig fer jo, i fins ara segueixo vestint els reis del barri. He vestit molta gent del districte.
Quins tipus de vestits feia?
En feia de tota mena. Alta costura femenina sobretot, vestits de cerimònia, de boda… que és el que he aprés.
De masculina feia vestits regionals gallecs, flamencs… Em va anar bé, fins i tot vaig poder contractar dues noies.
Quina ha estat la seva millor època com a modista?
La que vaig treballar a Pertegaz, pel que vaig aprendre i pel que va suposar. Anaves amb aquest nom a buscar un treball i de seguida l’aconseguies.
Com diria que ha canviat l’ofici?
És que ara tot es moda ràpida, que està molt bé de preu però no és el mateix. Queden pocs tallers que fan la roba a mida perquè tenim una economia molt baixa. Tot i això, no et pots imaginar la quantitat de gent normal i senzilla que li agrada que li cossin a mida. Però el poder adquisitiu marca molt. Ara la gent només s’ho permet si es casa algú o si té un esdeveniment especial.
Com són els clients que ha tingut del barri? Presumits?
Hi ha de tot. Les senyores, normalment a partir dels 50 anys i que el seu marit treballava a la SEAT o a la Philips, els agrada vestir bé. Però també molt polítics dels districte…Trobar-t’hi 120 vestits iguals no li agrada a ningú, tingui o no diners. Les veïnes gitanes també se’n refien moltíssim de mi.
Ha valgut la pena dedicar-se a aquest ofici?
Sí. I encara m’agrada. No faig més perquè no em trobo bé, però ja ho faria eh…
I què farà ara que s’ha jubilat?
Viure. Vaig a la biblioteca i demano cursos, sobretot d’internet per saber com funciona, i encara continuo fent vestits, pocs però en faig.
Quin consell li donaria a una persona que vol començar com a modista?
Sobretot que busqui la categoria en cada peça. Que no sigui una modista qualsevol, que s’esforci per fer bons vestits.
