Gràfic: Daniel Navarro
Uns l’anomenen La Marina i altres, la Zona Franca. Però existeix un consens en què el territori que hi ha entre la Gran Via i el polígon industrial i portuari, i entre Montjuïc i el terme municipal de L’Hospitalet de Llobregat és un barri amb una entitat i identitat pròpia. Bo i reconeixent que dins d’aquest barri hi ha nuclis amb una marcada personalitat específica i molt diferents entre ells, des de fa molts anys s’ha anat configurant una comunitat, clarament diferenciada dels territoris veïns de L’Hospitalet, Sants o La Font de la Guatlla.
Tanmateix, els barris de La Marina no estan reconeguts com a una única entitat administrativa, sinó que formen part dels dos barris en que es va dividir al 2006 la part sud del districte barceloní de Sants-Montjuïc: La Marina de Port i La Marina del Prat Vermell.
- Les subdivisions administratives de Barcelona: barris i districtes
A nivell administratiu, la ciutat de Barcelona es divideix en 10 districtes, arran de la modificació que es va fer el 1984. Els barris de La Marina pertanyen al districte 3, Sants-Montjuïc, que agrupa els territoris de l’antiga vila de Sants i altres històricament vinculats a Barcelona com el Poble-sec, a més de la muntanya de Montjuïc, la Zona Franca i el Port.
Els districtes de Barcelona tenen autonomia i capacitat de decisió i gestió econòmica. Algunes de les competències municipals que tenen delegades són, per exemple, la promoció del comerç de proximitat, el foment de l’escolarització, o la promoció d’hàbits de salut entre la gent gran. També actuen com a ens de descentralització per a les gestions administratives dels ciutadans i són l’àmbit on es desenvolupa preferentment la participació ciutadana, amb els Consells Ciutadans. Tenen uns òrgans de representació i de govern, els Consells de Districte, que es configuren en base als vots obtinguts pels partits al districte en les eleccions municipals. Actualment el Consell del districte de Sants-Montjuïc està composat per 19 consellers i està encapçalat pel representant del grup majoritari de Barcelona en Comú, Jaume Asens.
Al desembre de 2006, l’Ajuntament de Barcelona va establir una nova subdivisió dintre dels districtes: els barris. La paraula barri sempre s’ha utilitzat per denominar els diferents veïnats de la ciutat, però amb aquesta reforma, els barris passen a adquirir també una funció de delimitació territorial per a la distribució de serveis i equipaments de proximitat.
A la ciutat de Barcelona s’hi estableixen 73 barris, dels quals 8 al nostre districte. Sorprenentment, l’Ajuntament no va identificar La Marina com a un únic barri, sinó que en va fer dos. A la part nord, entre la Gran Via i els carrers Foc i Cisell, va establir el barri de La Marina de Port i hi va encabir la gran majoria de veïnats, que representen el 96% de la població actual de La Marina, mentre que a la part sud hi va establir el barri de La Marina del Prat Vermell, que compta amb només uns 1.100 dels 31.000 habitants de La Marina, repartits principalment entre els nuclis d’Eduardo Aunós, Colònia Bausili i Santiveri. Aquesta distribució, més que amb la realitat actual, té a veure amb el projecte d’urbanitzar la meitat sud del territori, amb la construcció d’una nova àrea residencial aprofitant l’espai d’antigues fàbriques com la Miniwatt, i on s’hi espera l’arribada de fins a 30 mil nous habitants.
- Altres marcs administratius alternatius: l’EMD o la creació d’un nou municipi
Tot i que avui dia no n’hi ha cap de constituïda a Barcelona ciutat, existeix un altre ens administratiu inframunicipal: l’entitat municipal descentralitzada (EMD). És una administració que té delegada la gestió de serveis a ciutadans de nuclis amb una personalitat específica i/o aïllats geogràficament, que es troba a diversos municipis catalans, la majoria dels quals a comarques de muntanya. Els casos més propers els trobem a Bellaterra, a Cerdanyola del Vallès o a Valldoreix, al veí municipi de Sant Cugat del Vallès. Per exemple, en aquest darrer cas, els valldoreixencs tenen una junta de veïns i una presidència escollides democràticament, amb competències sobre neteja viària, execució d’obres, ordenació del trànsit, activitats culturals i esportives o manteniment de parcs i jardins, com a més destacades.
Més enllà de l’EMD, quan a competències en la gestió territorial, hi ha la possibilitat d’esdevenir un nou districte. En el marc de l’àrea metropolitana de Barcelona no hi ha hagut canvis significatius en aquest sentit en les darreres dècades, però sí que hi ha la referència d’un municipi limítrof amb la capital que té una població similar a la de la Marina, com és Sant Adrià de Besòs.
- Quin marc administratiu seria el millor per La Marina?
Durant el segle XX, La Marina va passar de ser una zona costanera poc poblada per petites comunitats de pescadors i agricultors, a ser una ciutat dormitori eminentment industrial, amb la creació del Port i la Zona Franca i l’arribada de la immigració massiva de diverses regions d’Espanya. En els propers anys, afrontarem de nou una sèrie de transformacions que poden suposar un canvi radical per al barri, amb els reptes i oportunitats que suposaran la connexió amb metro, la urbanització de La Marina del Prat Vermell, la consolidació de la Fira, el nous edificis de la Generalitat i la deslocalització del turisme del centre de Barcelona. La Marina pot passar dels 30 mil habitants actuals a vora 60 mil i això ens obliga a fer una reflexió sobre el model que volem per a la gestió del nostre territori i la nostra gent, si una de més petita però més propera, una que apropi més competències i ens doni més capacitat de decisió, una similar a l’actual però que agrupi tots els nostres barris o mantenir la que tenim a dia d’avui sense canvis. Seria interessant que, com a veïns, ens hi anticipéssim per tal de no anar a remolc del que es pugui decidir des de Barcelona ja que, com ens diu l’experiència, no sempre ha estat en benefici dels nostres barris.
