Per poder col·locar el tema del que haig de parlar i per la por que tinc de perdre’m entre la cua de Càritas i la de l’ambulatori, primer haig de fer un glossari de temes, on poder recórrer conforme vagi escrivint, amb el permís de vostès.
Renda per càpita, és la relació que hi ha entre el producte interior brut (PIB) d’un país i la seva quantitat d’habitants. Per aconseguir-ho, cal dividir el PIB d’un país entre la població d’aquest (Viquipèdia).
PIB (Producte interior brut) és la suma de tots els béns i serveis finals produïts en un espai econòmic durant un període de temps determinat, normalment un any, excloent el consum intermedi utilitzat en la producció (Viquipèdia).
La RFD (Renda Familiar) és el conjunt d’ingressos de què disposen els habitants d’un territori per destinar-los a consum o estalvi. L’indicador de Renda Familiar Disponible per càpita de Barcelona és un indicador teòric que es construeix a partir de diverses variables (atur, nivell d’estudis, evolució i potència del parc de turismes i preus al mercat immobiliari) que s’actualitzen periòdicament. Permet conèixer la posició relativa de cadascun dels barris en relació amb la mitjana de la ciutat, fixada en un valor igual a 100 (Ajuntament de Barcelona).
Les últimes dades de l’Ajuntament diuen que la RFD dels barcelonins ha disminuït des del començament de la crisi, i que la diferència entre barris ha augmentat. Això vol dir que, als barris amb la RFD més alta (per sobre de 100), com ara Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia o Les Corts, ha pujat l’index; i als barris amb la RFD més baixa (per sota de 100), com Nou Barris, que és l’últim, Sant Andreu, o Sants-Montjuïc, ha baixat. En la comparativa que ha elaborat l’Ajuntament, des de l’any 2007 al 2014, els barris més rics, ara ho son més i el pobres, també ho són més. Hem d’assenyalar que els barris inter-
medis que eren més a la vora de l’indicador 100, també han baixat la seva renda.
Aquesta situació preocupant a la nostra ciutat, és només un reflex del que ja es dona a tot el món en general. Un informe d’Oxfam diu que en aquest any, la riquesa global serà a les mans del 1% de la població; dit d’una altra forma: 70 milions de persones (com els habitants de França i Portugal junts) tenen més que 7.300 milions de persones (la resta del món).
En el cas del barri de la Marina hem d’anar en compte al donar dades, ja que es comptabilitza junt amb la resta del districte, el que fa que els resultats no siguin del tot reals.
La característica que tenen els nostres barris, encara que avui dia no sigui massa visible, és que son petits nuclis i no un barri cohesionat i és això les diferències entre ells puguin ser més visibles. És un d’aquests el que té la renda més baixa de tot Barcelona, La Marina del Prat Vermell (les Cases Barates, la Colonia Bausili i Santiveri). Si tornem a comparar dades, el Barri de Tres Torres té una Renda Familiar de 224, quasi cinc vegades més que el Prat Vermell que és de 59, contant sobre 100 que com hem dit, és el nivell de la ciutat. No és d’estranyar, doncs, que sigui el barri amb més atur de tot Barcelona.
Un 20’7% dels 1138 veïns no tenen feina. Tot això que us explico, que només són dades, és visible als carrers. Veieu persones amb carretons del supermercats buidant els contenidors de la brossa per recollir metalls per vendre, viuen en males condicions i alguns dormen al carrer. Sabeu que a l’antiga porteria de l’església de Port hi ha el banc dels aliments de Càritas? Allà hi van les famílies sense recursos a recollir les caixes que tenen assignades cada setmana o cada dues. En els tres últims anys el nombre de persones que hi van ha augmentat molt.
Al carrer Alts Forns hi ha uns pisos socials, a sobre del casal d’avis on hi viuen sobre tot persones grans. Moltes han vingut d’altres barris i els falta l’arrelament que dóna sortir al carrer i trobar-hi cares conegudes. I la majoria no tenen la renda suficient per pagar el lloguer, encara que sigui baix, i el menjar. Al casal d’avis hi ha un menjador, on els donen el dinar sense haver-lo de pagar. El nombre de persones que utilitzen aquest servei també a augmentat en els darrers anys.
Si us ho mireu amb ulls estranys, podreu comprovar com no hi ha quasi renovacions als negocis, que hi ha moltes botigues tancades. Això és senyal de que la crisi no marxa, però en aquest moment, amb la situació d’aquesta manera, s’està posant en marxa el nou grup d’habitatges a la Marina del Prat Vermell, que portarà al barri famílies amb rendes més altes, la mitja de la RFD pujarà, però les diferencies entre veïns seran més grans. És difícil d’entendre com s’ha permès que la riquesa cada vegada estigui més mal repartida. El que està clar és que si la distància entre els que tenien la renda més alta i la més baixa s’ha eixamplat, hi ha alguna cosa en la societat que no funciona. O bé que els diners de les butxaques dels pobres, com a vasos comunicants inversos, van a parar a les butxaques dels rics.
El tema pendent és: com sobreviuen els veïns que no tenen ingressos?
