Laura Lalucat, Resident de Medicina Familiar i Comunitària CAP Doctor Carles Ribas
L’entorn en què desenvolupem les nostres vides condiciona fins al 75% de la salut de les persones. El barri on vivim, els desplaçaments fins als nostres llocs de treball, on passem les nostres estones lliures, on es troba el nostre habitatge i quins serveis tenim a l’abast, tenen un impacte clar en el benestar físic, mental, emocional i social.
Un dels aspectes que podem mesurar en els nostres barris és la presència d’espais verds i pot fer-se mitjançant la regla del 3-30-300, proposta feta pel silvicultor urbà Cecil Konijnendijk. Aquesta regla emplaça que totes les persones puguin veure 3 arbres des de casa seva, que els barris en què vivim tinguin fins a un 30% de cobertura arbòria i que no visquem a més de 300 metres del parc o de l’espai verd més proper.
Un estudi recentment liderat per IS Global, n’ha mesurat la relació entre la regla 3-30-300 i la salut mental a Barcelona. Les troballes foren les següents: on es complia la regla, s’associava a millor salut mental, menor ús de medicació i menys visites a serveis de psicologia. Si bé, només un petit percentatge de persones complia amb la regla 3-30-300 a la nostra ciutat.
Com treu en clar aquest estudi, el benestar mental i emocional va molt més enllà de la medicació i les visites a psicologia veient-se influenciat per tants altres factors en què no pensaríem tot d’una com són la inclusió de zones verdes en els models urbanístics.
Així, abandonem la perspectiva individualista entorn els problemes de salut mental donant pes a la col·lectivitat i la mirada comunitària. També requerim fer un segon canvi de paradigma: viure millor i generar salut requereix un esforç intersectorial. Les polítiques de salut no són suficients per ser motor de canvi si no que l’urbanisme, com hem vist fins ara, o les polítiques de gènere, per exemple, també hi juguen un paper que no pot ser menystingut.
Sabent llavors que existeixen models urbanístics i de mobilitat que propicien la salut de les persones, no ens en podem desentendre. A més a més, la presència d’aquests espais, condiciona on ens relacionem i també com ens movem, que també pot constituir un actiu en salut com són els carrils bici, els casals i centres cívics o el fet de tenir un enllumenat adequat a les nits per tornar a casa amb seguretat. Són molts els elements del carrer que poden generar salut. Per això, és important que totes les perspectives siguin escoltades, ja que des d’infants, joves, fins als més grans del barri hi podem reflexionar i modificar allò que no genera salut i afavorir allò que sí. Són cosa de totes i cal dir la nostra ,però en primer lloc, cal identificar-les:
A part d’arbres… què més veus des de la teva finestra que generi salut?
