A mi no m’agrada parlar de la hipertensió com a malaltia. La considero un factor de risc d’emmalaltir de les artèries i òrgans com: cervell, cor, ronyons . I és fàcil imaginar-s’ho.
Les nostres artèries són com les canonades d’aigua de casa nostra. Oi que ens agrada que les nostres canonades estiguin en bon estat? Oi que evitem que hi hagi una hiperpressió d’aigua que ens les rebenti? Doncs el mateix passa a les nostres artèries i les hem de cuidar.
Hi ha gent que pensarà que això de les artèries es només un problema de colesterol. I sí, un “colesterol dolent” destrossa l’arteria; però si ho combinen amb una hipertensió multiplica moltíssim el risc de danys. De fet, actualment, es considera que la hipertensió sola té més risc de provocar un infart cerebral o de cor que el colesterol alt aïllat.
Es parla de l’infart cerebral i cardíac com el fenomen més dramàtic; “un embussament o rebentada aguda de canonada”. Però la hipertensió també va minant silenciosament.
El cor és el centre neuràlgic d’on surt la sang oxigenada que aportarà riquesa als nostres òrgans. Per fer això, al cor tenim un potent múscul que es contrau fortament; és el batec. Es contrau d’aquesta manera per lluitar contra la pressió de “la canonada sortint” –l’artèria aorta- i distribuir la sang a la resta de “canonades” (artèries).
Doncs ja sabem perquè la hipertensió ens va minant! Al final, el cor ja no pot bombejar tanta sang per batec, ha de bategar més despresa i fracassa. En definitiva, s’arriba a la insuficiència cardíaca, a la arítmia, a unes artèries rígides i fràgils i a uns òrgans poc oxigenats. El resultat és ofec, cansament, cames inflades.
Així, doncs, protegim-nos del risc i cuidem els hàbits vida (preguem la medicació indicada; tabac zero; fem dieta mediterrània i moguem-nos).
Ah! I encara que les visites presencials a l’ambulatori hagin canviat (degut a la situació en la que ens trobem), no treu que cadascú de nosaltres hem ser conscients de dur una vida saludable i ser responsables de la nostra salut.
CAP LA MARINA
