Text: Esther Pardo i Gimeno
Una de les fruites més esperades de la tardor és la magrana. Difícil de pelar, entre d’altres coses, perquè et queden les mans tenyides i costa de netejar-les i potser també difícil de menjar quan et trobes les llavors, que semblen fusta, dins la boca, i no saps què fer amb elles. Però tot ho compensa el plaer de sentir com peta cada granet quan el mossegues amb les dents. Actualment, està de moda posar-ne un grapat a les amanides, però també es pot combinar amb iogurt o gelats.
Anys enrere, a les cases dels pobles sempre hi havia un magraner al jardí. I al mercat en podíem trobar en alguns llocs. Actualment, hi ha plantacions de magraners i en podem trobar a totes les fruiteries i als supermercats també.
Les magranes tenen potassi, calci i magnesi i força vitamina C, vitamina A, vitamines del grup B, sobre tot àcid fòlic i vitamina B3 (niacina). S’acostumava a prendre per baixar la febre i també per matar els paràsits intestinals. També té una acció antidiarreica i astringent. Avui en dia, trobem força preparats de magrana a la farmàcia i a les dietètiques per propietats antioxidants de les antocianines i els polifenols (en tenen més que el raïm negre). Afavoreix l’eliminació de l’àcid úric i és desinfectant.
Com que a mi m’agraden molt, ja fa un temps que vaig provar de treure’ls els suc de la manera més senzilla, com si fos una taronja, amb un espremedor. És fàcil i ràpid de fer i mentre no arriben els cítrics podem gaudir d’un suc dolç i com ja heu llegit, molt bo per a la salut. Proveu-ho fins que arribin les taronges del país, que encara trigaran algunes setmanes.
