Yohany Limpias
És diumenge, 21 de maig. Som a una setmana per tancar la campanya electoral a Barcelona i ara el debat es concentra en els pactes postelectorals i en intentar quedar primer en la cursa.
El poliesportiu la Marina s’ha tornat vermell, catifes i un escenari rojocandent acompanyen un grup que entona peces conegudes de rumba catalana. Sonen bé.
La convocatòria s’ha fet a les 12. El poliesportiu s’omple sencer. Gent d’aquí i d’allà.
– “Tu també has vingut aquí”
– “Ara al barri miraran les fotos per veure on ha estat tothom”.
És la conversa entre un veí i una veïna que riuen de la coincidència que a la mateixa hora “els comuns” tinguin el xiringuito muntat a Plaça Marina.
Cap a les 12.30 comença l’acte la candidata número 10 a llista, Raquel Gil. Es presenta com la futura regidora de Sants-Montjuic i Collboni més tard la reivindicarà. Com ell, diu, ve del món sindical i no de “cap observatori”. Puja l’exalcalde Jordi Hereu. Intenta ser graciós, però no se’n surt. El seu missatge és que el PSC s’enlairarà com un coet.
És el torn de Meritxell Batet, presidenta de les Corts a Madrid. Aquesta dona sembla haver nascut pel seu càrrec. Té un to i un posat tan institucional que, sentint-la, no la imagines fent cap altra cosa. Reivindica l’obra del govern socialista i del president Pedro Sánchez.
Fins que arriba en Jaume Collboni. És l’estrella de l’acte i ell ho sap. Els polítics són com els grans cantants, ser a dalt d’un escenari, rodejats dels seus, els puja l’adrenalina i els veus al cos, als ulls i a la veu. Es venen amunt.
Són tots els mitjans, el PSC encapçala les enquestes, però l’escenari és d’un frec a frec a tres, tot està obert. “Heu provat altres opcions, però ja veieu que us han decebut, recordeu-vos de totes les transformacions que hem fet, torneu a votar-nos” reclama el candidat posant un to de vells coneguts.
Sobre la Marina, parla de l’habitatge al Prat Vermell, de l’arribada del metro, de la piscina municipal… teòricament amb obres a punt d’iniciar. Igualment, s’apunta el nou bus que connectarà la Marina i el centre de Barcelona pel morrot així com la promesa de batallar per recuperar el Centre d’Atenció d’Emergències i continuar amb la reforma del Passeig de la Zona Franca.
La Coordinadora Veïnal de la Marina tenia una llista de totes les reivindicacions del barri i sentir-lo sembla que l’ha estudiat. “Però són les mateixes de fa molts anys”, xiuxiueja algú entre els assistents. Mirada severa del seu interlocutor, que immediatament acaba amb rialla còmplice de tots dos.
La camaraderia i el fet de trobar-se amb gent que ha compartit batalles i batalletes predomina en l’ambient. Així com un cert aire de tenir la victòria a tocar. Fora, els bars en van plens i la jornada ha portat molta vida al carrer! Diumenge sabrem la sentència que fa el barri. Entre tant, les promeses queden aquí recollides!
