FUNDACIÓ PACO CANDEL @Fundaciocandel| La Fundació Paco Candel i el Centre d’Estudis de l’Hospitalet han reunit aquest cap de setmana una seixantena d’estudiosos de l’obra de Francesc Candel a la biblioteca del barri de La Marina dedicada a l’autor, dins dels actes commemoratius del 50è aniversari d’Els altres catalans, publicat per Edicions 62.
Els participants van acordar per unanimitat dirigir-se a l’Ajuntament de Barcelona per tal que, passats els cinc anys que preveuen les normatives municipals des de la mort de l’escriptor, la ciutat li dediqui una plaça o un carrer, en consonància amb la seva reconeguda rellevància, i que el monument a Els altres catalans, que el moviment associatiu vol impulsar per subscripció pública, s’erigeixi al costat de la Biblioteca Francesc Candel, molt a prop d’on va ser el domicili de l’autor.
17 comunicacions presentades
En el transcurs de la Trobada d’Estudis Els Paisatges de Paco Candel -tal com es defineix la convocatòria de l’esdeveniment que presentà el president del Centre d’Estudis de l’Hospitalet, Manuel Domínguez- foren exposades un total de disset comunicacions que analitzaven la trajectòria de l’escriptor a partir de la realitat social de l’antic barri de Can Tunis, actualment La Marina de Sants, entrant a fons en la problemàtica del barraquisme característic de l’època en què Candel titulà un dels seus llibres més carismàtics Donde la ciudad cambia su nombre, així com les onades immigratòries anteriors a l’arribada de la família Candel des de la comarca valenciana de parla aragonesa El Racó d’Ademús, l’escolarització en el barri, la vinculació a la parròquia Mare de Déu del Port de la qual el pare era sagristà, el peculiar llenguatge popular cantunisenc o la desaparició de les masies de La Marina de l’Hospitalet -actual Zona Franca-, l’arribada dels emigrants de la postguerra, l’estigmatitzat asil de la colònia Mare de Déu del Port, el pas per la política des de l’Ajuntament de l’Hospitalet i el Senat per la candidatura Entesa pels Catalans, i la seva vinculació a la dita Generació Literària del Mig Segle, qüestionant la suposada formació acadèmica d’un Candel acceptat pel gran públic i sovint marginat per la crítica, malgrat que la seva obra ha esdevingut un document imprescindible per conèixer la realitat suburbial de la Barcelona de Postguerra. No van mancar referències als seus editors: Janés i Cahner, i amics com Tomás Salvador, Xavier Fàbregas o Ferran Soriano, i referències a la relació de l’escriptor amb el teixit associatiu que ajudà a un millor coneixement de la seva obra.
Aquí podeu consultar els noms dels participants i el resum de les comunicacions.
Jaume Guillamet, Jaume Botey, Andreu Domingo i Joan Antoni Solans parlen del Candel escriptor, analista social, activista i cronista d’una Barcelona que es voldria oblidar
La trobada s’havia iniciat amb una ponència del periodista Jaume Guillamet, actualment catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra que, des de l’enunciat Candel periodista, Candel escriptor va fer un acurada anàlisi de l’autor en profunditat i proximitat, atès que els Guillamet vivien molt a prop dels Candel, concretament en la primera illa de cases del passeig de la Zona Franca. Aquest veïnatge va fer que el casament de Jaume Guillamet fos descrit per Candel. El ponent va donar valor a l’obra candeliana pel context polític i legal en la que es va produir i, va finalitzar dient que la censura va ser un estímul per a periodistes i escriptors per passar-hi per damunt.
El professor d’Història de la Cultura de la Universitat Autònoma de Barcelona, Jaume Botey, també reconegut analista de les temàtiques de la immigració des de la seva experiència personal com a activista social, company de Candel en la candidatura del PSUC en les primeres eleccions democràtiques municipals, l’analitzà des del compromís i la lluita per la democràcia. Botey va afirmar que la pobresa és el nexe comú entre la immigració de l’època Candel i l’actual, en què a més, es nega la condició de ciutadans als qui no es vol donar papers.
El demògraf Andreu Domingo, sotsdirector del Centre d’Estudis Demogràfics, feu una detallada anàlisi sobre les onades immigratòries i l’arrelament dels nouvinguts. La tesi que sustentà Domingo és del tot contundent quan afirma que sense les onades immigratòries del segle passat la llengua catalana no hagués existit amb la força que té ara. Cal recordar, segons el demògraf, que un 70% dels catalans és producte directe o indirecte de la immigració.
La transformació urbanística de l’espai candelià
La conferència de cloenda va ser a càrrec de l’arquitecte urbanista Joan Antoni Solans, a qui, Pere Baltà, president de la Fundació Paco Candel, presentà com artífex de la transformació urbanística dels espais candelians, sigui com a responsable d’urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona, com a director del Pla General Metropolità del 1976 o com a Director General d’Urbanisme de la Generalitat. “Ens podem imaginar aquesta Barcelona que admira el món amb el barraquisme que inundava Montjuïc i molts altres barris de la ciutat i el seu entorn metropolità?”, es preguntà Baltà emparat en el fet d’haver estat al capdavant de l’urbanisme de la veïna ciutat d’El Prat, abans que Solans afirmés que una anàlisi sociològica sobre el barraquisme realitzat quan encara estudiava el curs preuniversitari marcà l’orientació de la seva carrera cap a l’urbanisme. Aviat arribà al barri del Port que demostrà conèixer exhaustivament confirmant sense afirmar-ho haver participat en la seva transformació, descrivint una a una moltes de les actuacions que havien portat a l’actual configuració de La Marina que ha contribuït a la recuperació de dèficits socials que s’ha fet i a la qualitat dels equipaments construïts, superant estigmes socials que semblaven insalvables. “No obstant això -afirmà- el sector ha perdut part de la condició social que tenia en l’època de Candel. Seria bo saber com ell veuria avui la pèrdua d’aquell món tan dur però amb uns valors de comunitat irrepetibles”.
