Andrea Bello
A Barcelona ja fa temps que les llums estan col·locats i s’han obert les primeres caselles del calendari d’advent, el que significa que el Nadal està cada cop més a prop, fet que alguns vivim amb més il·lusió que altres.
Tots sabem quines són les tradicions i festes d’aquí: nadales, menjars, família i sobretot molts regals. Però La Marina, com hem dit tantes vegades, és un barri multicultural i que ha acollit a gent d’arreu del món, i per tant hi ha diferents cultures que o bé celebren el Nadal d’una manera diferent o que tenen altres festes diferents al Nadal.
La comunitat musulmana n’és una que, amb les seves pròpies festes, tradicions i religió, no celebra el Nadal. Per conèixer més a fons aquesta cultura hem parlat amb l’Ibti Sam Chakour i les seves amigues Aicha i Samia, totes tres provinents de diferents parts del Marroc.
El primer que ens sorprèn és el calendari que segueixen: basat en el sistema lunar, els mesos no coincideixen amb els nostres. Les festes no tenen una data fixa, sinó variable d’un any a l’altre, amb només 355 dies. Per acabar-ho d’adobar, el temps comença a comptar a partir de la marxa del profeta Mahoma de La Meca a Medina, al 622 de l’era cristiana. Per això, ara és l’any 1441 al calendari musulmà.
Tot i no celebrar el Nadal, la cultura musulmana té uns dies de festes que li fan d’equivalent: el dia del profeta, que és quan donen la benvinguda al nou any; el dia del sacrifici, on tradicionalment es sacrifica un xai i la família es reuneix per dinar; el dia que es trenca el dejuni del Ramadà, quan també es reuneix la gent per menjar i a més té una gran vessant solidaria.
Una altra diferència que ens explica l’Aicha és que no es fan regals, això sí, els dies de festa es tradició que la gent estreni alguna cosa nova, sobretot el dia d’any nou, perquè porti abundància. És per això que tant els més petits com els grans acaben tenint una cosa nova, com diuen elles bromejant “En cada festa estrenem una cosa nova i mengem molt”. També se’ls hi dona una mica de diners als més petits de la casa fins que no comencen a treballar.
Distingeixen entre les celebracions religioses i les festives. La Samia ens diu que les religioses acostumen a ser solemnes i centrades en la oració. Però que també en tenen festes per reunir-se i menjar i ballar, per passar-s’ho bé.
I així com el Nadal és un temps més solidari, la cultura musulmana també té una gran vessant comunitària. És tradició que en acabat el Ramadà cada família faci una donació en diners proporcional als seus membres per tal de mantenir una persona o família més desfavorida, que no necessàriament ha de ser musulmana. A més els sopars acostumen a fer-se en comunitat i es normal convidar gent a compartir taula, que està sola o que no pot comprar el menjar.
Per tant, tot i ser dues cultures tant diferents, veiem com hi ha molts aspectes que són comuns, sobretot el compartir amb la família i amics el menjar, la música i sobretot l’alegria de les festes com el Nadal o, en el cas dels musulmans, del Dia del Profeta.
