Redacció: Juan Bibian
El 16 d’agost de 1819 una multitud de persones es van reunir a Manchester per a exigir la reforma parlamentaria i l’extensió del dret a vot. Degut al intent d’arrest d’un representant de la reunió, l’exèrcit, per ordre del govern, va atacà la multitud, en una reunió que havia d’haver estat pacífica. Es van comptar 15 baixes i fins a 700 persones ferides. Aquella protesta va aconseguir l’aprovació de la Llei de Reforma. Aquests fets es narren a la pel·lícula amb motiu del 200 aniversari de la massacre ocorreguda.
Mike Leigh, excel·lent i compromès com sempre, reconstrueix els esdeveniments polítics que desembocaren en la massacre amb el seu estil entre picallós i irònic, focalitzant l’atenció i la denuncia tant en la col·lectivitat anònima com en la figura del jove corneta, que torna traumatitzat de Waterloo o en el personatge real de Henry Hunt, el narcisista orador professional que va revoltar les masses per amagar-se després.
La tragèdia de Peterloo és cinema i és política –o cine polític- en estat pur.
