Entrevista a Pere Baltà, President de la Fundació Paco Candel

CARLA GENÍS|

Són set anys sense la figura de l’escriptor Paco Candel, però la seva obra continua vigent. Així ho destaca Pere Baltà, periodista, polític i actual president de la Fundació Paco Candel, mentre recorda un escriptor de barri “del qual periodistes com jo em vam aprendre molt”.

I és que grans obres com Els altres catalans, que enguany compleix el seu 50è aniversari, encara avui és rellegida per moltes persones. Quin aspecte és el que fa que aquesta publicació torni a ser d’interès pel públic tants anys després?

Estem davant d’una anàlisi sociològica d’un moment determinant de la història contemporània de Catalunya en què es produirà una arribada massiva de persones que venien buscant feina, fugint de la mala situació que vivia el país. Aleshores Candel va intuir que aquella gent es quedaria i formaria part d’una manera important. Cinquanta anys després s’ha demostrat que aquesta visió de futur de la qual apareix al llibre era certa. Això és precisament el que fa que aquest llibre es mantingui avui viu.

Per què Candel definia Catalunya com una terra especial?

Hem de pensar que en aquells temps l’arribada de grans grups de persones podia produir una confrontació de comunitats. El miracle es produeix per l’apreci que Catalunya té per tota aquella gent que parlava llengües similars i, el més important, volia treballar. I és que Catalunya és un país amb un model social interclassista que en altres punts d’Espanya era difícil de veure, la qual cosa facilita que sigui una terra amb capacitat de conviure tothom amb tothom.

Creu que aquestes persones que un dia van ser immigrants encara ho tenen presents que ho van ser?

Això no s’oblida mai. Tot i així, hem de pensar que aquelles persones, independentment de com es diguin o d’on provinguin, ja se senten catalans. Aquesta catalanització s’ha produït en gran part gràcies a les generacions futures. Per això, sovint moltes d’aquestes persones no parlen català, però sí que pots sentir com els seus néts ho fan. Aquest fet demostra com Catalunya, un cop més, és un país capaç de fer grans coses.

Podríem dir que és comparable la situació d’aquells immigrants de fa 50 anys amb els immigrants que avui arriben a Catalunya?

Sempre és comparable des del fet que tothom busca resoldre el seu futur. Generalment són persones que marxen de situacions complicades, sovint propiciades per la fam. També és veritat que amb la immigració actual li hem de sumar la qüestió idiomàtica i el model de societat d’on provenen, que és totalment diferent al de Catalunya i que per tant dificulta el procés d’integració. Però, hi ha tants exemples positius d’integració actualment que ens porta a intuir que el model de Candel pot tornar a funcionar.

De fet, un dels objectius de la Fundació Paco Candel és la lluita per la integració dels immigrants estrangers com havia fet el propi escriptor als anys seixanta…

Al principi la Fundació s’anava a dedicar exclusivament a això. Després ens vam adonar que ja existien institucions dedicades a aquesta activitat i que per tant nosaltres només podríem ser un simple suport. La nostra veritable missió havia de ser la de conservar el llegat del Candel divulgant la seva obra i, sobretot, promoure la seva proposta, la de treballar perquè Catalunya fos un sol poble.

Creu que el missatge de Candel ha arribat a les noves generacions?

Cada cop es coneix més. I és que des que està la fundació, l’obra Els altres catalans, s’ha tornat a reeditar més d’un cop. Alhora, han començat a ressuscitar d’altres com Donde la ciudad cambió su nombre, la primera encertada de Candel, que explica un món que el franquisme amagava. I és que amb obres com aquestes, Candel ens va ensenyar a escriure aprofitant les escletxes de llibertat que tenia el règim.