Explica’ns com vas començar amb la guitarra…
Als 15 anys anava a un agrupament escolta, hi havia nens que tocaven una miqueta i m’ensenyaven acords i cantàvem cançons del Lluis Llaç, Sopa de cabra, l’Último, d’entre altres i tot jugant, es va convertir en una afició i més endavant en una necessitat emocional que m’ajudava a expressar tot un món de sensacions y sentiments abstractes propis dels adolescents.
Toques un altre instrument?
La guitarra flamenca i la guitarra elèctrica, que són el mateix instrument amb les mateixes cordes i afinacions, però per mi són dos mons totalment diferents.
Les teves influències?
Les meves influències són semblants a un calaix de sastre, el meu interès ve del Flamenc però el meu primer aprenentatge va ser del blues, rock, pop, dels clàssics…. Camarón, Paco de Lucía, Vicente Amigo…tots ells em fan volar, però també ho fan Jeff Buckley, Beatles, Stevie Ray Vaughan, Hendrix, Paganini o Mozart.
En quins projectes estàs ara?
SIROCO és el més ambiciós, artísticament parlant, que he fet fins ara. Està composat en clau Flamenca, però on totes aquelles influències que parlàvem abans hi son presents i penso que fan de SIROCO un projecte molt personal.
Algun bolo a la vista?
Vinc precisament de fer un al SAT teatre y el 10 de juliol amb Siroco serem al ZAHIR
Si poguessis triar un artista per col·laborar amb ell, quin triaries?
Sense dubtar Vicente Amigo i si estigues viu Jeff Buckley.
Creus que el panorama musical a Barcelona està millorant?
Jo penso que el panorama sempre ha estat dur i que som els primers en patir la crisi econòmica; però també penso que fins que no ens plantem i exigim altres condicions laborals seguirem igual. D’aquet tema es podria parla molt però nomes m’agradaria fer una reflexió que em va fer un bon amic un dia: “imagina’t un món sense música”…una peli, les noticies, festivals, discoteques, bars de copes, el cotxe; i pensa quantes vegades gaudeixes i quin valor hauria de tenir.
