Després de parlar amb algunes de les associacions culturals del barri, hem contactat amb l’Ajuntament per tractar sobre les possibilitats que hi pot haver que les nostres associacions no caminin sobre la corda fluixa, tant per manca de recursos com de locals on poder tenir la seva seu. La senyora Esther Pérez, consellera de la Marina, ens diu que des del districte es té clar la situació de les associacions i entitats de cultura popular del barri de La Marina i que en aquest moment estan tramitant l’adquisició dels locals del Carrer Química, els quals L’Associació de Veïns Estrellas Altas – La Cadena ja porta força temps reclamant. El govern de Sants-Montjuïc entén que la manca d’espais és una necessitat que s’ha de solucionar, però els terminis per dur-ho a bon fi són els indispensables.
Aquesta notícia es va presentar al passat consell de barri i es va informar que encara no estan definits els usos als que seran destinats els locals, un de 349 m2 i l’altre de 320 m2. S’entén, però, que és prioritari per a entitats, que com ja dèiem fins i tot corren el risc d’haver de plegar les seves activitats per no tenir local; però també per a joves, sobre tot perquè aquest darrer col·lectiu no té lloc on reunir-se i tenir opció d’esbarjo. Trobar, doncs, aquest consens pot allargar una mica els terminis.
Aquest mateix espai també el reclama l’AA.VV. Estrellas Altas per a fer-hi un casal de Gent Gran, però asseguren que s’avindran a allò que sigui més convenient per tots.
Una altre qüestió a afegir és la gestió dels centres cívics, cosa que les organitzacions culturals venen plantejant des de l’anterior mandat. Hem parlat amb el Sergi Sarri, conseller de Sants i portaveu de Convergència al districte. Ens ha comentat que era un tema del programa electoral que fossin de gestió cívica, des de la Casa Gran es va impulsar un protocol on s’ajudaria a aquesta gestió, sempre per concurs. Aquest protocol no es va acabar. El que és clar és que les entitats del barri són qui saben millor allò que el veïns necessiten: millor elles que ningú per gestionar-les.
L’actual govern, en referència a aquest tema, ens afirma que la gestió cívica és una fórmula jurídica útil com a base, però que encara cal acabar de desenvolupar en alguns aspectes. És un bon punt de partida per facilitar l’apoderament de les entitats i gestionar determinats equipaments i serveis públics des d’una perspectiva comunitària i participativa. Per això, diu, s’ha de fer quan es donin les condicions idònies:
- Tenir un projecte acordat i consensuat que respongui a les condicions que tot servei públic ha d’oferir i que fomenti la coresponsabilitat i participació dels ciutadans en la gestió.
- Que hi hagi l’entitat amb la capacitat per a assumir la gestió d’un projecte de l’envergadura d’un centre cívic, que ha de ser el centre cultural de proximitat i que ella mateixa compti amb el suport de la comunitat on s’ubica.
- Que en el seguiment i valoració de la gestió es sigui rigorós, tant en la capacitat de promoure sistemes de participació interna en la gestió de l’equipament com en la capacitat de relacionar-se amb el teixit social del territori.
- Que tingui la capacitat de mantenir un diàleg fluid, en base a la col·laboració amb el responsable últim del servei, o sigui l‘Ajuntament de Barcelona, per la millora del funcionament i del servei que es doni.
Existeix, per part del consistori, la voluntat que aquesta cessió d’espais es doni al barri. Tenen previst un Departament de la Xarxa d’Equipaments de Proximitat, dins l’Àrea de Drets de la Ciutadania, Participació i Transparència, que s’encarregarà de què es pugui aplicar aquesta fórmula de gestió als diferents districtes de la ciutat.
El projecte serà d’aplicació progressiva. Ja existeix, per una banda, una base jurídica ja plantejada a l’anterior mandat. Per una altra banda, també hi ha un organigrama per valorar i, en cada cas, dissenyar la fórmula més adient per promoure la participació ciutadana tant en la gestió com en les activitats dels equipaments. Ara cal establir pautes per saber quan és possible l’aplicació i si es donen les condicions. El que està clar és que es vol promoure la implicació dels veïns, independentment de quina gestió tinguin els centres, tant a nivell individual com a través d’una entitat o associació per tal de poder oferir serveis de millor qualitat social i cultural.
Podem afegir que a dia d’avui, l’espai que fa més per la cultura al barri és la Biblioteca, que és com ha de ser .Però no és l’únic. Que també tenim la Bàscula, gestionada actualment per una empresa privada, i que creiem que seria l’ideal per a les entitats que fan música, donat que és en un lloc aïllat i no molestarien els veïns.
Actualment, la sala gran acull concerts per a joves, a on la majoria de vegades no hi assisteixen més de 20 persones; no creiem que sigui perquè els músics no ho facin bé, sinó perquè no són del barri i a la gent d’altres barris els costa desplaçar-se a un lloc on no hi ha metro. A això cal sumar-li, també, la manca de difusió.
I no voldria acabar aquest article sense mirar enrere i pensar en quan els joves del barri utilitzàvem les dependències de la Parròquia de la Mare de Déu de Port per fer activitats. Les portes eren sempre obertes, encara que també és cert que no hi havia res més. Si ho pensem, després de més de quaranta anys, continua sense haver-hi res més per als joves. Pot ser el moment d’anar a parlar amb el bisbat i demanar-li que compartís alguns dels espais que no utilitza.
