Alejandro Flores
La gran Barcelona no és una ciutat on tothom es coneix i té la confiança de donar-se suport mutu, sinó que la dinàmica és tenir un cercle propi d’amistats i familiars. Però, i si no se’n té? La vida pot resultar molt complicada per moments, i el fet de no comptar amb ningú a qui demanar ajuda afecta el benestar de tothom i més de les criatures.
Per això, l’Ajuntament impulsa projectes basats en posar en contacte persones, unes amb necessitats puntuals i d’altres amb ganes i possibilitats també de donar un cop de mà, i així es complementen. Es diu Servei de Famílies Col·laboradores, i fa de lligam per fer costat a les famílies que necessiten ajuda amb les seves criatures en algun moment puntual i temporal. ¿A qui acudeixes quan necessites deixar, per exemple, els teus fills una estona quan tens una urgència o per horaris no pots conciliar la teva vida laboral amb la familiar?
A Barcelona, hi ha 86 famílies que en fan, de col·laboradores, malgrat que no totes tenen la mateixa disponibilitat, per les diferents situacions laborals i personals. Traduït en xifres, això suposa que només el 46% de les demandes són ateses, de les quals algunes només en part.
Actualment el servei compta amb 86 famílies col·laboradores i només el 46% de les demandes són ateses.
“El perfil de família que requereix aquest servei és, especialment, el de les monoparentals a càrrec d’un o dos infants en situació de vulnerabilitat econòmica que no tenen xarxa social ni familiar que els pugui donar suport”, explica la Mayca Velasco, coordinadora i psicòloga del servei, responsable de cercar les famílies col·laboradores més idònies per a totes dues bandes en cadascun dels casos.
La Mónica Buliart i el Pep Casanovas són una parella amb quatre fills que hi col·laboren des de fa anys. Ella ara treballa en l’atenció a persones en risc d’exclusió social; ell és del camp informàtic i treballa en empreses tecnològiques. Van començar al servei el 2017, de fet, el seu primer cas d’atenció va ser a una família de la Marina.
“Ens vam fer càrrec de dos germans durant 3 dies mentre a la germana l’operaven, i com eren de família monomarental, la mare havia d’estar a l’hospital”, exemplifica el Pep, que destaca positivament l’adaptabilitat del servei a les diferents realitats tant de la família que necessita el servei, com de les que hi contribueixen. Ells mateixos van decidir que durant una temporada hi col·laborarien menys per qüestions familiars, però ara hi han tornat.
La Marta Llauradó havia estat família d’acollida abans de ser família col·laboradora, malgrat que es qüestiona el servei d’acollida perquè “hi ha una separació radical entre els nens i la família, i penso que es perden oportunitats, perquè des de la confiança i el bon tracte generes moltes ganes de canvi”. El de famílies col·laboradores “és un servei més preventiu, d’acompanyament entre qui ho necessita i qui ajuda, no trenca cap relació sinó més aviat al contrari”.
El servei crea lligams per donar suport a les famílies que necessiten ajuda amb les seves criatures en moments puntuals i temporals.
I detalla el suport que fa actualment: “Ara atenc a dos germans de 10 i 11 anys, la mare és vídua i treballa els caps de setmana, així que els divendres els vaig a recollir a l’escola, me’ls enduc a casa durant tot el cap de setmana, i els torno diumenge a la tarda”, comenta, i afegeix que malgrat que un d’ells té Asperger, “això em dona un extra de coneixement i aprenentatge”.
Les famílies col·laboradores i la Mayca destaquen els vincles que després es fan amb les persones que requereixen el servei, i tant la Mónica i el Pep com la Marta han seguit en contacte amb algunes de les famílies “i fins i tot som amigues”, destaca el Pep. La Mayca finalitza amb una reflexió: “El Servei de Famílies Col·laboradores, de manera artificial, crea una xarxa de suport amb la intenció que després sigui una col·laboració natural, a una ciutat on això és molt complicat, a diferència dels pobles”.
