Sota els prop de 27 graus que feia el dissabte, 8 de juny, el passeig de la Zona Franca es va convertir en el gran escenari d’una cinquantena de comerços i serveis establerts a la Marina. Prenen el carrer per donar-se a conèixer i per reivindicar el comerç de barri, la qualitat i la singularitat que té. És la Fira Marinera i de Pagesia.
Tota una filera que, com cada any, començava al carrer Foneria i arribava fins al carrer Mineria, on es podia trobar de tot: carteres, menjar per a gossos, marqueteries, electrodomèstics, matalassos, sabates, roba, bijuteria, ninos que semblaven reals, serveis educatius, sanitaris, de bellesa, assessorament per comprar o vendre un pis…
– Com és que jo no m’assabento de res?
– És que no mires els cartells ni els grups de Facebook.
Conversen dues veïnes grans, una preocupada per no perdre’s l’esdeveniment. I és que, durant tot el dia, una riuada de gent va anar amunt i avall comprant o comentant les textures i les formes de diverses artesanies i tota mena de productes. Es barrejaven entre les paradetes, i amb l’olor que desprenien les xarcuteries i les pastisseries, productes de primera mà, que s’havien instal·lat a l’inici del passeig. També s’hi aturaven a la zona gastronòmica, atinguda pels restauradors del barri, Birras y Tapas i el bar Las Palmeras, que servien les infal·libles croquetes o els bunyols de bacallà, acompanyats de vins i caves del celler La Marina… cap a les 12 del migdia la zona estava plena.
“Fa uns anys vam comprar un pis al passeig de la Zona Franca i estem encantats per l’ambient que hi ha”, comenta una parella amb un nadó en cotxet, esgotats, fent uns pinxos a la zona gastronòmica. “Nosaltres venim cada any, ens encanta, però he d’anar amb compte perquè ja m’he deixat 60 euros i encara queda molt per veure”, comenta altra veïna acompanyada amb els dos fills, adolescents, i el marit.
Com a novetat, enguany el Col·legi d’Arquitectes de Barcelona hi ha participat exposant les propostes de la recuperació del Canal de la Infanta i la millora pel passeig de la Zona Franca. Un seguit d’articles publicats al diari La Marina defensen una rambla lateral. El grup d’arquitectes de la Marina el proposa per a un tram del passeig, i defensen que s’estudiï una solució tenint en compte la singularitat de cada tram de la via.
“No és el mateix el tram aquest on som (entre Mineria i Foneria), que el del final del Prat Vermell”, argumenten. Molts veïns i veïnes que viuen al mateix passeig van apropar-s’hi, i preguntaven, debatien, i intercanviaven amb el grup. Igualment, van instal·lar jocs infantils convidant els més menuts que dibuixessin el passeig que els agradaria tenir. El verd, els seients i la possibilitat de jugar al carrer sortien en alguns dels traços infantils.
I si continuaves caminat, topaves amb la carpeta de La Marina FM (102.5), durant tot el dia va fer un programa especial, i el programa Comerç de Barri va entrevistar comerciants, veïns i veïnes i els regidors i consellers del districte que s’hi van apropar. Marc Serra, Ancor Mesa, Ana Trapero, Georgina Lázaro, Francesc d’Almacelles, Eudosio Gutiérrez, Maria Conesa i David Labrador, van ser alguns. Entremig, la paradeta de l’Associació de Comerciants, l’organitzadora de la Fira, acollia l’exposició fotogràfica dels orígens de la Marina a càrrec de Josep Maria Pérez, Julio Baños i l’Adolf Romagosa.
I ja al final del recorregut, arribant a Mineria, es trobava l’escenari principal on va haver-hi actuacions tot el dia. Els protagonistes del matí van ser, sobretot, els infants. Un xou en anglès de l’acadèmia Small Talk, seguit de balls de jazz modern i flamenc a càrrec del Centre Cultural Estrelles Altes, amb els grups Claveles, Canasteras, Melodia, Alegria, Baby Dance, Invencibles i Guerreres, van entretenir un públic generós. A continuació, prenien l’escenari les dones de Folk Montjuïc, amb el Quimi Country.
Mei Márquez
“Necessitem ser-ne molt conscients que el comerç de barri va molt més enllà d’un intercanvi comercial, som serveis que ens preocupem pels nostres veïns i un teixit compromès amb el nostre barri”
Entre número i número, les paraules de la presidenta de la demarcació de Barcelona del Col·legi d’Arquitectes de Barcelona, Sandra Bestraten i de la presidenta de l’Associació de Comerciants de la Marina, la Mei Márquez. Bestraten va explicar l’objectiu d’impulsar la reforma del passeig de la Zona Franca: “La rambla lateral permetria que el passeig sigui l’element cohesionador com a eix cívic entre la Marina de Port i el barri de la Marina del Prat Vermell, la idea és canviar la dinàmica d’autopista amb què funciona ara mateix. Seran 30.000 veïns nous, més els milers de persones que ja treballen al Complex Administratiu de la Generalitat, i volem que tots ells coneguin i tinguin com a primera referència el comerç de proximitat”. La futura reforma del passeig hauria de facilitar que els barris i el veïnat estem connectats, deia.
“Necessitem ser-ne molt conscients que el comerç de barri va molt més enllà d’un intercanvi comercial, som molt més que això, som serveis que ens preocupem pels nostres veïns i un teixit compromès amb el nostre barri”, li va seguir la Mei Márquez. Ella i el seu equip són el pal de paller perquè els carrers i els negocis del barri participin i es beneficiïn de les polítiques que impulsa l’Ajuntament i altres administracions per promocionar i protegir els comerços als barris. Després, Márquez també va comentar la candidatura de Barcelona com a capital Europea del Comerç de proximitat.
I ja a la tarda, ai, quina tarda!, van venir les havaneres del grup Marina Musical. Era el vespre, hi havia el rom-cremat, abundant, de l’Abdó Florencio. S’havia corejat Cafè-cafè, pròpia del grup d’havaneres. El capvespre lluïa un cel de colors vermellosos i ataronjats i en aquest ambient van irrompre a l’escenari en Dani Escamilla i en Nàpols, l’un, dels 80 principals, i l’altre, guitarrista de Jarabe de Palo. I aquí ja tot va fer efecte d’esclatar, el públic, nombrós, estava absolutament entregat. Va cantar, saltar, i es va emocionar al ritme dels clàssics del rock com We Will Rock You, I Want To Break Free o A quien le Importa…
Al dia següent, diumenge 9 de juny, coneixíem el resultat de les eleccions europees. Nosaltres ja havíem acabat la nostra festa, i de quina manera!
Fotografies: Josep Vicens
