Pregó de reconeixement inicia la Festa Major de la Marina

Festa Major de la Marina - Pregó
La junta directiva de la Unió d'Entitats; la presidenta Rosalía Fernández; el conseller Eudosio Gutiérrez (de rosa); els presentadors de l'acte, Yohany L. Ayala i Pau Llopis (de blanc i groc); i al mig, l'Abdó Florencio i en Joan Antoni Reyes, el pregoner.

Divendres 14 de juny es va viure una jornada d’emocions a la plaça de la Marina, en una tarda festiva i familiar va començar, de manera oficial, la Festa Major del barri.

La cèntrica ubicació va acollir el conjunt d’activitats que s’havien programat per aquella data. La trobada es va obrir amb una actuació del grup de batucada Bloco Sambara, que va oferir una infinitat de ritmes i melodies que van fer ballar a tots els presents, escalfant motors i aixecant els ànims fins al que es mereix la festa major del barri. Mentrestant, un estand de La Marina Viva oferia delicioses porcions de síndria a tots els que s’hi acostaven. Hi havia qui no es va poder estar de repetir tantes vegades com el cos li permetia. “Un altre cop tu aquí? Quants trossos t’has menjat ja?”, es va sentir a la cua.

A tocar de la plaça, també s’estava celebrant un berenar de comiat a la Papereria Navarro, amb motiu del seu tancament després de seixanta-nou anys al servei de la Marina. Un acte que va gaudir d’un enorme èxit, donat que ningú va voler perdre l’oportunitat d’acomiadar com és degut a una de les insígnies culturals del barri i a les persones que en formen part.

Tornant a l’epicentre de l’activitat en aquella solejada tarda, a la batucada hi va seguir el pregó de la Festa Major, presentat pels periodistes del diari La Marina i La Marina FM 102.5, Yohany L. Ayala i Pau Llopis. Els dos comunicadors es van encarregar de presentar les festes i d’introduir els participants de la presentació, entre els quals la presidenta de la Unió d’Entitats de la Marina, Rosalía Fernández, el conseller del PSC a Sants – Montjuïc, Eudosio Gutiérrez, i el protagonista de la vetllada, Juan Antonio Reyes, el pregoner, soci fundador de l’AMCL i veí de la Marina.

Rosalía Fernández va animar a tota la concurrència a gaudir de la setantena d’activitats organitzades en diversos indrets del barri. “Hem pensat en les famílies, però també en el jovent, la canalla i els avis i àvies”, deia. I l’Eudosio Gutiérrez, conseller de la Marina al Districte, va tenir paraules d’elogi per totes les persones, tècniques i voluntàries, implicades. A més, va destacar el tarannà obert i comunitari que manté el barri “anima molt treballar de costat amb gent que s’estima el seu barri i volem correspondre a l’esforç”.

En les seves paraules de pregoner, Reyes va fer valdre l’esperit i singularitat dels barris que configuren la Marina, conformats per persones de diferents procedències i de “classe treballadora”. “Abracem-nos i estimem-nos, que és el més bonic que existeix”, va concloure.

Tot seguit al pregó venia una sorpresa: l’homenatge que li va realitzar la Unió d’Entitats, organitzadora de totes les activitats festives, al Juan Antonio Reyes i Blanco, una figura de la lluita social i veïnal, en especial, com no podia ser d’una altra manera, al barri de la Marina” Hi va participar l’Abdó Florencio, col·laborador de la ràdio local i amic d’en Juan Antonio, va ser l’encarregat de llegir-li unes paraules a dalt de l’escenari” en nom de totes les entitats de la Marina i de molts veïns i veïnes, amics i amigues que t’estimem… et fem aquest homenatge en reconeixement de la teva entrega i compromís, perquè continues a peu de carrer i amb molta generositat fas suport i animes les diferents iniciatives que ens fan més forts com a barri”.

Després, la junta de la Unió d’Entitats li va entregar d’una ràdio de vàlvules, com a símbol del seu compromís social des de la comunicació, i que ha aportat una eina inesborrable, amb contribucions com ara la creació dels mitjans de la Marina.

En acabar, i per referir-se a ell, Florencio va parafrasejar la cita del poeta alemany, Bertolt Brecht: “Hi ha homes que lluiten un dia i són bons. Hi ha uns altres que lluiten un any i són millors. Hi ha els qui lluiten molts anys i són molt bons. Però hi ha els que lluiten tota la vida: aquests són els imprescindibles.”. Tu ets d’aquests últims, t’estimem Juan Antonio!, cloïa Florencio.

FES UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.