Pau Llopis
El passat dijous 18 de maig es va celebrar, per fi, el tan anunciat debat electoral organitzat per la Marina, que va tenir lloc a l’emblemàtica i coneguda sala Pepita Casanellas del nostre barri.
De tota manera, la posada a punt per a aquesta gran cita estava en marxa des de feia pràcticament dos mesos. Tots els detalls i elements que van formar part del debat van ser estudiats i planificats de manera exhaustiva per tal que tot estigues a l’altura d’una reunió d’aquestes característiques, en vigília gairebé d’unes eleccions que es presenten molt interessants i disputades, sense un clar guanyador a la vista.
L’esdeveniment va aplegar a més d’un centenar de veïns i veïnes, que es van apropar per escoltar les propostes dels representants dels partits polítics amb presència al districte de Sants-Montjuïc. En concret, els participants van ser Georgina Lázaro (Trias per BCN), Lluís Rabell (PSC), Marc Serra (Barcelona En Comú), Jordi Castellana (Esquerra Republicana de Catalunya) i David Labrador (Ciutadans). Els convidats van respondre als neguits i les qüestions plantejades tant pel veïnat com pels periodistes d’aquesta casa, amb Yohany Limpias moderant el debat.
El resultat de la conversa permanent entre veïnat i els mitjans local Diari la Marina, la Marina FM (102.5) i lamarina.cat, van ser un conjunt de propostes i reclames ben importants pel futur del barri i dels seus veïns. Entre altres aspectes, es van tractar punts cabdals i coneguts com són la remodelació del Passeig de la Zona Franca, la construcció del Pla de Litoral, la relació entre administració i associacions de barri, la realitat social del barri i dels seus joves, les ajudes al comerç de barri i de proximitat, la connectivitat amb la resta de Barcelona i la nova realitat de la Marina del Prat Vermell. Tots ells aspectes, que dividits en tres grans blocs, van ser abordats pels polítics amb un temps limitat.
Tots aquests temes van ser introduïts pels periodistes i col·laboradors d’aquesta casa, Alejandro Flores, Pau Espí i Pau Llopis, tot oferint dades i xifres exactes, per tal de facilitar el debat als polítics i situar amb dades exactes al veïnat. Tot i que va costar arribar a la concreció per la limitació de temps, el resultat de tot plegat va ser un debat intens; amb ritme i una gran participació dels conciutadans i dels representants dels partits.
Dues hores i mitja, que es van fer, fins i tot, curtes i per a mi que en general no m’agrada la política! Comentava una veïna en sortir. Per tancar la jornada de forma relaxada i deixant de banda les formalitats pròpies d’un debat electoral, es va cantar i ballar de manera conjunta la cançó “Algo contigo”, de Vicentico, una dinàmica proposada i organitzada per l’Oliver García, estudiant de l’Institut Domènech i Montaner: “perquè som un barri festaire i perquè guanyi qui guanyi pensin sempre el nostre barri allà on els toqui treballar”, comentava.
Llegia una part de la cançó:
Ya me quedan muy pocos caminos
Y aunque pueda parecerte un desatino
No quisiera, yo morirme sin tener
Algo contigo….
Finalment, es va organitzar un petit piscolabis fora de la sala, on tots els assistents van conversar i riure, tot gaudint de manera cordial dels diferents aperitius i begudes que diversos voluntaris havien aportat per la celebració.
El resultat de tot en conjunt no podia haver estat més satisfactori i va fer que les setmanes d’esforç i treball hagin tingut un sentit. El d’organitzar el que va acabar sent una festa a democràtica a la Marina, que es mereix ser posada al centre del debat i les propostes polítiques dels partits, per tal de ser tractat com el que és, un barri de primera amb gent de primera, que mereixen ser considerats com molt més que “un dels finals” de Barcelona.
Des d’aquesta casa, l’Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL), volem agrair a totes les entitats, persones assistents, col·laboradores, voluntàries, personal de la Sala Pepita Casanellas i representants dels partits polítics que van contribuir a fer possible aquesta jornada. La democràcia té això, necessita gent com totes aquestes persones, amb sentit de l’humor i de la diversió, però també amb sentit de la responsabilitat i amb compromís polític. A seguir!
