Redacció: Yohany Limpias
David Labrador Gabriel. 40 anys
Dedicació: Ara un 75% del meu temps faig de conseller i anteriorment era empleat de l’Administració pública.
Política: Sóc de centre i progressista
Religió: Catòlic
Estat civil: Solter però compromès en parella.
El titular d’aquesta entrevista ha estat la resposta d’en David en animar-li a vendre el seu partit a la gent del barri. És el millor actiu d’un partit que sobretot ha conegut la rapidesa i la velocitat tant en expandir-se i aixecar vol com en baixar a les arenes pantanoses del que és la política, sobretot en aquest temps. Parlem a la redacció de La Marina FM dies abans de menjar el raïm per rebre el 2020.
Quina és la seva trajectòria política?
Fins al 2005 no havia formar part de cap partit, però quan va sorgir la plataforma de Ciutadans me’n vaig sentir molt identificat. Per això, vaig crear l’agrupació de Sants-Montjuïc com una associació. Un any després, es va crear Ciutadans com a partit i vaig entrar-hi a formar-ne part. Quan el partit va treure representació a l’Ajuntament, em va convidar a ser conseller al Districte de Sant-Montjuïc.
Què va li va motivar a participar-hi?
Sempre he sigut molt crític amb el nacionalisme i el separatisme. Recordo les polítiques separatistes d’en Jordi Pujol i després d’en Pasqual Maragall. No hi estava gens d’acord i quan va sorgir Ciutadans, vaig pensar que allò era justament el que jo creia, per això em vaig animar a participar-hi.
Què creu que ha fet malament C’s tenint en compte el daltabaix de les darreres eleccions?
Potser no hem sabut explicar bé als votants el nostre projecte. Quan vam veure que no s’arribava a un acord, vam proposar mesures que la resta de partits no van voler tenir en compte. La gent està farta de tantes eleccions i ha castigat al tots els partits polítics, nosaltres hem estat els més perjudicats.
Quina sensació té quan el seu partit pacta amb Vox?
És que no hem pactat amb Vox, vam pactar amb el PP a Madrid i Andalusia. Una altra cosa és que Vox hi hagi acceptat la investidura.
Però Vox ha començat a condicionar les polítiques allà on ha donat suport a governs, les d’igualtat de gènere, per exemple.
Que en un moment donat un partit doni suport a la investidura d’un govern autonòmic no implica res més que això, nosaltres no canviarem la nostra ideologia perquè un partit permeti una investidura…
Com a partit de centre, hem arribat a acords amb el PSOE i amb el PP. Amb aquest dos partits hem fet pactes i tenim punts de trobada.
Quina opinió té de l’ascens de Vox?
És un partit ultraconservador. Els votants descontents els han votat com una forma de trencar el sistema. A vegades, quan les persones estan descontentes, agafen la postura més extrema.
Després de la patacada del seu partit, quines han estat les seves reflexions?
Tornarem a explicar al ciutadà el que volem fer. Està clar que hem de millorar.
I ho farem amb el nou congrés del partit al març i l’equip liderat per Inés Arrimadas, recuperarem votants.
A ciutadans bé que qüestioneu el nacionalisme català, però poc dieu de l’espanyol?
Sentir-se català, espanyol i europeu no es cap tipus de nacionalisme. El nacionalisme és una postura que considera una persona per sobre d’altre només pel seu origen i això no m’agrada. I sí, sí que existeix. Hi ha persones que creuen que són millors que els que tenen al seu costat.
D’acord, però aquesta mateixa posició també existeix a l’altre costat, o no ho veu?
El problema és que el separatisme català afectava la forma de ser i de viure de les persones que no ho compartíem. La Generalitat no entregava documentació bilingüe… diuen que és pels drets dels catalanoparlants, però i els dels castellanoparlants?
S’ha trobat personalment amb alguna situació a Catalunya on el tema de l’idioma hagi suposat cap problema?
Jo parlo català i castellà. Però sí que m’agradaria que a les escoles hagi un trilinguïsme. Això ajudaria que les generacions futures parlin amb fluïdesa tres idiomes.…
Què pensa dels polítics que estan a la presó?
S’ha fet un judici just amb totes les garanties legals i han estat condemnats…
Ara Europa diu que el procediment no va ser del tot correcte…
Però en cap moment no ha parlat de la sentència ni del judici. Ha dit “en el moment que va ser eurodiputat, hauria d’haver tingut immunitat”. Tot i això, immunitat no significa impunitat…
Parlem del barri, què proposa el seu partit per seduir els veïns i veïnes d’aquí?
Reformar el passeig de la Zona Franca. És un tema que s’hauria d’haver gestionat més ràpid. Només hem de mirar com fer-ho. També la construcció de la piscina al Poliesportiu La Marina, que és una reclamació veïnal. Ara s’està parlant de fer-la a la Marina del Prat Vermell. Nosaltres ho tenim molt clar, s’ha de fer al poliesportiu… També s’hauria de buscar un lloc per un hotel d’entitats perquè totes puguin treballar plegades… A l’àmbit del transport, finalitzar les parades de metro i pensar si es podria unir la L2 amb el barri.
Quina és la vostra opinió sobre el Pla de Barris?
El Pla de Barris es va fer per a les zones amb més carències i mancances i estem a favor d’aquesta idea. Gràcies a això, s’estan fent els ascensors de El Polvorí. Ara, hi ha iniciatives que haurien d’haver finalitzat ja i van amb molt de retard. També s’han fet pisos socials per ajudar als barcelonesos a tenir la seva pròpia llar… Tot i això, encara hi ha coses que no s’han executat.
Com s’imagina el barri de La Marina d’aquí a 10 anys?
Amb una millora de les comunicacions. També, amb una millora de la situació econòmica i amb polítiques actives de foment de la formació del joves del barri que ajudés a millorar la seva situació laboral.
I creu que passarà?
La construcció d’equipament i la millora del transport, sí. Però no enganyarem la gent, ja sabem que hi ha coses que no es faran per manca de pressupost o d’acords.. Jo espero que una part sí.
Com vendria el seu partit a la gent del barri?
Una de les coses que més crida l’atenció dels que participem a Ciutadans és que molts membres del partit no venim de la política. No és com altres partits que tenen gent que treballa a la política des de fa molt temps.
Però és que és un partit nou.
Bé, és un avantatge. No tenim experiència política perquè sempre hem sigut treballadors. A més, hem nascut a Catalunya i hem sigut crítics amb el nacionalisme. Recordo que abans d’això, la gent no s’atrevia a criticar el nacionalisme.
Tinc tants comentaris a fer-li com respostes ha donat, però només en faré dos. Anem a pams, ciutadà Labrador.
1. “Potser no hem sabut explicar bé als votants el nostre projecte” a les darreres eleccions.
És la resposta clàssica que tots els partits fan servir. Però en el cas de C’s no serveix, perquè va guanyar les eleccions a Catalunya del 21D i ni tan sols va exposar en seu parlamentària el seu projecte de govern. L’evidència que la senyora Arrimadas no superaria la investidura no és cap excusa, sobretot considerant els numerets i paperots que la parlamentària i ara diputada no ha deixat de fer per cridar l’atenció. “La Montapollos”, li diuen, i els votants no sé si s’hi senten reconeguts o avergonyits… I vostè, com s’hi troba? Vostè és renovador o continuista?
Diu que “Tornarem a explicar al ciutadà el que volem fer, amb el nou congrés del partit al març i l’equip liderat per Inés Arrimadas”… Ara li escolto: continuista per pragmatisme (no s’ha presentat cap altre candidat), i per voluntarisme (“recuperarem votants”) que no per convicció. Qui ho hauria dit d’algú que ve del carrer i no de “la política”?, però vostè està fent un paper orgànic partidista clàssic.
2. El barri és el capítol encara més buit, malgrat l’oportunitat que té ara d’explicar-se més bé, perquè només cal fer més ràpid tres o quatre cosetes: el passeig, la piscina, l’hotel d’entitats i el metro connectat, sense tampoc oblidar el retard que porten les iniciatives del Pla de Barris. Ciutadans té presa per enllestir obra pública per poder apuntar-se una medalla abans que arribi la fuga de vots cap a les altres dretes que li fan l’entrepà.
Vostè dona per amortitzat el seu partit: d’aquí a 10 anys els equipaments es faran perquè són qüestió només de diners, mentre que polítiques actives de formació laboral no (“per manca de pressupost o d’acord … no enganyarem la gent, ja sabem que hi ha coses que no es faran”) és a dir, per manca de voluntat… De qui? Del partit o coalició de partits que governin a mig i llarg termini? És evident que no hi veu decisiu el seu partit, l’únic a qui com a lector li suposo “la voluntat”, com el valor als soldats. Aquí som molts que hi coincidim, segur.
Per anar acabant. Ser nou no garanteix ser bo: potser només els nens ho són, absolutament innocents de tot. Vostè confon interessadament política amb partidisme, l’objectiu amb l’eina. Sense dir que “tots els polítics són iguals” (perquè també vostè és polític…) ho ha suggerit amb la il•lusió de “la novetat”. Però si vostè renega de la denostada política (de partit), sàpiga que ha acabat fent-ne amb ulleres partidistes com qualsevol altre servidor públic de qualsevol altre partit. Ep! amb tot el dret que tenen i el respecte que em mereixen els polítics decents perquè són honrats, i no per ser nous en aquesta plaça.
Rubén Cruz, ciutadà sense partit però amb ideologia política