Com a consumidora fidel de les xarxes socials i nascuda a la generació digital, puc afirmar que l’impacte de les xarxes sobre la nostra salut mental no és gens generosa, sinó més aviat a l’inrevés.
Segons l’article de FAROS Sant Joan de Déu (2021), l’índex d’augment del trastorn d’ansietat i depressió puja fins al 70% entre els joves que consumeixen xarxes socials. Per a més inri, la ràpida i constant difusió a xarxes sobre cossos, físics perfectes i rutines i dietes milagroses, fomenten el desenvolupament de trastorns de la conducta alimentària dels usuaris i usuàries més joves de la xarxa. De segur que mirant Instagram o TikTok t’has comparat amb noies o nois respecte al teu físic. Tot i ser inevitable aquesta constant comparació amb les altres persones, el fet de passar tant de temps a xarxes socials que mostren només la part positiva i feliç dels altres, fa que idealitzis una realitat fictícia que no es correspon amb la vida o el cos real d’aquella persona.
Com a experiència personal i persona que ha patit i encara lluita contra l’anorèxia nerviosa, compartiré que la primera pauta i primer pas que em va dir la meva psiquiatra abans de començar la teràpia a l’hospital, va ser “deixa de seguir a totes les influencers, o millor, treu-te les xarxes socials un temps”. Però, com podem culpar a les xarxes socials per situacions com aquestes, si som nosaltres mateixos qui fomentem aquest tipus de contingut? Aquesta frustració i ansietat, neix de la nostra constant afició per saber si la vida dels altres és millor que la nostra.
Però no és tot negatiu; les xarxes socials ens han obert un món de recerca personal, de contacte social i d’aprenentatge constant. El problema no són les xarxes en si, sinó l’ús que en fem d’aquestes i el temps que les dediquem.
Noemí Martínez Retamero
SDJ Química
