El Reportatge
La història dels equipaments o serveis públics de Barcelona està íntimament vinculada a la lluita de la gent dels seus barris per fer una ciutat més democràtica i ha estat cabdal perquè els serveis i espais de la vida en comunitat estiguin a l’abast de tothom. A la Marina, un passeig per a qualsevol d’aquests espais, n’és una bona mostra.
Que a la Barcelona del segle XXI cal, encara, tallar un carrer per aconseguir el servei d’una escola, un centre cívic o un CAP? Afortunadament no. Fruit de la seva evolució, la ciutat té mecanismes que preveuen i projecten les necessitats de barris com el Prat Vermell, en plena transformació urbana, a fi de garantir tots els serveis.
Així, els processos i tràmits per començar la posada en marxa dels serveis públics per a les prop de 28 mil persones que vindran, ja han començat. El punt de partida ha estat un estudi demogràfic. S’hi han projectat els serveis futurs tenint en compte l’estimació del total de persones que hi viuran i els equipaments existents. Tanmateix, s’ha treballat en funció de l’última proposta de Modificació de Pla General Metropolità (MPGM). Llavors quins són aquests equipaments previstos pel futur a la Marina?
Primer, el planejament aprovat situa com a prioritaris els de l’àmbit educatiu i sanitari. Hi ha previstos set nou centres educatius entre educació primària i secundària i dues escoles bressol que vindrien a completar l’oferta de centres existents, tots ells amb projectes educatius i espais renovats i actualitzats. “Fins ara les escoles de la Marina donaven l’abast, però aviat estaran superades. Conec famílies que s’han quedat sense plaça en alguna d’elles, per exemple” assegura la Sheila López, veïna des de fa cinc anys i mare de tres fills, corroborant les necessitats en què ja s’hi treballa.
A més a més d’aquests centres, també hi ha la previsió de reforçar l’educació superior. El desenvolupament previst a la Marina, a més de mantenir les instal·lacions de l’Institut la Mercè, centre de formació professional de referència a Barcelona, preveu un espai al costat on està previst que la Fundació Pere Tarrés hi instal·li la seva seu que inclou una facultat universitària.
A l’àmbit sòcio-sanitari hi ha previstos un nou Centre d’Atenció Primària, actualment s’està concretant el programa amb el Consorci de Salut, i una residència per a gent gran o altres col·lectius. Per a Mari Carmen Portolés, de 71 anys i amb malalties cròniques, és cabdal el servei d’emergència i la proximitat de l’atenció de salut. El veïnat debat sobre les prioritats de l’arribada dels serveis i les opinions varien en funció de l’edat, però “cal fer-ho tot perquè el cert és que no hi ha res”, conclou Portolés.
Segon, i en la línia dels serveis essencials, hi ha previst rehabilitar un edifici de l’antiga fàbrica del Prat Vermell per ubicar-hi un nou mercat municipal i un equipament cultural, que constituiran un espai central del barri davant del nou parc de les Tretze Roses. És interessant perquè ara mateix no tens alternatives pròximes d’aquest tipus”, afegeix la Sheila López.
El planejament també determina els equipaments culturals i esportius que ajudaran a fer comunitat. Es preveu un nou centre cívic, una biblioteca i dos casals, un per a joves i un altre per a gent gran. A més, es potenciarà el servei “Imagina’t” per a infants i adolescents, traslladant-lo a unes instal·lacions més grans, una actuació prevista pels anys 2023-2024. Pel que fa als equipaments esportius, al carrer Motors s’ha reservat un espai per situar una instal·lació de caràcter esportiva i es traslladaran les pistes del carrer Arnés a una nova ubicació.
També els serveis tècnics i administratius de la ciutat s’adapten a la nova configuració de la Marina. La proposta del planejament és la generació d’un nou punt verd, un centre de neteja i un dipòsit de recollida d’aigües pluvials que garantiran un barri més net i ecològic.
Entre els equipaments existents, la comissaria dels Mossos, la Fundació Esclat, la Casa de la Pagesia i actualment està en construcció el Centre d’Atenció Integral (CAI) a Cal Sèbio.
Als anys 70 la velocitat amb què creixien els polígons d’habitatges contrastava amb la lentitud de l’arribada de serveis als barris. Ara l’administració s’esforça perquè totes les persones que ja han començat a arribar al Prat Vermell tinguin les facilitats i els serveis garantits paral·lelament a la urbanització en curs.
“Estem molt contents i la valoració de tot el que hi ha previst és molt bona, ara caldrà veure-ho”, coincideixen, la Ginesa Pérez, la Maria Angeles Juárez i Manel Coronado, de l’Associació de veïns i veïnes d’Eduard Aunós. “Ens han informat que res de tot això serà immediat, però tenim l’esperança d’arribar a gaudir-los”, comenten.
La materialització de la majoria d’aquests equipaments és responsabilitat de diverses administracions, l’Ajuntament facilita el sòl i n’executa una part i la Generalitat de Catalunya té les competències en matèria de salut i sanitat, entre d’altres. El que és important és que totes les parts s’estan coordinant des de ja, per garantir-los.
