Sitges de Port

Per
Redacció
-
TOTA PEDRA FA PARET

Pel Rubén Cruz

Proposta de nom femení plural per un carrer o plaça del nou barri de la Marina del Prat Vermell.

Des que es coneix i practica l’agricultura, la sitja és la millor manera de conservar la collita de cereals sense germinar i protegida dels fongs i de les plagues, durant 5 o 6 anys, tancada hermèticament.

Sitges laietanes de Port, sobre la via romana de Magòria (1990) Fotografia de Carme Miró i Alaix-Servei d’Arqueologia de Barcelona, disponible en Viquipèdia.

Les sitges laietanes de Port són especialment grans, per un ús col·lectiu i fins i tot per al comerç i l’intercanvi per la costa mediterrània, com apuntava l’arqueòleg que les va excavar i documentar, Josep de Calassanç Serra i Ràfols.

LAIETANS

Eren el poble iber que habitava la costa que va des del riu Tordera, al nord, fins al Llobregat, al sud. Construïen els poblats en turons, i els envoltaven de muralles de pedra. Tot i que caçaven i pescaven, la base de la seva economia era agrícola, i emmagatzemaven els cereals en sitges.

A Montjuïc, hi ha documentada presència de cultura ibera laietana entre els segles VII i II aC.

L’emplaçament geogràfic de Montjuïc, dominant la visió del pla de Barcelona, de la serralada de Collserola i dels poblats laietans costaners, amb el mar i un gran riu navegable al seus peus, va determinar la fundació laietana de llocs de poblament i un gran nucli comercial al Port.

Les grans descobertes arqueològiques a la muntanya són fruit de diversos projectes d’arranjament urbanístic, com ara la construcció de l’estadi olímpic a principis del segle XX, l’obertura de la via fèrria que menava de Magòria al Port, les obres de l’Exposició Universal de 1929, la construcció del parc d’atraccions, la del cementiri del sud-oest, les obres olímpiques i, finalment, l’estació de metro Foneria, al 2009.

Amb motiu de l’obertura de la via fèrria de 1928 que connectava el Port amb Barcelona, les prospeccions arqueològiques del Josep de Calassanç Serra i Ràfols al Pont de l’Esparver va aflorar al 1946 un gran nucli comercial ibèric costaner, Bàrkeno, a tocar de la desembocadura del Llobregat, amb 11 dipòsits de cereals de grans dimensions excavats al subsol formant part d’un embarcador al port. L’assentament correspon al segle V aC, i cap al segle I aC els pobladors laietans romanitzats es traslladen des d’aquest i altres poblats de la muntanya cap a la ciutat romana de Bàrcino, potser a mesura que la colònia demanava pedra constructiva i l’antic nucli portuari ibèric se n’especialitzava, a tocar de la pedrera. Amb l’arribada dels romans tota la costa es feia servir de port d’embarcament de productes agrícoles mediterranis –oli, vi i cereals.

El nucli de Port era el més important, però n’hi havia d’altres al cim i als vessants la muntanya, com ho proven altres sitges de menor dimensió hi aparegudes.

En època romana, sembla que de port havia funcionat tota la costa entre la desembocadura dels dos rius. https://beteve.cat/va-passar-aqui/pedrera-montjuic-barcino/

TROBALLES AL PORT

Les dues sitges de més grans dimensions contenien objectes singulars: una un carro iber de fusta i ferro, i l’altra una cisterna-pou, totes dues del segle IV aC, i convenientment reblertes de materials i segellades.

Hipòtesi de carro. Dibuix de Josep de Calassanç Serra i Ràfols. (Fons Serra Ràfols-IEC)

Pel que fa al carro, era de rodes massisses en fusta, amples però no gaire altes, per portar càrregues pesants per camins dolents, tirat per una parella de bous. La càrrega eren cereals des dels poblats de l’entorn cap al port, que actuava de centre de distribució.

La presència d’un carro indica un tipus d’economia, uns camins o una xarxa de vies. Com que no es podia deure a una caiguda accidental –massa valuós el carro i el contingut de la sitja per no recuperar-los– havia de tenir un motiu ritual.

Sitja 3 amb la cisterna-pou. (Fotografia: Carme Miró-MUHBA)

L’altra és una construcció com a dipòsit d’aigua, o pou per sota del nivell freàtic.

Aquest pou al mig del camp de sitges es vincula amb el subministrament d’aigua potable a les naus que arribaven al port.

EL CAMP DE SITGES

La presència d’agrupacions importants de sitges per emmagatzemar excedents agrícoles és un dels trets característics de les comunitats ibèriques des del Camp de Tarragona fins al Llenguadoc.

Però hi ha evidències que el nucli urbà del Port vertebrava econòmicament i política el territori circumdant:

  • Les sitges de Port superen els 20.000 litres de capacitat, més del doble de la mitjana de la gran majoria de camps de sitges coneguts.
  • Situades al peu de la muntanya de Montjuïc, amb connexió visual directa amb altres poblaments laietans i fàcil comunicació de la costa amb l’interior per l’eix fluvial del Llobregat.
  • El port comercial, tant marítim com fluvial, connectava els territoris ibèrics de la Laietània i la Cossetània, com ho proven la quantitat i qualitat dels materials d’importació.

Deixen de fer-se servir quan els romans dominen el Mediterrani i desembarquen en la península, després de vèncer als cartaginesos en les guerres púniques, al segle III aC. Els romans estendran la vinya i l’olivera.

Tanmateix, la muntanya de Montjuïc serà habitada fins i tot després que els romans hagin fundat la colònia de Barcino al Pla l’any 15 aC, especialitzada en l’explotació, com més va més intensiva, de la pedrera.

Vista general de la zona de sitges de Port, sobre la via de Magòria (1990). Fotografia de Carme Miró i Alaix-Servei d’Arqueologia de Barcelona, disponible en Viquipèdia.

FONTS

Articles relacionatsMés de l'autor