“Al barri li reclamo no oblidar d’on venim”

Xènia Morgado. (Alejandro Flores)

Xènia Morgado Fernández. 27 anys. Treballadora social, especialitzada en igualtat de gènere i integradora social. Soltera. Religió? Atea. Política? Soc activista i des de fa uns anys milito en Barcelona en Comú i Podem.

La Xènia és una veïna que lidera el grup de joves del centre cultural Estrelles Altes, part de la potent xarxa associativa de la Marina, gent que no només dorm o treballa al barri sinó que hi fa vida i fa costat col·laborant-hi en diversos espais perquè la realitat sociocultural i econòmica del veïnat vagi a millor. De parla pausada i reflexiva, és de les que no es queda al sofà, té opinió pròpia i està pendent dels temes que afecten a tothom, però encara més a la seva generació, joves amb els qual la precarietat s’ha acarnissat.

En un moment en què la crispació política ha acabat arribant al carrer i sembla que tothom perdem la capacitat d’escoltar, ella manté el seu tarannà conciliador i això l’ha impulsat dins el partit que milita. Com a bona millenial, és militant del feminisme i li preocupa el medi ambient, “encara més vivint a ciutat”, diu. Amb un fred que pela, compartim una tassa de té al bar de la placeta de les Bessones, conversem sobre tots aquests reptes i la realitat de ser jove i dona!

L’hem vist compartint escenari amb la vicepresidenta Yolanda Díaz, com hi arriba?

Em truquen des de Barcelona en Comú i em donem l’oportunitat de ser la ponent més jove de l’acte. Al principi em vaig quedar sorpresa i tenia molts nervis i inseguretats, però vaig pensar que valia la pena fer arribar el missatge a molta més gent. També em va motivar pensar que altres dones joves es podrien sentir identificades amb mi i el missatge.

I com va anar?

Al barri jo he fet moltes xerrades!, però és clar, això era molta més gent. Al principi em va costar, però després dels primers minuts vaig poder dir tot el que volia.

Parla de la necessitat de reeducar-nos com a societat.

Bàsicament, cal no deixar impunes tants assassinats com està passant. S’han d’instal·lar molts més “punts dona” als barris per facilitar l’accés i la informació sobre aquests recursos. D’altra banda, també era important reivindicar-me des de la perspectiva generacional. Les dones joves patim una doble nosa social, malgrat l’esforç i el compromís als nostres barris i espais comunitaris, així que és rellevant tenir espai també en llocs de decisió.

És jove i vinculada a la política, que bo!

Estic contenta de les transformacions que s’han fet en Barcelona, m’agrada que la ciutat pensi i faci polítiques públiques pels col·lectius més vulnerables, dones migrants, per exemple. Em sento identificada amb la preocupació mediambiental, ens mereixem una ciutat més pensada per a les persones i perquè puguem anar-hi en bici.

M’agrada el que s’està fent al barri al Prat Vermell perquè s’ha pensat habitatge de protecció oficial que ens permetrà accedir-hi als joves. Això per a mi és molt important!

Faci d’ull crític. Que no s’ha fet bé?

Precisament ara estic coordinant un grup de mobilització, parlant amb gent dels barris sobre quines són les necessitats per veure com se les pot atendre. La gent en parla molt, del tema de la seguretat i la neteja.

La política ha perdut la capacitat d’incidir en la nostra pèrdua de qualitat de vida?

Per a mi és tot el contrari, al principi em feia una mica de por ficar-me en un partit, però ho vaig fer després de la reflexió que calia arribar a les institucions. Cal ser-hi on es prenen les decisions per poder influir en els canvis.

Com l’ha marcada el fet de ser una dona jove en la política?

La meva sensació és que sempre estic obligada a fer el doble d’esforç per a demostrar que realment puc aportar-hi. I és una pressió que sento a la feina, a l’espai polític i, tot i que en menor mesura, també a l’espai comunitari. En general, costa que t’escoltin.

On és el feminisme ara mateix?

El feminisme és divers i cada persona el viu a la seva manera perquè cadascuna tenim situacions i contextos diferents en funció del gènere, la cultura i el nivell de benestar. L’important del moviment és que qüestiona les relacions de poder.

Què li toca fer a la nostra generació en termes de conquesta feminista?

Per a mi l’important és mantenir la unitat del moviment, perquè és el que ens fa fortes. A més de tenir clar que els homes són els nostres aliats. I poden o no formar part de la lluita, però volem que hi siguin.

Com és un home feminista, quines característiques té?  

Per a mi les característiques de l’home feminista són l’escolta, la generositat de cedir el protagonisme i saber estar i fer costat des d’un segon pla en els espais de decisió. I, sobretot, és un home que es qüestiona contínuament els seus privilegis, tals com ara el temps, la distribució de les tasques domèstiques, la responsabilitat emocional amb la família i l’entorn social.

Doni més exemples de micromasclismes quotidians, uns tres.

Primer, l’assetjament al carrer, la gent l’ha normalitzat i la majoria de dones joves el patim cada dia: són mirades, comentaris, accions petites, però que incomoden i que es fan de manera deliberada perquè com que som dones això se’ns pot fer, aquest és el pensament dels homes que ho fan. Segon, la sobrecàrrega que continuem tenint en el repartiment de les tasques domèstiques. I la tercera seria la forma que tenim de tractar els nens i les nenes, no els parlem ni els tractem igual a ells i a elles.

Quina ha estat la seva experiència en el camp de l’habitatge?

Fa cosa d’un any una família coneguda va accedir a deixar-me un pis per un lloguer molt bé de preu. Però això ha estat sort!, buscant em semblava del tot impossible. Ara bé, tot és una cadena, perquè ¿com es pot estalviar per a una entrada mentre pagues el lloguer si tenim uns sous tan baixos, els joves en general?

I a la feina com li ha anat?

Amb franquesa, la meva situació no reflecteix la de la majoria. Vaig trobar feina al mes d’acabar la carrera. De monitora de menjador cobrava uns 400 euros, després feia xerrades, tallers, donava classes i anava fent xavalla per a sobreviure… al meu primer contracte em pagaven 1.500 euros. I d’aquí cap amunt, això és una sort!

Parlem del barri, com tracta la Marina els joves?

Per a mi és dels millors espais que visc, em sento estimada i amb suport i reconeixement. Som un barri perifèric però molt potent i referent en l’àmbit social i comunitari. Les entitats estan connectades les unes amb les altres, tot i que les relacions sempre són difícils!

Què li reclama al veïnat?

Que no perdi la consciència de classe, que recordem qui som, d’on venim i què volem. Som un barri de classe treballadora i cal fer costat a qui ho està passant malament perquè nosaltres hem viscut aquest patiment. Tant de bo no deixem d’exigir el que com a barri necessitem i volem.

FES UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.