TEXT: Yohany L. Ayala / FOTO: Alejandro Flores i Josep Vicens / VÍDEO: Yaiza Sánchez i Victoria Posadas
La Marina comença aquest mes, i fins al maig, un cicle d’entrevistes als candidats a liderar l’Ajuntament de Barcelona. El primer convidat és Xavier Trias. L’exalcalde ha fet el pas de tornar a postular-se en una cursa que es preveu ajustada pels principals grups municipals. De la vella escola Convergent, de posat reposat i dialogant, fa l’ullet constant a les aspiracions dels barris de la Marina, tal com mana el manual de campanya i a tan sols quatre mesos de les eleccions. Conversem a la redacció de la Marina, prèvia fotografia de rigor als Jardins de Can Sabater.
Què significa la seva tornada a postular-se a l’alcaldia?
Moltes persones m’ho han demanat. Hi ha una part important de gent que reconeix que entre 2011 i 2015 les coses no van anar malament, malgrat que era un moment ben difícil. Ara mateix hi ha un gran desànim i indignació a Barcelona perquè pensen que això no va bé. Em presento per a guanyar.
Quina és la seva anàlisi d’on és Barcelona ara mateix? Quin és el repte més gran que té?
Quan surts fora tothom vol venir a Barcelona i la valora, però no passa el mateix amb els barcelonins, que estan enfadats perquè hi ha un lideratge equivocat. La senyora Colau té una concepció equivocada de com s’han de fer les coses. És a dir, la lluita contra la pobresa, que ella també representa, només té solució si es crea activitat econòmica. Necessitem que es creïn llocs de treball.
Però si atenem les dades, la ciutat té una relativa bona salut econòmica, i malgrat això s’ha tornat un lloc gairebé hostil per a la supervivència, especialment dels joves, trets de qui gaudeix de l’abric financer familiar.
És una realitat que vivim a Catalunya i també a Espanya, per això hem d’apostar per a un creixement sostenible que permeti que hi hagi feina per als joves. La lluita de l’Administració és la d’explicar-li a la gent que crea llocs de treball que han d’estar ben remunerats. Hi ha una situació gravíssima en què es creen llocs de treball tan mal remunerat que la gent no pot viure. Com ho fem? Hi ha diferents teories. S’ha d’ajudar la gent subvencionant habitatge… en determinats casos potser cal fer-ho, però la idea és aconseguir que els joves tinguin la capacitat adquisitiva per poder llogar un pis.
Fa molt de temps que hi som, i no s’ha assolit. Què més es pot fer des de l’Ajuntament?
Pressionar i anar pel món a buscar el que a la Sra. Colau li molesta, “els poderosos”, perquè inverteixen. I després, l’Ajuntament ha de ser líder i pressionar perquè paguin bé a la gent. Cal més formació, una aposta per la recerca… si no, ens trobarem que gent de fora ve a treballar al camp digital cobrant molt bé, i està bé, però el que ens interessa és que la gent d’aquí també cobri i visqui bé.
Barcelona té una creixent població en risc de pobresa (el 35%, segons l’Institut d’Estudis Metropolitans). Creu que ha d’haver-hi polítiques concretes que ataquin la desigualtat, més enllà de la dinamització econòmica?
Nosaltres hem de tenir un lideratge i hem de ser capaços d’explicar i parlar clar a la gent. No pot ser que et pugi la factura d’electricitat a preus astronòmics i que després el president d’una companyia elèctrica digui que els seus ingressos han augmentat un 300%. Com a Ajuntament hem de pressionar al Govern Central perquè això no passi. Perquè llavors es creen unes desigualtats i uns problemes que no són bons i que es paguen cars. Si una empresa o un senyor guanya molts diners els ha de reinvertir o pagar una fiscalitat que l’estat ha d’aplicar.
També està passant a altres sectors, com el turístic. Hi ha uns sous molts precaris.
Com a alcalde vaig rebre moltes crítiques pel turisme, Ara, però, manant la Sra. Colau, tornem a tenir un turisme desbocat. Hem de tenir clar que hi ha molta gent que es guanya la vida gràcies a això. Per tant, és una aposta clara, ja que representa el 15% del PIB de Barcelona. Una altra cosa és quin tipus de turisme no volem, el de borratxera o d’apartament turístics individuals no ens van bé. Hem de treballar per a mentalitzar la gent que té restaurants i hotels que els sous que paguen han de ser dignes.
Però com es fa això, més enllà de fer declaracions?
Parlant amb tothom, no es pot dir aquests són els “poderosos” i no en vull parlar, perquè un alcalde ha de parlar amb aquests senyors li agradi o no. I ha de ser exigent amb aquests sectors. Aquí ha d’haver-hi el condicionant que han de pagar bé. La discussió potser és: què és pagar bé? Ha de ser un acord cívic polític perquè no hi hagi tantes normes que al final no es puguin complir.
Entrem en matèria més concreta. A manera de valorar el que s’ha fet i conèixer el que proposa li demanaré una mena de joc en què jo faré d’enquestadora i vostè d’enquestat. Li faré 5 enunciats que haurà de contestar amb un 1) Molt d’acord, 2) En total desacord i 3) D’acord, però… En cadascuna podrà fer gairebé un titular que resumeixi què proposa com a alternativa.
Si les preguntes són fàcils sí, però si són difícils… (riu)
Primer, “Impulsar més superilles i més carrils bici”.
Impulsar més carrils bici, segur! Superilles… depèn de com es facin, si són com la de Poblenou, no perquè és un disbarat, s’ha fet on no viu gent, però estic d’acord amb les del mercat de Sant Antoni i el Born. Ara, no es pot sacralitzar la idea de les superilles o fer-les per emprenyar els conductors dels cotxes i fer-los la vida impossible. Això no té sentit.
Segon, “Seguir el model de turisme sense gaires restriccions als inversors”.
Estaria d’acord, però s’ha de matisar. L’invent que va fer la Sra. Colau d’evitar que es facin hotels de cinc estrelles al Passeig de Gràcia i Diagonal és una ximpleria grossa. Al final es fan apartaments de superluxe amb uns preus que no podem ni somiar, i això genera poquíssims llocs de treball.
Tercer, “Prioritzar la construcció d’habitatge públic i limitar els preus del lloguer”.
Completament d’acord en construir habitatge públic, i fer-ho a preu taxat és absolutament necessari. En el que no estic d’acord és que els privats no puguin fer habitatge i vendre’l i llogar-lo al preu que vulguin. Ara, tampoc no pots estar vivint en una casa i que et diguin “ara te l’apujo un 30%”. Això tampoc no pot ser.
Quart, “Anem pel bon camí, però cal continuar millorant la neteja i la seguretat”.
En total desacord. No anem pel bon camí. La ciutat està bruta, i el que s’ha de fer és cridar a les concessionàries i cantar-los la canya, perquè els paguem, i dir-los que això ha de funcionar diferent. I la seguretat tampoc va bé. Tenim una ciutat on la gent protesta per la inseguretat i els robatoris creen molta intranquil·litat.
Cal liderar la Guàrdia Urbana i els Mossos. No pot ser que l’Ajuntament no estigui donant-los suport absolut i total.
Cinquè, “impulsar més pressupostos i processos participatius sobre qüestions concretes de la ciutat”.
Estic completament d’acord, i hi afegeixo, s’han de complir. El que no val és que la gent que defensa les decisions participatives, quan es fa una votació i surt que no, després no la compleixi. Un exemple claríssim és el tramvia per la Diagonal. Impulsar processos participatius vol dir que el resultat va a missa.
Què consultaria a la ciutat vostè, per exemple?
Moltes qüestions, per exemple, si fas la Marina del Prat Vermell, que tindrà un gran creixement, has de preguntar quins equipaments han d’haver-hi. Hi ha una cosa que crec que tota la Marina hauria de decidir, i és com connectar la part de la Marina amb el Paral·lel, Colon i el centre de la ciutat. Això ho ha de decidir un arquitecte o tots nosaltres? La Marina té un problema i és que està en un racó de la ciutat. Estem a quatre passes de Colon, per què hem d’estar tan allunyats quan, teòricament, hem d’estar més a prop?
S’han de reconèixer les gestions fetes per l’actual govern amb la Generalitat per fer arribar les parades de Foc i Foneria. Tot i que no satisfà la necessitat i aspiració d’estar connectats amb la resta de la ciutat via metro.
S’ha d’acabar la línia 9, però el gran problema és que estan fent trossets. També és important solucionar l’apropament de la Marina amb Colon. Aquí, que són tan aficionats al tramvia, es podria fer un que anés des de la Fira pel litoral, empalmant per Colon i anés per tot el litoral de Barcelona. No es fa perquè no és comercial, però donaria servei a la gent.
L’aspiració és estar connectats a la xarxa de metro de la ciutat. Pot fer alguna cosa més l’Ajuntament per a fer-ho possible?
No, perquè això és una inversió. Aquesta línia s’ha convertit en una bogeria de despesa econòmica, però ara ja ho tenen bé en el sentit que està orientat a què s’acabi tot el túnel i els trens passin i facin tot el trajecte. El tren passarà i de mica en mica s’aniran fent les estacions.
Precisament, estem construïm un nou barri, i la parada que li dona servei no hi és encara.
Sí, també falta la del Prat. Quan es faci tot l’arc, ja que s’ha decidit fer el túnel, tindrem el problema que no estan fetes totes les estacions. Com a alcalde demanaré que es facin més de pressa les estacions que connecten amb tota la xarxa de la resta de metros i de tren.
Parlem del Prat Vermell, el nou barri que d’aquí a res tindrem. Hi ha molts reptes en equipaments i també preocupa la dinamització econòmica.
És molt important això. El que no es pot fer és un barri on acabin vivint 30.000 persones i que els equipaments per a elles no estiguin enllestits. Això s’ha de fer ja. Pel que fa al tema econòmic, hem de ser optimistes. Estem enganxats al polígon industrial més important d’aquest país. Si aquesta zona no va bé estem fotuts. Els llocs de treball que tenim a la vora són el màxim: tenim la Fira, tractor econòmic més rellevant del país, i tenim el Consorci de la Zona Franca, amb una activitat econòmica importantíssima, hem de fer que aquest barri el senti seu.
Com?
Des del veïnat, la gent que viu a la Zona Franca ha de tenir una gran quantitat de llocs de treball i unes oportunitats increïbles. És al costat i si no som capaços d’aprofitar-ho anem malament. Si l’arribada de la Fira, amb tot el moviment econòmic i de persones que hi ha no li diu res al barri, ni l’aprofita, ni hi veu utilitat… l’alcaldessa s’ho ha de fer mirar. S’ha de liderar i convèncer-nos a tots que hem de treure profit d’això.
A la cantonada, teniu el Port, el Mercabarna, que és un lloc on no té sentit que no tinguem una activitat econòmica i no sabem impulsar-la, això no ho ha de fer l’Ajuntament… la gent d’aquí ens hem d’espavilar, i si jo visqués al barri li explicaria al meu fill que si vol viure aquí i vol continuar, hi ha unes oportunitats espectaculars.
Hem de fer que no siguem un cul-de-sac, com és la Zona Franca, és el que hem d’impulsar. La meva obsessió és transformar el Morrot, i connectar el port de Barcelona amb la Marina per crear una situació de comunicació nova i absolutament exclusiva. És una cosa que vull fer perquè crec que és el futur, no podem estar en un barri com aquest i no tenir-lo ben connectat amb el centre de la ciutat, fins i tot passejant.
Això són molts diners. Els apostaria?
Són diners que no els hem de ficar nosaltres. Són diners que qui té l’obligació de ficar-los, de l’estat central. Hem de reclamar que l’entrada per la ronda de Litoral a Barcelona no sigui com una autopista. Hem de fer que ho canviïn i la baixin a terra i a sobre hi hagi un passeig. Això és important per tots, també per Barcelona.
Vostè i el seu grup aposten per convertir la transformació del passeig de la ZF en una realitat?
El que no pot ser és que el passeig de la Zona Franca sigui una zona de pas de camions. Crec que és de lògica i no cal ser un geni per tenir clar això. El passeig de la Zona Franca no pot ser un passeig que permeti el trànsit pesant, això sí, ha de permetre la circulació normal perquè si no acabareu tots excitats. I la gran solució no és només aquesta sinó que la connexió amb Barcelona no es faci només en una direcció.
