Prop d’un centenar de persones van omplir la sala d’actes de la Biblioteca Francesc Candel en la primera tertúlia del cicle dedicat al centenari de l’escriptor. L’acte, moderat pel periodista de La Marina Pau Llopis, va comptar amb la participació de quatre professionals i veïns de la Marina: el periodista Jesús Martínez; la presidenta del Col·legi d’Arquitectes de Barcelona, Sandra Bestraten; la treballadora social Xènia Morgado; i el regidor d’Esquerra Republicana, Jordi Castellana.
Des de les seves respectives mirades, van reflexionar sobre els reptes socials i urbans dels barris de la Marina, comparant-los amb la realitat que Paco Candel va retratar en els seus escrits. L’autor, que va créixer a les Cases Barates de Can Tunis, va ser un excel·lent retratista —sense càmera— de la vida als marges, especialment a Donde la ciudad cambia su nombre (1957), una obra que li va comportar crítiques i desafectes al mateix barri. Més tard publicaria el seu assaig més conegut, Los otros catalanes, on descrivia la precarietat dels immigrants arribats d’arreu d’Espanya.
Més de seixanta anys després, la tertúlia va plantejar fins a quin punt han canviat els nostres barris i quins reptes continuen oberts en matèria d’habitatge, urbanisme, precarietat i crisi política
En inaugurar el cicle, el conseller de govern, Albert Aixalà, va destacar la importància de preservar la memòria col·lectiva i de comprendre tant la contribució social com el repte que suposa la realitat migratòria.
Ja en les intervencions, en Jesús Martínez va valorar la capacitat del periodisme actual per dignificar les situacions de desigualtat, tal com feia Paco Candel. “Crec que aquesta aptitud encara existeix i que hi ha grans professionals al nostre sector que fan una tasca molt valuosa”, va assenyalar Martínez. Alhora, troba a faltar una aposta més decidida de la premsa en general envers els col·lectius que pateixen de manera persistent la precarietat i la manca d’oportunitats.
“Candel pensava que la vida s’explica trepitjant el carrer i parlant amb els veïns. Xerrava amb tothom, escoltava fins i tot qui no compartia les seves idees i donava cabuda a totes les veus”, va afegir el periodista. Igualment, va reflexionar sobre els canvis en el consum informatiu de les noves generacions, les seves derives i els riscos que comporten”.
A continuació, Sandra Bestraten va respondre a la qüestió sobre els canvis en l’entorn urbà i els principals reptes del barri. Recordava que, en cent anys, la Marina ha viscut moltes transformacions: barraques, fàbriques i conjunts d’habitatges dispersos que han generat un fort sentiment d’identitat en cada nucli. “Cada conjunt estava molt aïllat, amb les fàbriques pel mig”, explicava. D’aquí en van sorgir associacions de veïns que van reclamar millores en l’espai públic i, sobretot, més connexió entre el veïnat. Molts d’aquests espais industrials s’han convertit en interiors d’illa verds i permeables, accessibles des de diversos carrers.
Acompanyada d’imatges, va oferir també una primícia del seu pròxim llibre —De la Zona Franca a la Marina, que es publicarà l’any vinent i del qual és coautora—, on revela que el primer interior d’illa de Barcelona es va crear a Can Sabater el 1984, tres anys abans que el de l’Eixample, i “més de deu vegades més gran que el Jardí de la Torre de les Aigües”.
Bestraten va destacar igualment la contribució de dones pioneres en la transformació de l’espai públic, com Imma Jansana, arquitecta paisatgista de Can Sabater, i la indonèsia Aafje Johanna Marie Vermeulen, creadora dels Jardins dels Drets Humans, pensats com a espai d’esbarjo per als treballadors de la Philips.
Finalment, va reivindicar la necessitat de transformar el passeig de la Zona Franca, “una de les últimes autopistes urbanes de la ciutat”, en un espai de cohesió ciutadana que connecti amb el nou Prat Vermell i permeti gaudir d’un entorn compartit per tota la Marina.
Seguidament, La Xènia Morgado va oferir diverses dades sobre el nivell de formació i els ingressos de la població dels barris de la Marina i del districte de Sants-Montjuïc, totes elles per sota de la mitjana de la ciutat. “Com podem esperar canvis si encara avui hi ha un 12 % de treballadores en situació de pobresa salarial, és a dir, que no arriben a final de mes tot i tenir feina?”, va apuntar la referent jove del Centre Cultural Estrelles Altes.
Una qüestió que ja va abordar Candel a la seva obra La nova pobresa (1988), en una descripció de fa gairebé mig segle que —sense ell saber-ho— continua retratant força bé la realitat actual. La Xènia va exposar també les dificultats del veïnat per accedir a les feines que es generen en espais econòmicament dinàmics i pròxims al barri, com el Port de Barcelona, el Polígon Industrial, la Fira o el Consorci de la Zona Franca, així com en iniciatives tecnològiques pioneres, totes elles sense cap vincle laboral ni social amb els nostres barris.
Va cloure la xerrada Jordi Castellana, regidor d’Esquerra Republicana, amb una reflexió sobre el paper que juguen —i haurien de jugar— les administracions públiques en un context de desànim social.
“Els éssers humans vivim intensament dos sentiments: la por i l’esperança”, va assenyalar. “La incertesa és una emoció que ens genera temor, perquè la bona marxa de l’economia macro no es reflecteix en la micro, és a dir, a les nostres butxaques.”
Arribats a aquest punt, i amb un exercici d’autocrítica, va defensar que cal demanar als representants polítics compromís, profunditat d’idees que vagin més enllà dels eslògans i missatges curts, i també claredat. “En el darrer mig segle hem viscut etapes esperançadores —amb la Transició, el moviment dels indignats del 15-M o l’independentista— més enllà del que pensi o voti cadascú”, va afirmar Castellana, tot assenyalant la manca d’estímuls capaços d’encendre noves il·lusions, un repte que —va dir— els partits polítics han d’afrontar
La jornada es va tancar amb la participació de veïns que es van acostar a la Biblioteca Francesc Candel, com Salvador García o Juan Antonio Reyes Blanco, que van compartir anècdotes i aprenentatges adquirits treballant de bracet amb Candel. Tot plegat, organitzat per l’Associació de Mitjans de Comunicació Local, editora de La Marina i La Marina FM (102.5), amb el suport d’Òmnium Cultural, la Fundació Francesc Candel, l’Espai Veïnal Química i amb la col·laboració de la Biblioteca Francesc Candel i el Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya.
Un espai necessari de pausa, col·loqui, reflexions i retrobament enmig de temps convulsos i de confrontació. La propera cita serà el 17 d’octubre, també a la Biblioteca Francesc Candel, amb noves veus i reflexions sobre la vigència de la seva obra. Més endavant, l’exposició fotogràfica que s’inaugurarà el 24 d’octubre i la xerrada del 7 de novembre posaran el punt final a l’agenda de trobades.
