El Centre d’Atenció Integral (CAI) de la Marina, compleix gairebé dos anys al barri. Presentat el març de 2023 per l’aleshores alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, és un espai que encara es troba en creixement i que busca arrelar-se a l’imaginari col·lectiu del veïnat.
Recentment, es va endinsar en un procés per definir la seva identitat gràfica, un pas més per apropar-se als veïns i veïnes i desfer-se de la llosa de ser un edifici municipal administratiu, sovint percebut com poc accessibles a causa del desconeixement, que el fa associar amb la fredor i la rigidesa institucional.
“Vam agafar un grup de veïnes que estaven venint al CAI i, amb una dissenyadora gràfica que porta processos comunitaris, es van fer sis sessions i van acabar sortint dues opcions d’identitat gràfica”, explica la directora del centre, Cristina Creus.
“La primera opció era una ‘c’ de camí, i l’altra una onada. Les mateixes participants han elaborat una explicació que detalla el significat de cadascuna. La ‘c’ de camí és un laberint que té sortida, i l’ona és perquè estem a prop del mar, pel barri la Marina, així com pel moviment, veïnal i comunitari, que volem que representi el CAI”.
“Creiem i considerem que el CAI és un espai totalment comunitari, i pensàvem que, com a tal, la imatge gràfica, a banda de ser elaborada per la comunitat, també havia de ser escollida pel veïnat”, afegeix la dinamitzadora comunitària, Annia Segarra.
Per aquest motiu, del 17 de febrer al 16 de març, es va obrir un procés de votació que va resultar amb “l’onada de la Marina” com a opció guanyadora, per 154 vots a 67.
“Ens interessa molt que la gent esculli la imatge, i que la senti també pròpia. Així quan s’acostin al centre veuran que la seva participació ha tingut un sentit”, assenyala la directora.
Una voluntat de convertir-se en eix comunitari
Des de la seva obertura, al CAI s’incorporen múltiples serveis. El juliol de 2023 s’hi trasllada el Centre de Serveis Socials, abans a la Sala Pepita Casanellas, i comença un procés d’adhesió de nous acompanyaments, com ara la Xarxa de Resposta Socioeconòmica (XARSE), el Punt d’Assessorament Energètic (PAE), el Konsulta’m + 22, el Servei d’Atenció Domiciliària (SAD), el VilaVeïna, el Punt d’Informació i Atenció a les Dones (PIAD) o l’Oficina de Videoatenció Ciutadana (OVAC).
Tot i això, sobre el CAI sobrevola l’ombra del tancament del Vila Veïna i de l’Oficina d’Atenció Ciutadana presencial de la Sala Pepita Casanellas, fets amb els quals sovint s’associa a aquest espai.
“Algunes vegades hem anat pel barri preguntant a la gent sobre el CAI. La resposta és moltes vegades relacionada amb l’assistència que s’oferia abans a l’OAC. D’altres vegades, també, la resposta és senzillament un ‘no ho sé’”, comparteix l’Annia.
“Aquí dintre hi ha cinc serveis i després l’OVAC, que és l’últim que ha arribat. Hi ha alguns d’ells que estan cada dia i n’hi ha d’altres que venen de manera puntual una vegada a la setmana o dues. En el cas de l’atenció al ciutadà, el que s’ha portat és una versió reduïda que fa alguns tràmits, però no tots, que és el que ha generat tanta polèmica”, afirma Creus.
“Però el CAI és moltíssim més que això. Quan l’expliquem, sempre parlem de tres pilars. El primer d’ells és l’acollida. Tant per als professionals que hi treballen, com per a la ciutadania. És a dir, una persona que ve a treballar al CAI s’ha de sentir ben acompanyada, perquè si tu treballes a gust, l’atenció és més bona. La idea és gaudir exercint la teva feina, sentir-te còmode i en complicitat amb la resta de treballadors”, relata la directora.
“I amb la ciutadania igual. Intentem donar un tracte diferencial a tota persona que ve al CAI. Per exemple, quan entres no hi ha taulell, perquè considerem que és una barrera. El que hi ha és una taula rodona, baixa, per parlar de tu a tu amb els professionals del centre”, afegeix.
“Evidentment, per tal de fer una bona rebuda, tenim l’equip d’acollida, format per cinc professionals. L’Annia és la dinamitzadora comunitària, que és l’enllaç del CAI cap a fora. Està en contacte amb les entitats i amb tot el món exterior. Després hi ha dues informadores i dues integradores”.
“La informadora s’encarrega de rebre’t quan arribes i veure què necessites”, –comparteix l’Annia–, i “la integradora exerceix la funció d’acompanyament quan la persona necessita una atenció personalitzada o emocional per temes més complexos que no pas una cita o un tràmit senzill”.
El segon pilar, per a les professionals del centre, és la integració dels serveis que hi conviuen. “No volem ser un hotel d’activitats. De vinc aquí, faig les meves hores i marxo. És vital que ens involucrem en les coses que passen, i treballem plegats per fer diagnòstics conjunts per oferir una millor atenció al ciutadà”, argumenta la Cristina. “Per aquest motiu, periòdicament, fem sessions i jornades de treball conjuntes, així com projectes entre els serveis residents. Com ara l’estona del ‘CAI-fè’, on escoltem ples preocupacions del veïnat, fomentant el diàleg entre totes les parts”.
“Per nosaltres és fonamental connectar amb l’entorn, i estem esforçant-nos en aquesta direcció. Precisament aquest és el tercer pilar, la integració amb el territori. Per aquest motiu, el 10 de maig, coincidint amb la festa de la primavera i la mostra d’entitats del barri, estem organitzant una jornada de portes obertes, per tal que tothom qui vulgui es pugui apropar a donar una ullada als espais i als serveis”, afirma l’Annia.
“La idea també és que la ciutadania no ho associï a un equipament fred, de l’Administració, que vingui aquí a ser atesa i que el rol dels que hi treballem és passiu. Volem que la gent digui: Vinc aquí, puc proposar coses, em sento ben atesa i tinc ganes de participar-hi”, conclou la directora.
Un esforç titànic per desmarcar-se dels estereotips que sovint s’associen amb els edificis que depenen dels governs, municipal o autonòmic, que, esperen, comenci a revertir-se amb la participació ciutadana per triar la identitat gràfica, que és la marca i, en definitiva, el caràcter del CAI La Marina.
