El recent concurs municipal per adjudicar la gestió dels centres cívics de La Casa del Rellotge i La Cadena ha generat controvèrsia i debat entre les associacions de la Marina. La Unió d’Entitats (UE), que fins ara havia gestionat aquests equipaments culturals, ha perdut l’adjudicació a favor de l’empresa QSL Serveis Culturals, que la portarà fins a desembre d’enguany. Segons la UE l’Ajuntament argüeix un error tècnic en la presentació de la documentació requerida. Tot i que aquest fet posa de manifest qüestions més àmplies sobre el procediment utilitzat per a l’adjudicació.
L’Ajuntament de Barcelona va optar pel model de concurs públic, descartant la via de la gestió cívica, una modalitat que tradicionalment ha permès a les entitats del barri implicar-se directament en la dinamització dels centres. Aquest canvi en l’aposta pel model obre un debat sobre les implicacions que té el procediment de concurs, amb plecs de condicions tècniques, administratives i econòmiques molt més rígides, en comparació amb la gestió cívica, que posa l’accent en la participació i la proximitat a les necessitats del territori.
Consultat sobre el motiu pel qual es va optar per un concurs en lloc d’un procés de gestió cívica, l’Ajuntament ha respost: “Tècnicament, s’ha considerat que aquest model de licitació pot respondre millor a la gestió de recursos i programes d’aquests centres cívics, mentre s’estudien altres possibilitats.”
L’Ajuntament descarta la gestió cívica i opta pel concurs públic, distanciant el teixit associatiu de la gestió dels centres
Sobre els serveis contractats i de la seva funció al barri
Els serveis contractats tenen com a objectiu la dinamització cultural i sociocomunitària dels centres cívics La Casa del Rellotge i La Cadena, convertint-los en espais de trobada, aprenentatge i participació activa per al veïnat. Entre les activitats previstes s’inclouen tallers, exposicions, espectacles, activitats formatives i altres propostes que promouen la cohesió social i el desenvolupament cultural al barri.
El pressupost total destinat a La Casa del Rellotge (inclou la Sala Pepita Casanellas i la Sala Teatre Maremar) és de 344.730,19 €, mentre que el de la Cadena ascendeix a 191.286,24 €. En conjunt, els dos centres disposen d’un finançament de 536.016,43 €, sense tenir en compte l’import de l’IVA corresponent.
Una inversió de recursos en aquests equipaments clau ja que són especialment rellevants en els barris de la ciutat, més a la Marina, on els nivells de renda estan per sota de la mitjana de Barcelona i això pot convertir-se en una barrera per a l’accés a l’oci i a la cultura. Els centres cívics, a través d’una oferta accessible i assequible, esdevenen una eina essencial en aquest sentit, a més de reduir les desigualtats i fomentar la participació i l’enfortiment comunitari.
Sobre els plecs de condicions per a la contractació
Els plecs del concurs públic estableixen que qualsevol entitat, empresa o unió temporal d’empreses (UTE) que compleixi els requisits de solvència econòmica, financera i tècnica pot presentar-se. En concret, per a la Casa del Rellotge, es requereix un volum anual de negoci igual o superior a 350.000 € en els tres últims exercicis com a indicador de múscul financer, mentre que per a La Cadena aquest llindar és de 195.000 €. Així mateix, s’exigeix experiència en serveis similars amb un volum mínim executat durant l’any de màxima activitat dels darrers tres anys: 250.000 € per a la Casa del Rellotge i 195.000 € per a La Cadena.
Els espais que haurà de dinamitzar i gestionar són La Casa del Rellotge, la Cadena, la Sala Pepita Casanellas, i la Sala Teatre Maremar, amb un pressupost conjunt de 536.016,43 €, més l’IVA corresponent
Això significa que, si la UE volgués tornar a gestionar els centres, hauria de reclamar a l’administració l’obertura de la via de la gestió cívica, ja que en cap cas podria competir amb els requisits actuals, donat que no disposa de capital financer ni professional.
Pel que fa als criteris de puntuació, el 49% del total es basa en “criteris avaluats mitjançant judici de valor”. Aquests inclouen: proposta de millora de la programació dels serveis (24 punts), circuit d’informació i difusió del centre (10 punts), perspectiva de gènere i interculturalitat (6 punts) i col·laboració i coordinació amb les entitats culturals i socials del barri (9 punts). No hi ha cap criteri de puntuació específica que valori l’arrelament de les empreses o les entitats amb la zona, quan la connexió amb la xarxa veïnal pot resultar essencial pel bon funcionament, i és un vell reclam de les associacions.
El 51% restant correspon a “criteris d’adjudicació automàtics”, que inclouen: l’oferta econòmica (29 punts), l’increment d’hores d’activitats (10 punts), l’increment d’espectacles culturals (8 punts) i l’increment del nombre d’exposicions (4 punts). La proposta presentada per la Unió d’Entitats no va arribar ni tan sols a valorar-se, “per l’error tècnic” a l’hora de presentar uns documents erròniament.
El jurat que ha avaluat les propostes està format per sis membres. La presidència recau en un delegat de l’alcalde, acompanyat pel Secretari i l’Interventor generals. Completen l’equip tres professionals del Districte de Sants-Montjuïc: un de la direcció de Serveis a les Persones, la tècnica gestora de projectes i la cap de Recursos Interns.
La reacció des de la Unió d’Entitats
Amb la pèrdua de la gestió dels centres cívics, també es perd un suport tècnic essencial per a les entitats del barri, que són les principals impulsores de les activitats comunitàries. Celebracions emblemàtiques com les Festes Majors, el Cap d’Any o el Carnestoltes podrien veure’s afectades per l’absència d’una direcció pròxima al territori i a les seves necessitats. Aquesta preocupació ha estat un dels principals temes traslladats per la Junta Directiva de la Unió al Districte. Segons informa la presidenta, Rosalia Fernández, el Districte ha compromès que aquest suport es mantindrà a través d’altres projectes.
Tot i que qualsevol sistema de gestió ha de garantir el bon funcionament dels equipaments, la gestió ciutadana es distingeix per la seva capacitat de mantenir activa la xarxa associativa local. A més de comptar amb el suport del voluntariat, aquesta modalitat permet una implicació més profunda de la comunitat, amb una sensibilitat especial en àrees com la contractació de personal, la presa de decisions sobre el pla d’activitats i la millora de l’accessibilitat i l’obertura dels equipaments.
Sobre QSL Serveis Culturals
QSL Serveis Culturals és una empresa que gestiona una vuitantena de projectes en els àmbits social, educatiu i formatiu. Entre les seves responsabilitats es troben la dinamització d’equipaments com el Casal Mas Guinardó, La Teixonera i El Carmel, al districte d’Horta-Guinardó; el Centre Cívic Vil·la Florida, a Sant Gervasi; el Centre Cívic Casa Groga, a Sant Genís; el Centre Cívic Sarrià, al districte homònim, i l’edifici penitenciari de La Model.
A la seva pàgina web, QSL es defineix com una empresa que “centrem el nostre coneixement i experiència en la creació i gestió de projectes de servei públic des de les àrees de la cultura, l’educació i la participació, amb una perspectiva intercultural i interseccional”.
Fundada el 1994 per Jesús Poza, l’empresa s’ha consolidat al llarg dels anys. Actualment, les sòcies gerents són Txell Rodon, Marina Estragués, Sara Vico i Carolina Astudillo.
La proposta de la Unió d’Entitats queda exclosa per un “error tècnic” en la documentació presentada
La visió des del Consell d’Associacions de Barcelona
Miquel Àngel Aragon, director del Consell d’Associacions de Barcelona, entitat que agrupa diverses federacions de la ciutat, posa en relleu que el Reglament de Participació Ciutadana, en el seu article 111, reconeix explícitament el dret de la ciutadania a participar en la gestió dels equipaments públics i els serveis municipals. Aquest article especifica que l’Ajuntament ha de promoure formes de participació directa, incloent-hi la cogestió o la gestió directa per part d’entitats cíviques, especialment en aquells serveis amb un impacte comunitari significatiu.
Pel que fa a la situació a la Marina, Aragon considera imprescindible qüestionar per què l’Ajuntament ha descartat d’entrada l’opció de la gestió cívica. Segons ell, aquesta decisió sovint es basa en dues raons principals: la valoració del “múscul” associatiu i polític de les entitats, és a dir, la seva capacitat organitzativa, i l’avaluació de la satisfacció amb la gestió anterior. A tall d’exemple, Aragón esmenta el cas de la Lleialtat Santsenca, Casinet i Cotxeres, gestionades per la Coordinadora d’Entitats per la Lleialtat Santsenca (CELS) i el Secretariat de Sants, respectivament, com una mostra d’èxit del model de gestió cívica.
Des de la Unió d’Entitats descarten que la decisió es pugui deure a una insatisfacció amb la gestió anterior. Manel Coronado, membre de la junta directiva, recorda que ha participat en diverses comissions de seguiment i valoració, on tant usuaris com responsables municipals han expressat satisfacció per les activitats i decisions preses.
Tot i això, Aragon reflexiona sobre les oportunitats que aquesta situació pot oferir. Proposa que les entitats aprofitin l’alliberament de la gestió per enfortir les seves estructures i espais de participació, “ja que aquesta és la millor manera de tenir incidència real en les decisions que els afecten”. Coronado comparteix aquesta visió i assegura que la intenció de la Unió d’Entitats és continuar participant activament en espais de participació.
Aragon també destaca la necessitat de teixir aliances amb altres entitats de la ciutat que comparteixen objectius similars, per sumar esforços i reforçar les xarxes de col·laboració. A més, anima les entitats a reflexionar sobre si volen recuperar la gestió dels equipaments, què les motiva a fer-ho i com ho faran.
Malgrat el canvi de model cap a la gestió per part d’una empresa privada, tant Aragon com Coronado subratllen que els serveis continuen sent del barri. Per tant, els treballadors han de mantenir-se al servei del veïnat, i les empreses responsables han de garantir espais de participació perquè la comunitat pugui influir en les decisions. En aquest sentit, Aragon conclou que, si els espais de participació actuals, com els consells de barri o les audiències públiques, no són suficients, cal crear-ne de nous per assegurar que la veu de la comunitat sigui escoltada i tingui un paper actiu.
Què és la gestió cívica i per què les associacions del barri la reivindiquen?
L’article 111 del Reglament de Participació de l’Ajuntament de Barcelona defineix la gestió cívica com una forma de participació ciutadana que afavoreix la proximitat i la implicació del teixit associatiu en els serveis i equipaments públics.
- Col·laboració ciutadana.
Entitats sense ànim de lucre poden gestionar competències municipals o participar en la gestió de serveis o equipaments titularitat d’altres administracions públiques. - Caràcter voluntari i no lucratiu.
La gestió cívica s’aplica a serveis susceptibles de gestió indirecta, sempre sense ànim de lucre i mitjançant concurs públic quan hi hagi diverses entitats similars interessades.
(Nota: QSL Serveis Culturals, l’empresa adjudicatària, no comparteix característiques amb la UE. La diferència principal rau en el model, però tampoc té arrelament al barri ni experiència prèvia a la Marina fins a aquest contracte.) - Reinversió dels beneficis.
Els beneficis generats han de revertir íntegrament en el programa o equipament gestionat. - Promoció de la concertació.
L’Ajuntament ha de fomentar la col·laboració amb el teixit associatiu mitjançant convenis i garantir l’accés universal i la qualitat dels serveis. També s’ha d’establir una comissió ciutadana de seguiment, amb representació d’usuaris i usuàries, per supervisar la gestió i assegurar-ne la transparència i la participació.
