“Esa calle donde nací, esa calle donde me crié… me vio llorar por primera vez, vi nacer mi primer amor…” Amb més de 5.000 visites a YouTube, aquesta és una de les cançons més estimades pel públic que segueix Reuni2, un grup llegendari de la Marina, reagrupat fa uns set anys.
Els seus integrants són: Paco Egea: guitarra, veu i compositor. Inspector de qualitat al Port de Barcelona i administrador de la xarxa informàtica. Té 67 anys.
Jordi Peydró: baix i veu. Es descriu amb humor com “IBM: veme a por esto i tráeme aquello. Un aprendiz de todo y maestro de nada”. Té 65 anys.
Fernando Martínez: bateria i electricista. Té 67 anys.
Ricardo Torresilles: guitarra i veu. Treballador de la metal·lúrgia, té 60 anys.
Cadascun amb una vida feta i compromisos familiars, troben en la música el fil que els connecta amb el seu barri, amb ells mateixos i amb un públic fidel, i que de mica en mica creix.
Reuni2 és més que música, és una actitud
De joves, Fernando i Paco van coincidir a l’escola del Sr. Pardo a Plus Ultra, on més tard s’uniria Jordi. Recorden que Georgie Dann, l’artista dels estius de moda amb versions com “Mami, ¿qué será lo que quiere el negro?”, assajava a Plus Ultra i, de tant veure’l, van acabar muntant un grup d’adolescents, Contaminación. Després de 30 anys seguint cadascú el seu camí, fa 7 anys, casualment, es van retrobar. Ara formen part de Reuni2.
Ricardo, l’última incorporació, tocava la guitarra a casa seva fins que el van reclutar a través de xarxes socials. Tot i ser veí, no coneixia els altres membres abans d’unir-se al grup.
Així, el soterrani de l’Associació de Veïns i Veïnes de Can Clos s’ha convertit en el seu punt de trobada, el lloc on preparen les actuacions. Dilluns i dijous, entre les 5 i les 8, es reuneixen per assajar i mantenir viu el seu projecte musical.
Es defineixen com un grup indie —“independent, fes-t’ho tu mateix”— i tenen un repertori de cançons pròpies com “Un minuto contigo”, “Bajo el sol” i “Jóvenes”. També destaquen pels seus covers —interpretacions de cançons enregistrades—, sent “No rompas más”, de Coyote Dax, el més sol·licitat a les festes on toquen.
Són habituals a celebracions com les de Can Clos i Sant Cristòfol, i a qualsevol poble o barri on els cridin. Tocar els manté vius i feliços. “Tenir aquest espai és un avantatge. És un alliberament. Som avis, tenim coses a fer, però estar aquí és com desconnectar de la rutina i fer una cosa que ens agrada molt i ens manté vius”, expliquen. “Quan toquem al barri i veig la meva neta de dos anys ballar, és una alegria”, afegeix Paco.
De tant en tant, algun veí els reconeix: “L’altre dia un senyor em deia: ‘Tu ets el bateria, oi?’. I em va fer una gran alegria!”, explica Fernando. La seva motivació els porta a mantenir-se actius a totes les plataformes digitals: Spotify, YouTube, Facebook i Instagram.
Amb cada peça musical nova i els retocs que hi treballen, Reuni2 demostra que la música no té edat ni fronteres —sovint col·laboren amb grups llatinoamericans—. La seva energia es contagia, convertint cada assaig en una celebració de la vida i cada actuació en un homenatge a la seva comunitat. Reuni2 és més que música, és una actitud que ens convida a seguir gaudint la vida, escoteu-los!
