El Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona acollia l’acte de presentació de l’Informe Anual 2023 de la Sindicatura de Greuges de Barcelona. Un acte que per primera vegada s’ha dirigit a la ciutadania, les associacions i les entitats barcelonines, ja que formalment només està obligat a retre informe anual davant el ple de l’Ajuntament.
D’entre tota la feina feta l’any passat destaquen les innovadores formes d’intervenció implementades: l’elaboració d’estudis sobre reptes de ciutat, la creació de grups de treball sobre temàtiques concretes, les visites a escoles i instituts i la presencia als barris i a peu de carrer. A més de la feina habitual de recepció de queixes i les actuacions d’ofici que duu a terme la institució.
L’entrevista va ser el format triat per explicar la feina feta i en què van parlar, a més del síndic, prop d’una desena dels col·laboradors de la Sindicatura, responent preguntes de la periodista que dirigia l’acte.
“La nostra manera de fer ha estat defugint el conflicte i buscant soluciones de consens”. A més “hem volgut ser “catalitzadors”, provocar una reacció sense aparèixer en la solució, i no intervenir en el resultat final, ja que aquest li correspon a l’Ajuntament”, obria la seva intervenció el síndic de Barcelona, David Bondia.
Tot plegat persegueix l’objectiu d’aconseguir una ciutat equitativa, habitable i sostenible, i diversa i garantista. Principis que han orientat l’actuació de la Sindicatura, defensava Bondia, reconeixent que “la ciutat és convivència i conflicte”, i que “cal garantir els drets humans de proximitat, aquells que fan a la dignitat de les persones, sigui quina sigui la seva situació legal”. Així, la Sindicatura ha assumit una perspectiva interseccional, és a dir, una mirada que té en compte l’arrel de les injustícies que determina el context social actual: colonialisme, classisme, sexisme, racisme, edatisme, xenofòbia o capacitisme (prejudici contra les persones amb alguna discapacitat).
Des d’aquesta perspectiva s’han proposat intervencions per donar resposta a les 583 queixes rebudes durant l’any 2023. A més dels 608 assessoraments tècnics i jurídics que han realitzat, i altres 10 actuacions d’ofici. Entre els problemes i qüestions principals plantejats per la ciutadania hi són els desnonaments, l’accés a recursos d’allotjament d’urgència, la gestió municipal del parc d’habitatge públic, qüestions relatives a centres educatius, el servei municipal d’atenció domiciliària o les sancions normatives referents a la mobilitat urbana…
“Som una entitat fiscalitzadora, però també col·laborem amb les administracions. Entre tots hem de ser capaços de discernir entre l’ideal, el real i el possible… diferenciant les reivindicacions de drets de les de privilegis”, detallava Bondia.
Seguit d’ell, a l’informe també van intervenir l’Oriol Puig, cap de gabinet del síndic. Va parlar sobre el desplegament que ha fet l’entitat als 73 barris de Barcelona. A continuació, Eva Garcia Chueca, directora adjunta, parlava de l’impacte que té la feina: un exemple és el d’una veïna que es queixava a l’Ajuntament des de feia vint anys sense que l’atenguessin. Gràcies a la nostra intervenció es va poder donar-li resposta a un problema que s’havia cronificat, detallava, entre altres casos.
Seguia la intervenció de la Carla Vall, advocada i criminòloga, experta en dret penal i de gènere i una de les professionals que participen de la Comissió de Reparació. Responia a la pregunta de què implica per una supervivent de violència ser escoltada? “Hem d’entendre que el dolor no prescriu i la necessitat de trobar respostes tampoc”, contestava i seguia: “Les víctimes necessiten trencar el silenci per iniciar el procés de desvictimització. Per això és tan importat escoltar-les i acompanyar-les”, acabava.
Tot seguit, intervenia en Pep Garcia, psicòleg especialitzat en psicologia cultural, penal i en epistemologia interpretativa i membre de l’Observatori Penal i dels Drets Humans: “Tracteu d’imaginar que per alguna raó s’enduen a la presó algun familiar vostre, pare, mare o fills. Què sentiu?… Vertigen, angoixa, el cor encongit i sobretot, molta por. Un sentiment que protagonitza el dia a dia de les famílies fins que acaba l’empresonament”. D’aquesta manera, l’expert explicava la problemàtica, protagonista d’un estudi especial de la Sindicatura.
L’AMCL, present a l’acte
“El jovent ha de ser coautor de les polítiques públiques”, introduïa en David al Pol de la Torre, president del Consell de la Joventut de Barcelona, qui va parlar de l’adultocentrisme: “és el sistema que posa les persones adultes al centre: normes fetes per ells, els valors culturals hegemònics són els seus. I si ells són al centre, a la perifèria resten els infants i els joves. Les necessitats i demandes d’aquests queden desplaçades o fins i tot relegades del tot. No passa ja amb l’habitatge? Tot això complica molt la nostra participació, ja que els espais són promoguts per persones adultes que legitimaran o no les nostres demandes i necessitats”, deia.
Al final s’obria el torn de paraules del públic: més d’un centenar de representants vinculats a la defensa dels drets de col·lectius com l’LGTBI, immigrants, famílies de persones preses, víctimes de trànsit, associacions veïnals i esportives, víctimes de violències de gènere, persones amb discapacitats. Així com les comunitats d’africans, àrabs, llatins, jueus i un llarg etcètera van ser presents al majestuós Saló de Cent.
Més d’una hora d’intervencions en què es van fer palesos dos consensos: es necessiten més accions de la Sindicatura en diversos camps, i un reconeixement compartit per la “frescor” i la “bona feina” —així s’hi van referir molts dels assistents— que ha realitzat la institució. “Heu estat a prop, en actitud d’escolta i sent útils, no és el més comú a les institucions”, deia una de les assistents. “Sí, però no surt ni una sola persona amb capacitat disfuncional ni veig negres, àrabs, llatins o gitanos parlant entre vosaltres”, deia altra. Un bon balanç de tot plegat i de fins on és de difícil transformar l’estructura social actual, per batallar contra la pitjor xacra que pot tenir una ciutat: la desigualtat i la discriminació d’una bona part dels seus conciutadans.
L’acte va durar gairebé dues hores i va convertir el majestuós Saló de Cent en una mena de Torre de Babel, en què a més de llengües vàries es parlava des de diversos estrats socials, culturals i generacionals.
Les 10 propostes de millora que la Sindicatura fa a l’Ajuntament
Consulteu-les aquí a la pàgina 69 del citat informe per veure-les totes. En uns barris com els de la Marina, en creixement i expansió urbana, gairebé tots aquests suggeriments són demandes veïnals. En destaquem dues per la urgència que tenen: el confort ambiental a les escoles i la mobilitat dels barris de muntanya.
Què és i què fa la Sindicatura de Greuges de Barcelona?
És la institució que vetlla per la defensa dels drets fonamentals i de ciutadania de totes les persones que es troben a la ciutat. Per garantir aquests drets, la Sindicatura supervisa l’actuació de l’Ajuntament de Barcelona, però també la dels serveis municipals que en depenen.
Actua per sol·licitud de qualsevol persona que presenti alguna queixa o quan consideri que cal emprendre alguna investigació en defensa dels drets de les persones. D’aquestes queixes la Sindicatura en formula recomanacions, advertiments i suggeriments a l’Ajuntament amb l’objectiu de millorar el funcionament de la institució. Les seves intervencions no són vinculants, però la majoria, més d’un 70%, han estat ateses per l’administració.
