Comencem el 2024 i després de l’alegria de les trobades familiars i el necessari respir que hem tingut de la rutina, convé tornar la mirada als afers que marcaran aquest 2024. A més de les guerres entre Ucraïna i Rússia i la d’Israel amb Hamàs, derivada en el genocidi a Gaza, ara se suma la crisi del comerç al mar Roig i l’ombra de les extremes dretes que podrien arribar a molts governs d’Europa i d’arreu. Les idees, ximples, van calant socialment perquè condensen la por de la classe mitjana per la seva pèrdua de nivell adquisitiu, i de la classe popular per la competència laboral que precaritza drets i salaris.
A hores d’ara és innegable que l’ideari xenòfob, masclista i autoritari que han desplegat les extremes dretes, i que il·lustra el ninot de Pedro Sánchez rebent puntades de ganivet i punys, i l’actuació d’Ortega Smith, parlamentari de Vox a la cambra madrilenya que ha agredit a un altre diputat, busquen crear i exacerbar un clima d’irritació i crispació que els permeti mantenir-se en el primer pla informatiu i guanyar adeptes.
Alerta a la classe política perquè l’expansió d’idees extremistes és també un símptoma de l’esgotament i el reclam social de polítiques públiques que impactin i aturin el veloç deteriorament de les condicions de vida. La bona notícia, de bones n’hi ha, és que la societat espanyola i la catalana, la de dretes i la d’esquerra, aposten majoritàriament per la democràcia. Aquest ha estat el missatge de les últimes eleccions generals.
Els equilibris resultants són una oportunitat d’or per a totes les forces polítiques, democràtiques, per corregir zones grises o massa rígides de l’estat que han acabat convertint-se en colls d’ampolla per avançar socialment. Cal abordar la complexitat de la sanitat, l’educació, la sequera… i cohesionar-nos per afrontar una conjuntura internacional que tensarà encara més la situació econòmica.
L’escenari polític actual també és una oportunitat per ser audaços en l’impuls d’iniciatives econòmiques i socials que tornin la confiança a la ciutadania en l’actuació de les seves institucions, i demostrin capacitat per intervenir i incidir en la creixent desigualtat. Urgeix construir nous pactes socials.
Un altre repte important d’enguany serà la gestió de la realitat de la immigració. És un fenomen que existeix des de l’inici de la humanitat i no desapareixerà. Si atenem diversos informes d’experts, publicats abastament, la immigració lluny de penalitzar la població europea la beneficia. Els analistes asseguren que els estats rivalitzaran per atreure persones de fora, ja que són els cridats a sostenir una Europa que en pocs anys afrontarà una aclaparadora necessitat de mà d’obra en diversos sectors, com ja passa al Regne Unit, països amb una població envellida, que també necessitarà el sector de les cures.
Certament, els fluxos migratoris s’han accelerat pel context global de crisis múltiples i plantegen molts reptes, però cal obrir un debat seriós i basat en les dades, i amb una estratègia a llarg termini, que aprofiti per abordar les necessitats locals i respecti i garanteixi els drets humans de totes les persones que viuen a la ciutat i als nostres barris, vinguin d’on vinguin. Això seria una resposta ferma al discurs de Vox que criminalitza aquest col·lectiu.
En resum, aquest és un any per ser més actius que mai en els espais de participació diversos que busquen respostes socials i per abraçar una actitud que militi en l’alegria i en l’esperança, convertint-les en la nostra estratègia col·lectiva per combatre un determinisme que mai ha caracteritzat aquesta ciutat i tampoc els nostres barris; on tot el que era impossible que passés ha acabat passant. Bon 2024 i que els Reis Mags hagin estat generosos amb vosaltres!
