Edificis i carrers nous acollien l’acte d’entrega de les claus dels habitatges de Cal Cisó 49-59, al nucli d’Eduard Aunós, Cases Barates, al mateix pati del nou veïnat prop d’un centenar de persones celebraven el dia. I encara més, amb el nou preu rècord de lloguer, que al desembre arribava a la xifra de 1.171 a Barcelona i a 875 euros de mitjana en tota l’àrea metropolitana.
Així, aquests domicilis formen part del conjunt de deu promocions, que suposen un total de 746 nous habitatges a la ciutat, impulsats per l’Institut Municipal d’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB). Tots s’entregaran entre el mes de novembre passat i el primer quadrimestre del 2024, amb una inversió de 111 milions d’euros.
La majoria són de lloguer, i de cada deu pisos vuit són de “lloguer social i assequible”, el que suposa sumar un total de 585 de llars protegides. En el cas de la Marina del Prat Vermell, un dels nuclis més importants de creixement de l’habitatge a la ciutat, i, en concret, del carrer de Cal Cisó 49, les claus ja van ser entregades als nous veïns, que d’aleshores ençà, formen part del conjunt del veïnat marinenc. En aquesta promoció es van entregar setanta-sis habitatges de lloguer social, dels cent vuit (quaranta-vuit de lloguer social i seixanta d’assequible) que hi havia previstos inicialment.
Malgrat que el municipi “no té competències en la matèria” el que sí que té és “incumbències en solucionar uns problemes que, si són dels veïns, ho són també de la institució”.
En el torn d’intervencions institucionals la regidora Raquel Gil va afirmar que aquesta era “la millor manera d’acabar l’any i un moment molt especial”. Va reiterar la importància de l’habitatge protegit en “un barri en creixement” com és la Marina del Prat Vermell, el qual gaudirà “d’un mix entre el privat i el públic” que s’augura “positiu per a tothom” i que el convertirà en “un barri per viure però també per treballar”. En el seu discurs a les famílies va remarcar la voluntat de l’Ajuntament de Barcelona de revertir la situació de l’habitatge, ja que malgrat que el municipi “no té competències en la matèria” el que sí que té és “incumbències en solucionar uns problemes que, si són dels veïns, ho són també de la institució”.
“Barcelona està molt lluny de l’habitatge protegit que hauria de tenir com una de les ciutats més importants del món”.
En la mateixa línia, Gerard Capó, gerent de l’IMHAB, es va mostrar satisfet i content per haver enllestit el treball de “quatre o cinc anys” amb el lliurament dels domicilis. Assegurava que és un “moment de felicitat enorme” pels treballadors de l’IMHAB veure l’alegria d’aquells qui reben “un habitatge a un preu assequible i social”. I recorda “és un dels problemes més greus” que pateix la ciutat. De tota manera, el gerent va ser crític i assenyalava la necessitat de “continuar treballant” perquè considera que “Barcelona està molt lluny de l’habitatge protegit que hauria de tenir com una de les ciutats més importants del món”.
L’ambient d’alegria era compartit pels nouvinguts al barri, els quals respiraven tranquils en haver rebut les claus després de molt temps “de mals de cap i neguit”. Així ho explicava la Fátima Isabel, qui coneix perfectament la Marina, ja que residia a la Marina de Port. És mare soltera a càrrec d’un nen de quatre anys i portava “cinc anys a l’espera” d’accedir a un pis. El mateix temps que el Màrius i la Maria, veïns amb tres filles que únicament disposen de la Renda Garantida de Ciutadania. “Més que per nosaltres estem contents per les nenes”, expressava la parella, que veia com, per fi, la seva situació començava a millorar.
En Juan Rebolo i la Dora Vázquez, són uns altres dels nous veïns i veïnes que s’incorporen al conjunt de la Marina. En el seu cas, amb més sort que la resta, feia dos anys que esperaven per accedir a un habitatge social, i ara pagaran 635 € de lloguer, als quals s’han de sumar trenta-cinc de neteja i comunitat i uns altres setze de llum i agua calenta, asseguren. Sigui com sigui, no van amagar la seva emoció per ser dels afortunats que rebien les claus del seu nou domicili.
En Tarek, fins ara veí de l’Hospitalet, per altra banda, va expressar amb un gran somriure que estava “contentíssim” d’haver aconseguit aquest lloguer social, tot i expressar el seu malestar amb la situació residencial per la dificultat que tenim tots ara per accedir a qualsevol mena d’habitatge.
“Estic feliç, però també molt cansat de tot el que hem hagut de lluitar per ser avui aquí”
Tarek treballa en el servei de manteniment de la RENFE i tot i l’alleugeriment que li significa el nou habitatge li continua preocupant haver de fer front als prop de 700 € de lloguer, donat que els sous en el seu gremi ronden els 1.200 €. “Veurem com ho fem”, diu tot rient. “Estic feliç, però també molt cansat de tot el que hem hagut de lluitar per ser avui aquí”, va concloure.
Feia deu anys que esperaven a accedir a un habitatge d’aquestes característiques
La família de l’Isis, de 17 anys, ve de La Pau i ha tingut més sort en el preu del seu domicili, que no superarà els 500 €, segons explica. Feia deu anys que esperaven a accedir a un habitatge d’aquestes característiques, motiu pel qual la jove denuncia “la lentitud dels tràmits i el fort pes burocràtic” que s’ha de suportar.
Les noves promocions són fruit d’una ampliació del parc d’habitatge públic, que va tenir un fort impuls durant el govern socio-comú, amb Ada Colau al capdavant, i que va culminar el passat desembre en un acte d’entrega presidit per la regidora del districte Raquel Gil i el gerent de l’Institut Municipal d’Habitatge, Gerard Capó. Una situació que no ha estat exempta de polèmica i de queixes per part dels comuns. En concret, el conseller de BEC al districte de Sants-Montjuïc, Ancor Mesa, va expressar el seu malestar a xarxes socials, afirmant que els de Colau havien fet “moltíssima feina” com perquè se’ls convidés a l’acte d’entrega amb “només vint-i-quatre hores” d’antelació. Una opinió recolzada pel regidor i president del Consell de Districte, Marc Serra, i la consellera Ana Sans.
Sigui com sigui, l’acte, realitzat el matí del passat dijous 21 de desembre va estar marcat per l’alegria, les felicitacions, els posats i les fotografies. Cadascun dels veïns i veïnes que recollien les claus rebien de record la instantània que se’ls hi havia fet amb Gil i Capó en el moment de l’entrega. A més a més, l’acte va ser amenitzat amb una presentació divertida i humorística i en acabar, els assistents van gaudir d’un refrigeri per tancar en gran aquesta trobada.
En definitiva, un acte fraternal i d’apropament entre la màxima institució de Barcelona i aquelles famílies que, després d’una odissea pel desert que es preveia interminable, van rebre un més que merescut premi, però que no obliden tot el que ha precedit per arribar fins aquest instant.
