Pau Llopis
Novembre és el mes dels preparatius nadalencs; la ciutat encén les seves llums, els més previsors ja fan les seves primeres compres, comencen a lluir els primers balcons amb decoració i el clàssic Pare Noel que baixa de l’escala tot penjant de la barana.
Però, per sobre de tot, és el mes de la denúncia de les violències masclistes. El 25N és una de les diades més reivindicatives de tot l’any, la qual posa en el focus situacions que viuen les dones de manera, malauradament, diària. La Marina és un barri on existeixen col·lectius històricament sensibilitzats amb aquestes situacions i amb una ànima feminista.
El Centre Àncora, és la primera entitat per a la dona a l’Estat espanyol, fundat l’any 1953 al barri del Polvorí. Una associació “feminista que no sabia que era feminista”.
N’és una prova el Centre Àncora, la primera entitat per a la dona a l’Estat espanyol, fundat l’any 1953 al barri del Polvorí. Una associació “feminista que no sabia que era feminista”, així la defineix la seva presidenta, María Ortega, veïna del barri des de fa més de setanta anys. Un avantguardista a Espanya, que ha lluitat de manera incansable des dels seus inicis per millorar la situació de la dona, però sense deixar d’estar al capdavant de totes les lluites veïnals. Amb el pas del temps, s’hi van anar afegint noves entitats que fan una tasca imprescindible pel barri, defensant els drets dels diferents col·lectius que hi conviuen, posant sempre en valor el paper de la dona. En són exemple el Centre Cultural Estrelles Altes, l’Associació Guineo-Catalana, l’Escola Dominical Undebel, l’Ateneu Popular l’Engranatge, L’Espai Jove La Bàscula, les associacions de veïns i veïnes i molts altres que s’han convertit en la millor representació d’un veïnat compromès amb aquesta causa. “A les dones del barri les definiria com treballadores i lluitadores”, coincidien Toñi Fernández i Judit Raso, presidenta d’Estrelles Altes i membre de l’Associació Guineo-Catalana, respectivament.
La Marina s’ha hagut de manifestar per disposar dels serveis mínims, com els CAP, el metro o un institut i en totes aquestes batalles hi han estat les dones.
“La Marina és un barri eclipsat per Montjuïc, que s’ha convertit en la frontera que divideix dos mons, la Marina i la resta de Barcelona. Un barri desconnectat de la ciutat. Si preguntes pel carrer, el veïnat se sent “marinenc”, no barceloní. Un barri al que no se li ha concedit res mai, sinó que al contrari, com passa amb el cas de la platja, se li ha tret. Un barri que s’ha hagut de manifestar per disposar dels serveis mínims, com els CAP, el metro o un institut. Un barri que segueix mobilitzant-se any rere any per no sentir-se un satèl·lit que orbita la ciutat comtal. I en totes aquestes reivindicacions, des del naixement del Centre Àncora fins avui, les dones hi han estat presents, sent una part indispensable de tot el que s’ha aconseguit a la Marina”
“Les dones del barri, en ser treballadores, hem hagut d’afrontar de manera persistent lluites personals i col·lectives”, coincidien les presents.
Tot això ho recull el documental “Veïnes de la perifèria: Comunitat, lluita i cures als barris de la Marina”, elaborat per l’associació feminista CooperAcció en col·laboració amb el Pla de Desenvolupament Comunitari de la Marina. El film, presentat el dijous 23 de novembre a la Sala Maremar de l’escola Bàrkeno, va ser tot un èxit, bo i aplegant veïns, veïnes i representants de les diverses entitats. Un projecte que va convidar als espectadors a fer un viatge per la història de la Marina, de la mà dels testimonis de veïnes com la María Ortega (Centre Àncora), l’Ana Montoro (Unió d’Entitats), la Luisa Montero (Escola Dominical Undebel), la Judit Raso (Associació Guineo-Catalana), la Toñi Fernández (Centre Cultural Estrelles Altes), Carmen Higueras (La Vinya), Karen Abé (La Chalmeta) i les veïnes de l’AVV Eduard Aunós i l’AVV el Polvorí. Sense oblidar-nos de la Zabdi Rivas, la Gabriela Nunes, l’Ángela Fernández, la Noemí Castaño, l’Anabel Montón, la María Piquer i la Monste Picón, també protagonistes del documental.
Totes elles són una mostra de les demandes de canvis que té el moviment feminista. Un curt que va tocar totes les sensibilitats, fent un repàs de la història de la Marina des d’una perspectiva feminista. L’acte va concloure amb una xerrada entre les protagonistes del film i les productores, incloent-hi un torn de preguntes pels veïns i veïnes que s’hi van apropar.
La projecció del documental formava part del conjunt d’activitats programades a la Marina amb motiu del 25N, com ara el partit de futbol femení organitzat per l’EFA Pedraza i l’U.E. Sants, el Cinema Violeta a Lleialtat SantSenca, l’exposició “No deixis entrar al monstre” a l’Espai Jove la Bàscula, el Dissabte de Circ i Mural reivindicatiu a la plaça de Falset, els Tallers-Café de la Unió d’Entitats de la Marina o l’Acte Central pel 25N del districte Sants-Montjuïc.
Una setmana per reivindicar i denunciar la situació de la dona i seguir empenyent per revertir, d’una vegada per totes, la manera de funcionar i actuar. Seguint l’estela de les dones de l’ahir, que es van dedicar en cos i ànima a aconseguir que el barri fos el que és avui, i el que serà demà.
