Sempre ens quedarà l’humor dels Marx

“Mai no acceptaria pertànyer a un club que admetés com a membre a algú como jo.” Groucho Marx

“Una Nit a l’Òpera” (1935) de Sam Wood.

 Groucho Marx, Harpo Marx, Chico Marx, Margaret Dumont.

Escrit després de veure per enèsima vegada aquesta delirant pel·lícula i dedicat al meu amic Xisco Roig , mort per la Covid-19 . El seu humor proper al dels germans Marx sempre serà amb nosaltres.

Amb la  famosa escena de la cabina del vaixell com estendard . Encara que és molt més que això. És un no parar d’humor i creativitat.

Va ser la pel·lícula més taquillera dels germans Marx i la més popular. Critica la supèrbia i exalta la senzillesa dels nens i els humils.

L’humor és tan trepidant que per moments no deixa que un s’aturi a l’anterior gag, havent ja, d’estar pensant en el següent.

El  terme “caos” fa referència a allò impredictible, a allò que està sotmès al jou de la causalitat i que pot variar amb un simple batre d’ales.

El començament de la pel·lícula és només un avís. Quan vegis aparèixer a la pantalla la fantàstica Margaret Dumont, plantada a la seva cita pel geni irreverent del bigoti de pega, oblida’t d’adonar-te’n  d’algun signe de lògica; quan Harpo devori el seu nutritiu esmorzar, basat en torrades amb puro i restes de corbata, assimila que l’ordre i la raó, allà, no es materialitzaran brillant en tot el seu esplendor; i quan Groucho i Chico interpreten el que per a ells ha de ser un contracte, no esperis trobar una línia argumental que s’acosti als designis d’un guió convencional.

Per acostar-te a aquest complex univers Marxià: simplement desconnecta, oblida tot el que hagis vist fins el moment i deixa’t portar per aquest torrent de meravellosa bogeria, i dona les gràcies al cinema per aquest beneït caos.

Juan Bibian

FES UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.