“Retallar en sanitat mata”

La lluita per la sanitat comença ara

L'equip del CAP La Marina durant una de les concentracions de dimiecres al migdia.

Andrea Bello

L’anomenada crisi del coronavirus ha passat per Espanya deixant 28.368 morts, sent un dels països més afectats per aquesta. Sobretot a Catalunya, la covid-19 ha mostrat com d’afeblit està el nostre sistema sanitari: la infermera del Cap de La Marina, Gemma Sáez, admet que “si s’hagués cuidat la inversió en sanitat pública durant aquest anys, la crisis no hagués estat fatal”.

Ens hem de remuntar al 2010 per entendre perquè la sanitat ha fet fallida. Veníem d’una inversió ja insuficient quan la crisi econòmica va ser l’excusa perfecte per fer retallades al sistema públic, les més afectades dues àrees vitals: sanitat i educació.

Entre 2010 i 2014 la inversió en sanitat va disminuir dràsticament amb una caiguda de mil milions d’euros cada any. Poc a poc, aquesta inversió s’ha anat recuperant, però seguim per sota del moment precrisi. Aquestes retallades van suposar reduccions de sou dels treballadors de fins al 5%, reduccions de plantilla, tancament d’àrees i quiròfans i externalització de serveis públics a empreses privades, el que es coneix com a privatització. Com afirma la infermera Edurne Elizalde, també del Cap La Marina “hi ha hagut una infrainversió en el sistema sanitari, que sobretot ha afectat en la germana petita de la sanitat que és l’atenció primària”.

La compensació econòmica que ha presentat el Govern no és suficient, “és una almoina, primer perquè amb aquesta paga no recuperem el que ens van treure amb les retallades, i segon perquè està distribuïda per categories, i així els que menys cobren són els que han estat més exposats” explica Sáez.

Equip del CAP durant la concentració de protesta amb el suport de la Coordinadora d’Associacions i Comerciants de La Marina.

Això ens ha deixat un sistema sanitari tocat davant una crisi sanitària imparable, tot i l’esforç grandíssim dels sanitaris. La falta de material, de personal i de llits ha fet que aturar el nombre creixent de morts hagi estat una tasca molt difícil. Però el que ha passat ara és només l’efecte d’un dèficit sanitari que ja notàvem en el nostre dia a dia amb les grans esperes per demanar cita o per una operació, els col·lapses d’urgències… I ara els hospitals i caps s’estan organitzant per exigir que les seves demandes siguin escoltades.

Aquesta precarietat sumada a l’esforç i el risc ha portat als equips del Cap de La Marina a organitzar concentracions cada dimecres a les dues a la porta del ambulatori, per reclamar millores. S’han sumat així a la iniciativa impulsada des dels CAPs Raval Nord, Gòtic i Passeig de Sant Joan, on la situació és especialment crítica per la falta d’espai. Amb aquestes protestes volen posar de manifest la manca de previsió històrica de l’atenció primària.

Alguns veïns i veïnes de La Marina han decidit unir-se a les protestes per fer pinya. L’Abdó Florencio, de la coordinadora de associacions de veïns, explica el principal motiu: “quan et fa mal alguna cosa hi acudeixes, i com més i millors eines tinguin millor ens podran atendre, perquè hem de ser conscients que la sanitat és de tots i hi hem de lluitar junts”.

Part de la societat està començant a prendre consciencia de la rellevància d’aquesta lluita, i és per això que des de Marea Blanca i Marea Pensionista s’han convocat passejades de protesta, l’última el dimecres 2 de juliol quan han anat fins al Cap Carles Ribes per donar-li suport i han estat rebuts per dues representants del treballadors. Pel camí la consigna era clara: “retallar en sanitat mata”. “Que els sanitaris encara no hagin cobrat el que se’ls hi va treure amb la reforma salarial és indignant. Amb aquest gest d’apropament volem recuperar una solidaritat entre el l’usuari i els sanitaris” explica Paco Gómez de la Calle, de la coordinadora de Marea Pensionista Sants Montjuïc.

Durant el pic de la pandèmia la societat va decidir donar suport als sanitaris per la seva feina amb aplaudiments cada dia a les vuit de la tarda, i fa gairebé un mes que els aplaudiments es van aturar. Ara cal tornar a mostrar-los aquest suport per recuperar la nostra sanitat: com diu Elizalde, “tots som societat i hem de reclamar que amb la sanitat pública no es faci negoci”, i com sosté Sáez, “el suport comença ara, perquè s’ha demostrat que aquesta crisi té l’origen en unes retallades”.

FES UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.