L’esperit de Paco viu al Certamen Literari Francesc Candel
La terrassa de la Biblioteca Francesc Candel va acollir l’acte de lliurament dels premis del 31è Certamen Literari Francesc Candel. Una tarda marcada per la complicitat i la connexió entre persones que treballen, viuen i escriuen des del territori.
Enguany, la gala va ser conduïda pel periodista Genís Sinca, biògraf de Paco Candel, i va comptar amb la participació emotiva de la seva filla, Maria Candel. També hi van ser presents personalitats polítiques i culturals del districte, com les artistes Ferran Soriano i Benito Maín —amics de Candel—, la consellera de Cultura, Maria Conesa, i la presidenta del Districte de Sants-Montjuïc, Jessica González, que van fer el lliurament dels guardons.
Els trofeus, com cada any, van ser obra de l’escultor Benito Maín, manyà de la Marina i Medalla d’Honor de la Ciutat, que va emocionar el públic en pujar a l’escenari i compartir què representa per a ell elaborar, des de fa 31 anys, aquests premis en memòria del seu amic Paco.
La vetllada va comptar amb una marcada participació juvenil i l’actuació d’O Barquinho, un duet de música brasilera. Organitzat per les biblioteques de Sants-Montjuïc: Vapor Vell (Sants), Francesc Boix (el Poble-sec) i la pròpia Francesc Candel (la Marina), enguany, el certamen ha batut rècords de participació, amb un total de 248 obres presentades en les quatre categories convocades.
El Districte Administratiu obre les portes al veïnat amb una exposició sobre Francesc Candel
L’any 2025 marca el centenari de Francesc Candel. Nascut el 1925 al petit municipi del Racó d’Ademús, a la província de València, es va instal·lar a les barraques de Can Tunis quan tenia tan sols dos anys.
El ja pràcticament desaparegut barri portuari representava amb força la Barcelona dels suburbis, amb una gran concentració de persones provinents d’altres punts del país i unes condicions de precarietat que van marcar el caràcter i l’obra literària de Candel.
Amb la seva privilegiada ploma, es va convertir en la veu dels milers de persones que vivien allà on la ciutat canvia de nom. Avui, cent anys després del seu naixement —i gairebé divuit de la seva mort— el seu llegat batega amb força als barris de la Marina, encara hereus de moltes de les realitats que Candel va viure i descriure.
És per aquest motiu que enguany s’han organitzat múltiples actes per retre homenatge a la seva figura.
Un d’ells va ser l’exposició “Paco Candel i els altres. Un retrat literari de la immigració a Catalunya”, inaugurada el passat dijous 8 de maig a l’edifici del Districte Administratiu de la Generalitat, ubicat a tocar de la plaça del Moviment Obrer. L’acte es va celebrar amb la complicitat veïnal de l’Associació d’Eduard Aunós, l’Associació de Comerciants de la Marina, l’Espai Veïnal Química i el diari La Marina i el mateix Districte Administratiu.
Una visita als llocs on la ciutat canviava de nom
Tot i la transformació lògica i pràcticament orgànica de l’entorn on va viure i basar la seva obra, algunes parets encara traspuen l’essència d’aquells indrets on la ciutat canviava de nom i on els “altres catalans” desenvolupaven el seu dia a dia.
“Un recorregut pels espais principals de la vida i obra de l’escriptor Paco Candel”, així anuncia la biblioteca homònima l’itinerari que convida a visitar els llocs que van donar vida als escrits del periodista. Al capdavant d’aquesta activitat, l’escriptor i biògraf de Candel, Genís Sinca —un guia de luxe— que ha estudiat a fons els racons per on transitava i en què s’inspirava l’autor.
El recorregut passa pels jardins dels Drets Humans, voreja els blocs de la SEAT i avança pel passeig de la Zona Franca, fins arribar a la Parròquia de la Mare de Déu de Port, on la família Candel va viure fins a l’any 1961. “Tot i la seva imatge desoladora, era un espai ple de vida i moviment humà”, va expressar Genís Sinca en arribar al cubicle que antigament havia allotjat la família Candel. “És una proesa extreure tanta expressivitat d’un espai així”, va concloure. La visita va prosseguir a Plus Ultra i va acabar a l’estudi del carrer de la Muga, on es pot veure un mural dedicat a l’escriptor.
