Alejandro Flores
Al barri destaquen edificis que, per la seva bellesa o antiguitat, ens traslladen a una època que molts de nosaltres no hem conegut. Són edificis on encara viu gent. Molts d’ells han passat de generació en generació i a d’altres s’han instal·lat noves famílies, però continuen conservant trets d’un passat on el xivarri de la ciutat era llunyà.
La Marina és un barri amb molta història. Dels camps de conreu, passant per la industrialització de la zona i fins avui dia, el recorregut històric del nostre barri es reflecteix en els edificis que ens envolten. El patrimoni, en definitiva, que ha vist créixer nombroses famílies, i que només amb la seva façana ens expliquen d’on venim.
Sants-Montjuïc és el segon districte de la ciutat de Barcelona amb més edificis catalogats com a patrimoni arquitectònic, amb 447 edificis protegits, només per darrere de Ciutat Vella, que és “l’àrea de la ciutat on s’han desenvolupat de manera més seguida i densa operacions de creixement i transformació urbana des de l’època neolítica fins als nostres dies”, apunta el catàleg de l’Ajuntament.
I si observem la classificació del patrimoni per barris al Districte de Sants-Montjuïc, Sants suma 171 conjunts protegits, Hostafrancs, 51, Font de la Guatlla, 11 i la Marina de Port i la Marina del Prat Vermell apleguen un total de 14, una dada força inferior si atenem a la dimensió territorial i de població.
Sants-Montjuïc és el segon districte de la ciutat amb més patrimoni arquitectònic. La Marina compta amb 14 conjunts catalogats
En aquest reportatge ens centrarem només en dos dels conjunts d’edificis que estan catalogats per l’Ajuntament de Barcelona com a patrimoni, és a dir, la Colònia Santiveri (carrers Gabriel Miró i Torres de Marina) i el Plus Ultra (carrer del Mecànic Pablo Rada i l’Aviador Ruiz d’Alda). Parlem amb alguns veïns que hi viuen als barris i repassem la seva conservació durant els últims anys.
La singularitat de la colònia Santiveri
Per una banda, la colònia Santiveri, a tocar de la ronda del Litoral i a una zona coneguda com a Pont de les Vaques, forma un conjunt d’habitatges just al costat de la Casa que li dona nom. Es tracta de l’edifici que originalment acollia la residència i oficines dels propietaris de l’empresa Santiveri, una societat fundada el 1885. La colònia va ser construïda pels mateixos propietaris amb l’objectiu de servir com a habitatges pels obrers de l’empresa, especialment els edificis del Carrer de Gabriel Miró, amb dates de construcció entre els anys 1915 i 1920. Ara, de cases originals en queden poques, malgrat que encara hi viuen alguns veïns.
La Fina Flores, del Bar Flores, va néixer al barri quan els seus pares iniciaven el negoci que ella ha continuat. Recorda que de petita hi havia més vida i més negocis per a la gent que hi vivia. “Les poques cases que queden es conserven prou bé, i ara estem millor que abans perquè ens han reformat els carrers. Se’ns ha escoltat, i molta gent que no sabia on era la colònia Santiveri ara la sap localitzar”, diu. Tanmateix, reivindica “no oblidar-se de la història del barri i recordar d’on venim per ser capaços d’avançar amb encert”.
Entre finals de 2018 i principis del 2019, un projecte d’urbanització va millorar la il·luminació i la vegetació i va ampliar les voreres, tot amb l’objectiu de millorar en la seguretat de la zona, ja que a l’estar envoltada de magatzems industrials al vespre és molt silenciosa i feia molt de temps que el veïnat ho reclamava. L’àrea està catalogada com a bé d’interès documental, amb el nivell D i, per tant, “es permet l’enderroc després de presentar i ser aprovat un estudi historicoarquitectònic”, tal com especifica el portal de patrimoni de l’Ajuntament de Barcelona.
“Feia molt de temps que reclamàvem la reforma dels carrers de Santiveri i finalment se’ns ha escoltat, molta gent que no sabia on érem ara ens sap localitzar”
En el cas de la Casa Santiveri, sí que està catalogada com a bé d’interès urbanístic amb el nivell C, és a dir, no es pot enderrocar i és obligat el manteniment de la volumetria (amplada, alçada i llargada) i les façanes originals, a més de conservar els elements decoratius que són d’interès.
Malgrat que la zona està afectada per la Modificació del Pla General Metropolità del Prat Vermell, la projecció no dibuixa la forma final o els edificis a mantenir, sinó que tot això es concretarà més endavant. “El MPGM té una clara voluntat de mantenir i conservar el patrimoni, i es valorarà la possibilitat d’incorporar a l’ordenació les edificacions existents segons els usos previstos, i treballarem per a conservar-los en un sentit ampli”, asseguren fonts de l’àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament, tot i que encara no hi ha novetat de l’inici d’aquests tràmits.
Les particularitats urbanístiques del Plus Ultra
Per altra banda, trobem la “Y” que formen els edificis del barri del Plus Ultra, situats a pocs metres de la Plaça de la Marina. Conegut per la seva trepitjada del raïm, festa que recorda el passat viticultor de la zona. Es tracta d’un conjunt d’habitatges unifamiliars d’una sola planta, majoritàriament, i alguna d’elles amb un petit jardí davanter. Es van construir entre el 1925 i el 1930 i ens recorden a un poble petit enmig dels alts edificis que l’envolten.
Una veïna del barri, que prefereix no donar el seu nom, defensa la importància de protegir el patrimoni arquitectònic del Plus Ultra per tenir una identitat de zona, però creu que els polítics s’han oblidat d’ells. “La trepitjada es va idear per reivindicar el barri, per dir: el Plus Ultra existeix. Han vingut tots els alcaldes i regidors, però només per fer-se la foto”, lamenta. La veïna comenta que abans hi havia comerços que donaven vida al barri i, que per conservar el patrimoni “es necessiten cèntims”. Assegura que, a principis dels 2000, l’Ajuntament els va prometre ajudes per reformar les façanes dels edificis protegits, però “avui aquests ajuts no han arribat”. “A vegades pensem que ens han fet lluitar durant tant de temps per veure si ens avorríem i ens cansàvem”, es lamenta.
Els habitatges del Plus Ultra estan catalogats, també, com a bé d’interès documental, amb el nivell D. A més, la barriada es considera un conjunt singular i amb una identitat específica. L’any 2015, la Comissió d’Habitat Urbà va impulsar una modificació puntual del Pla General Metropolità que afectava 37 habitatges a tocar del Carrer Mare de Déu de Port, previst que desapareguessin amb l’ampliació de la via. D’aquesta forma, es va aconseguir conservar la zona i es van millorar els carrers que la componen.
Així doncs, queden dues intervencions sobre la taula. La primera; la del solar situat entre els carrers Aviador Ruiz d’Alda, Alts Forns i Ferrocarrils Catalans que s’ha de netejar per a destinar-lo a altres usos. Per a això, l’Ajuntament va haver d’expropiar un dels edificis que connectava amb el pati interior (i que dona al Plus Ultra). S’han contemplat diverses possibilitats per al futur d’aquest solar, entre elles la construcció d’un aparcament de cotxes, no obstant això, “no hi ha res definit i s’han de valorar les necessitats de l’entorn. Ara bé, la prioritat és obrir-lo i netejar-lo a fons”, explica l’Esther Pérez, consellera de BComú al Districte de Sants-Montjuïc.
La segona intervenció és la connexió del Plus Ultra amb el carrer Mare de Déu de Port. Es farà a través del solar ubicat al mateix carrer, davant del Sorli. S’ha enderrocat l’edifici que hi havia i resten pendent les obres que el convertiran en una altra via d’accés a Plus Ultra, encara sense calendari.
“Per conservar el patrimoni de Plus Ultra es necessiten cèntims, però els ajuts no han arribat”
Ara bé, malgrat la millora urbana que s’ha fet a Plus Ultra s’hi manté en l’ambient un cert aire de degradació arran l’abandonament i l’ocupació d’alguns habitatges i l’incivisme, ben palpable i reiteradament denunciat pels residents, gent que reclamen a l’administració més inversió i projectes ambiciosos.
El Xavi Callejas, arquitecte i veí des de fa diverses generacions a Plus Ultra, explica que al voltant del 30% dels habitatges supera la volumetria marcada al Pla General Metropolità. “La majoria d’edificis històrics de la Marina tampoc no estan adaptats energèticament”, diu, alhora que proposa conservar-ne les façanes enderrocant l’interior per a rehabilitar-los. Reclama sancionar els propietaris que especulin amb els habitatges buits o els lloguin sense complir els estàndards d’eficiència. Igualment, emfatitza en la necessitat de donar més ajudes per a reformar els edificis històrics: “Això s’hauria d’aplicar en tota la ciutat, però especialment en teixits degradats arran d’antics plans urbanístics com és el cas de Plus Ultra”, conclou.
