SONIA MAZA |
Jordi Suñé (Barcelona, 1983) és veí de la Bordeta, del carrer Sagunt, on també hi van néixer el seu pare i la seva àvia, afirma orgullós. Mestre de professió i apassionat per l’esport, la seva vinculació amb la política i el moviment independentista comença des de ben jovenet. “A l’escola ja tenia clar que em sentia exclusivament català. Amb 17 anys vaig començar a col·laborar amb ERC. Després de fer-me militant, em van proposar ser Secretari d’Imatge i Comunicació de l’agrupació de Sants, més endavant d’Organització i en aquests darrers dos anys també he fet de president”. Fa quatre anys entra al Districte com a conseller d’ERC i aquest darrer mandat ostenta la representació de la coalició UpB en solitari. “Això fa que ho hagi de tocar tot, però les àrees que més m’agraden són les que tenen a veure amb el tema associatiu, el comerç i l’esport”. És precisament a través de l’esport com Sunyé descobreix la Marina: “De petit jugava tant al camp de futbol de Magòria com al de la Bàscula. Per a mi la gent de la Marina és molt autèntica, gent de barri, legal”. Si hagués de formular tres desitjos per a la Marina, aquests serien, “el metro, el Poliesportiu del carrer Energia i la dignificació del barri del Plus Ultra, que ja toca!”.
Aquest mes CiU arriba a l’equador del seu mandat al Districte. Quina valoració en fa?
En línies generals crec que estan complint amb el que proposaven al seu programa. Coincidíem en molts punts, per exemple en què calia desencallar certs projectes que estaven enquistats des de feia molt de temps. M’estic referint a casos com el de Can Batlló, la Lleialtat Santsenca o la coberta del Poliesportiu del Poble Sec. D’altra banda, també és cert que les coses més petites, com poden ser problemes de sorolls, manteniment i arranjament de certs carrers, està costant més que hi donin resposta.
I a la Marina?
Aquí ens trobem que s’ajunten les mancances acumulades d’anys anteriors amb els problemes econòmics que hi ha ara. L’exemple més clar és el de la Línia 9 i les deficiències de transport públic, que per a Unitat per Barcelona (UpB) és un tema prioritari.
Quines accions heu dut a terme?
Amb la L9 des de UpB hem apretat moltíssim, però per desgràcia el tema econòmic és el que mana i ara mateix s’ha prioritzat el tram que va cap a l’aeroport. Ara el que estem intentant és que com a mínim el servei de bus millori.
Sembla que el Districte en començarà a donar resposta amb millores a les línies 13 i 23. Ho veu suficient?
No és suficient perquè les mancances són molt grans, però tot el que vingui, benvingut sigui. Nosaltres continuarem reivindicant, com estan fent els veïns, totes les millores que calguin.
Parlem d’equipaments. Creu que hi ha dèficit?
Penso que, per exemple, esportivament parlant s’han fet unes inversions que no han acabat de ser prou eficients tenint en compte les demandes de veïns i entitats. És el cas, per exemple, del complex esportiu de la Bàscula. Sabem que des dels centres cívics s’estan fent coses, que la gent jove s’està implicant en fer més activitats, però és cert que falten espais
En aquest sentit algunes entitats sobretot de caire juvenil critiquen el difícil accés als equipaments municipals per l’elevat preu del lloguer de sales. Hi està d’acord?
Nosaltres al mandat anterior ja vam liderar la lluita per reduir preus a les instal·lacions esportives perquè són abusius. Això és aplicable a centres cívics i altres espais municipals. Hem de donar vida a les nostres entitats. No podem perdre de vista que la nostra societat se sosté gràcies en bona part a aquest teixit associatiu.
Tornem a la Marina, en 10 anys tindrem un nou barri, la Marina del Prat Vermell. Quin és el seu punt de vista?
Penso que serà positiu per l’arribada de més veïns, per l’obertura d’aquesta zona i per la connexió amb la resta de la ciutat. Però cal ser molt curosos i planificar molt bé els serveis i equipaments perquè aquests donin resposta a tots aquests nous veïns.
Quins són els reptes d’UpB pel que queda de mandat al Districte?
Hi ha veïns i veïnes que ho estan passant molt malament i cal donar-hi suport amb mesures concretes. En aquest sentit, s’ha proposat que els propis barris a través de les seves entitats més potents, com pot ser en el cas de la Marina la Unió d’Entitats, puguin gestionar una borsa de persones que estan sense feina perquè els comerços i les empreses del territori que necessitin personal hi puguin recórrer. Això ja està funcionat a Sants-Badal. Igualment, cal reforçar les beques menjador, els ajuts per fer esport, ajudar les famílies amb dificultats, apostar pel comerç de proximitat, les entitats, recolzar els nostres mestres, metges, infermeres…
A banda d’aquestes polítiques més socials, la formació que representa defensa poder fer una consulta pel dret a decidir. Com creu que s’està vivint a la Marina aquest procés?
En els darrers mesos crec que s’ha generat un clima d’acceptació general important cap a la consulta, el dret a decidir i fins i tot cap a la independència. També és evident que molts veïns no hi estan d’acord i no ho veuen clar, però la feina és fer-los veure que el problema no és sentir-se més català o més espanyol, cadascú es pot sentir com vulgui, el problema és que ens estan prenent el pèl. Nosaltres generem una riquesa que no retorna al país i de fet molts dels problemes que tenim a la Marina, a la ciutat i a Catalunya són conseqüència d’això, i aquí la L9 torna a ser-ne un clar exemple.
DÈFICITS A LA MARINA
“S’ajunten les mancances acumulades d’anys anteriors amb els problemes econòmics que hi ha ara. L’exemple més clar és el de la Línia 9”
SÍ A LA INDEPENDÈNCIA
“El problema no és sentir-se més català o més espanyol, el problema és que ens estan prenent el pèl”
