“Oye, acuérdate que hoy es el día de la rosa” —crida un home pel telèfon mentre arrossega un carro de la compra. És el matí del 23 d’abril i l’ambient ja comença a fer olor de Sant Jordi. L’home baixa pel Passeig de la Zona Franca, i aviat comprovarà que la ciutat avui és més florida que mai: a les voreres han aparegut paradetes de roses com bolets després de la pluja.
Són floristeries improvisades, plenes de vida i de color, que ofereixen molt més que flors. Dracs de peluix, punts de llibre, roses de ceràmica i de sabó. Les tradicionals roses vermelles comparteixen espai amb varietats grogues, roses i blaves, moltes embolcallades amb senyeres o paper de cel·lofana transparent. La gent s’atura, mira, remena, pregunta preus. N’hi ha qui compra amb pressa, com qui fa un tràmit. Però també hi ha qui aprofita per parlar amb els venedors, fer una foto o simplement compartir un somriure.
A la cantonada del carrer Mare de Déu del Port amb Alts Forns hi ha una florista molt especial. Ella i la seva germana són tot un clàssic al barri: fa més de 30 anys que cada Sant Jordi planten la seva paradeta. “Quan vam començar, érem només dues parades en tot el barri”, recorda. Els primers anys venien unes 1.500 roses al dia. Ara, amb prou feines n’arriben a 300. Tot i la caiguda de vendes, no es plantegen deixar-ho. “Ja no ho fem només pels diners. És gairebé una tradició”.
Aquest és el primer Sant Jordi sense la Papereria Navarro, l’última llibreria de la Marina-Zona Franca, que va abaixar la persiana el maig de l’any passat
El barri ha canviat molt. Fa només unes dècades, per passejar entre llibres i roses calia agafar el bus i baixar fins al centre de Barcelona. La gent tornava carregada amb rams embolicats, comprats al Portal de l’Àngel o a la Rambla. Ara ja no cal: el Passeig de la Zona Franca s’ha convertit en la nova Rambla per als veïns i veïnes. Les paradetes ja no són una excepció, sinó una norma. Hi ha parades davant de centres cívics, escoles, mercats i places. L’ambient és festiu, però també relaxat, amb una mena de felicitat tranquil·la que només es dona quan les coses es viuen a casa.
Aquest procés de descentralització ha anat acompanyat per un creixement urbanístic accelerat, sobretot els darrers anys. Al barri han arribat nous equipaments, noves zones verdes i una reorganització de l’espai públic. Però també hi ha pèrdues que pesen. Aquest és el primer Sant Jordi sense la Papereria Navarro, l’última llibreria de la Marina-Zona Franca, que va abaixar la persiana el maig de l’any passat. Fundada el 1955, era molt més que una botiga: era un punt de trobada, un petit far cultural entre blocs i avingudes amples. Moltes persones recorden encara la seva olor de llibre vell i material escolar, i el consell amable darrere del taulell.
Avui, només queden dos quioscos, i la biblioteca cobreix com pot la manca d’espais per aconseguir llibres. Potser per això, per a molts veïns, Sant Jordi és cada cop més el dia de la rosa, i menys el del llibre. A moltes fleques del barri tampoc hi ha coca de Sant Jordi, un altre detall que recorda que no tots els elements de la festa s’han consolidat per igual.
El barri ha canviat molt. Fa només unes dècades, per passejar entre llibres i roses calia agafar el bus i baixar fins al centre de Barcelona. Ara ja no cal: el Passeig de la Zona Franca s’ha convertit en la nova Rambla per als veïns i veïnes. Les paradetes ja no són una excepció, sinó una norma.
Tot i això, la cultura no desapareix. Es transforma. Al casal d’avis La Capa, el dia s’ha omplert de creativitat. Han organitzat una desfilada singular: “Paraigües No Aptes per la Pluja”. És una performance comunitària on cada paraigua ha estat decorat amb materials reciclats i representa un concepte: el medi ambient, els vincles humans, la memòria, la solitud, la desigualtat. Les obres van acompanyades de textos escrits per les mateixes participants, moltes d’elles usuàries del casal, que reflexionen sobre cada tema des d’una mirada pròpia i íntima.
L’activitat s’ha dut a terme gràcies al grup Tot s’hi val, format per nou persones aficionades del barri que treballen el trash art, un corrent que converteix materials rebutjats en art amb ànima. Durant la jornada, moltes de les participants portaven pins amb motius literaris —llibres, roses, dracs i plomes — com a motiu que recordava constantment el dia en què som. Remarquen que la iniciativa busca trencar prejudicis i, sobretot, demostrar que la creativitat pot sorgir de qualsevol racó, fins i tot d’un paraigua vell i rebregat. “Tothom pot fer art. L’exposició quedarà de forma permanent al casal, perquè tothom la pugui visitar els dies següents. Malgrat les absències, Sant Jordi encara és una festa de cultura.
