Judit Valdés |
El Centre d’Atenció Primària Dr. Carles Ribas compta amb una metge i una infermera menys que el curs anterior. El SAP Litoral de l’Àmbit d’Atenció Primària de Barcelona de l’Institut Català de la Salut, que gestiona el CAP, ha decidit retirar aquesta Unitat Bàsica Assistencial (UBA), com se l’anomena, i traslladar-la “a un altre centre”, explica la doctora Belén Enfedaque, directora operativa del SAP Litoral.
La Unió d’Entitats de La Marina, des d’on assenyalen que no estaven al cas d’aquest moviment, comunica a aquest diari que els sembla malament: “En principi, estem en contra de tot el que sigui treure serveis al barri”. “El Carles Ribas continua tenint un 25% més de professionals per pacient que la mitjana” dels altres centres que gestiona l’Institut Català de la Salut, justifica la doctora Enfedaque. El doctor Josep M. Cots, director del CAP La Marina, l’altre centre d’atenció primària del barri, apunta que ells també compten amb un equip menys “perquè hem anat perdent població”. “Tot i això, el nombre de pacients que té cada metge és adequat, es pot treballar”, afegeix. Al diari La Marina hem volgut fer una anàlisi de l’atenció primària del barri.
La Nieves B., veïna de La Marina, formava part de la llista de pacients assignats a la metge del Dr. Carles Ribas que ara han traslladat de centre. “Veig malament que treguin gent, fa que el servei sigui pitjor”, es queixa. “En altres ambulatoris, per gent que conec, també han tret doctors”, diu la Laura F., una altra veïna en la mateixa situació. “La sanitat cada vegada va pitjor”, es lamenta. El servei d’urgències nocturnes als mateixos centres d’atenció primària és un dels que primer es van veure afectats per les retallades en salut, l’any 2011, quan es van tancar les urgències nocturnes de 73 centres. Fora d’horaris, és a dir, a partir de les vuit del vespre, els veïns del barri s’han de dirigir al CAP Manso, situat al barri de San Antoni o al hospital Clinic. D’altra banda, la Laura F. comenta la incomoditat que suposa haver de trucar al CAP La Marina si necessita que un doctor d’urgències la visiti: “Va per zones, i en canvi tinc la meva doctora al Carles Ribas”. Els veïns reclamen la reobertura dels serveis d’urgències en aquest cap.
Una altre de les coses que preocupen a la Nieves és “la gent que té un historial que s’ha de conèixer”, “els malalts crònics”, afegeix la Laura. El doctor Manel Anoro del CAP Besòs, membre del Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP), creu que la “continuïtat” és important: “Considerem que el millor és que algú pugui consultar sempre a la mateixa persona els seus problemes de salut”. “Que la família tingui un referent en la salut, ja sigui un metge o una infermera”, afegeix. En el cas de la Nieves, la doctora que la visitava a ella i als seus pares li havia facilitat un número de contacte: “Em va dir que si tenia algun problema, la truqués”.
El FoCAP és “un espai de debat, independent, crític”, segons el seu lloc web, obert a tots els professionals de l’àmbit de l’Atenció Primària. Entre altres coses, “busca defensar aquest model de continuïtat”, explica el doctor Anoro, que critica que a les administracions es prenguin decisió a partir de “números”. “Quan un centre perd un professional sempre hi ha un número, una divisió, que et dirà que no el necessiten”, argumenta. En el cas del CAP Dr. Carles Ribas, on s’ha tret una UBA (una unitat formada per un metge i un infermer), la directora operativa del SAP Litoral indica que s’han seguit els criteris que es fan servir per distribuir recursos personals i que es fa “seguiment de la qualitat del servei que es dóna, de la cartera de serveis que s’ofereix a la població”. “Hem de redistribuir els recursos, però després hem de fer el seguiment perquè la qualitat no baixi pel fet d’haver pres aquesta decisió”, afegeix la doctora Enfedaque.
L’Atenció Primària en xifres
El pressupost del Departament de Salut aquest any 2015 supera en un 2,3% el pressupost de l’any 2014, degut a un augment dels pressupostos globals i a una lleu disminució de la població de Catalunya, el que fa que els recursos es reparteixin entre menys gent. En la mateixa línia, el pressupost dedicat a l’Atenció Primària ha augmentat quantitativament però també en relació al pressupost de Salut. Així, si l’any 2014 li corresponia un 16,82% del pressupost total, enguany la xifra és del 17,58%.
La Nieves B. i la Laura F. diuen haver notat “canvis progressius” al CAP Dr. Carles Ribas. “Si abans demanava visita i me la donaven per dos dies i ara he d’esperar dues setmanes, alguna cosa falla”, diu la Nieves, que dedueix que ara els metges han d’atendre a més persones que abans. Al CAP Dr. Carles Ribas cada metge té assignats 1049 pacients. La mitjana a tota l’Atenció Pública de Catalunya és, aproximadament, de 1400 pacients per metge. “Entenem que els equips de les zones més desfavorides poden tenir més necessitat, la gent va més als centres de salut”, explica la directora operativa del SAP Litoral. “S’ha de vetllar perquè aquests centres tinguin més professionals”, continua. El CAP La Marina, en canvi, té 1368 pacients per metge. “Crec que l’atenció que podem donar als pacients és bona”, opina el director del centre, el doctor Cots. El nombre de pacients per metge d’aquest altre centre d’atenció primària del barri s’aproxima més a la mitjana catalana.
En total, la quantitat de població assignada al Carles Ribas volta els 13.000, mentre que al CAP La Marina, sense comptar la línia de pediatria, sobrepassa els 15.500, segons dades de l’Àmbit d’Atenció Primària Barcelona Ciutat de l’ICS. “En nombre de visites no s’ha notat un canvi tot i que en població ha perdut una mica”, explica el Josep M. Cots sobre el CAP La Marina. “La demanda de la població ha augmentat”, diu Manel Anoro, que és membre del FoCAP i metge del CAP Besòs, un centre que, com el CAP Dr. Carles Ribas, es troba en una zona desfavorida segons els criteris de l’Institut Català de la Salut. “I això és exponencial a les zones amb més dificultats econòmiques”, afegeix. La població que s’atén al CAP La Marina ha disminuït un 3,7% respecte del 2014, però el nombre de visites s’ha mantingut, segons dades del centre.
La directora operativa del SAP Litoral de l’ICS, Belén Enfedaque, destaca la bona valoració que fa la ciutadania de la sanitat pública. “Això no vol dir que no hi hagi problemes”, adverteix. Tant la Nieves B. com la Laura F.es mostren contentes amb l’atenció donada pel personal del CAP Dr. Carles Ribas. “Jo no he vist mai cap metge amb presses si se li passa l’hora de sortir”, comenta la Nieves. Però sí que els preocupa que s’eliminin places de personal sanitari, “fa que el servei sigui pitjor”. L’Institut Català de la Salut vol servir-se de la comunicació amb els usuaris d’atenció primària per millorar els serveis als centres que gestiona: “Volem saber què li passa a la població i què necessita”, explica la doctora Enfedaque. Sobre la Unitat Bàsica Assistencial eliminada del Dr. Carles Ribas, afirma que el moviment de personal ha de ser dinàmic, “per poder-te adaptar en cada moment a les necessitats”, encara que destaca que aquest centre d’atenció primària continua tenint menys població per professional que la majoria.
Una salut pública guanyada amb reivindicacions
Fins l’any 2005, el barri de La Marina comptava amb un únic centre d’atenció primària, el Dr. Carles Ribas. El doctor Josep M. Cots, que n’havia estat director abans que s’habilités el CAP La Marina, recorda: “No donàvem l’abast: 30.000 persones posades en un centre de 15 metges i on no hi havia més espai”. En una carta a aquest diari amb motiu del desè aniversari del CAP La Marina, la primera directora del centre, la doctora Rosario Hernández, destacava el treball conjunt d’administracions, professionals del CAP i veïns i veïnes del barri, així com el paper de la Unió d’Entitats. “El moviment veïnal va ser molt important”, explica l’actual director del CAP La Marina, que va obrir el 5 de juny del 2005. “Això no s’aconsegueix en un dia, ni en un mes”, determina.
Les reivindicacions veïnals també van ser essencials per a l’obertura, l’any 1989, del CAP Dr. Carles Ribas, el primer centre d’atenció primària del barri, després de gairebé vint anys de reclamacions. El problema és que aquest centre no era prou gran com per poder atendre a tots els habitants del barri. “Va anar creixent el barri i era impossible atendre’ls a tots”, explica el doctor Cots. “Com no hi havia espai físic, no podies posar més metges ni més infermeres”, afegeix. Les demandes d’ampliació del CAP Dr. Carles Ribas van concloure amb la construcció del CAP La Marina, 16 anys més tard que el naixement del primer centre.
