Les pensions deixen de regularitzar-se segons l’IPC i es preveu que el sector uns 3 punts de poder adquisitiu en 3 anys
SARA TORREMOCHA, JUDIT VALDÉS| La Petra C., veïna del carrer Alts Forns, té una pensió de 500 euros al mes i viu sola. “He treballat com a dona de neteja de diversos immobles, però sense assegurar i en negre; no compto amb ajuda ni contribucions de l’Ajuntament, ni tan sols per
pagar el telèfon” lamenta. La seva filla, la Manoli, no amaga la seva indignació per la despreocupació de l’Administració envers les condicions de vida de la seva mare: “li van proporcionar una ajuda de grau 2 quan estava a l’hospital, però després li van baixar a ajuda de grau 1, que és quasi res”. Després de treballar durant 22 anys, la Manoli ara es troba a l’atur. “Estem bé, no per tirar coets però no em puc queixar”. Reconeix la seva preocupació pel futur de les pensions: “Si no hi ha feina, qui em cobrarà la pensió? No tinc pla privat; la Seguretat Social la pagues tota la vida, i els impostos, per a després no saber si cobraràs”.
La Petra, com els 6.070 pensionistes que hi ha a la Marina (5.840 a la Marina de Port i 230 a la zona del Prat Vermell), forma part d’un sector de la població, la gent gran, la taxa de pobresa del qual durant aquests anys de crisi és d’un 19,4%. Les persones en risc de pobresa només tenen un 60% de l’ingrés mitjà de la resta de població. El pas del 2014 al 2015 els hi ha suposat un increment del 0,25%, una pujada interanual que estarà fins a 2017 i que representa el mínim augment contemplat al nou sistema de regularització de les pensions. El màxim que contempla la llei és l’IPC + 0,5%.
El 13 de desembre del 2013, el govern espanyol aprova, sense consens social, el Factor de Revalorització Anual, a partir del qual les pensions ja no augmenten en funció de l’índex de Preus del Consum (IPC), sinó que es regulen amb la balança comercial del mateix sistema, el nombre de pensionistes i l’evolució de la pensió mitjana. Les prestacions pujaran menys a mesura que augmenti el nombre de pensionistes.
Com afecta l’economia del sector?
L’IPC ha tancat aquest 2014 en el -1%, una caiguda que a Catalunya s’ha situat al -0.4% i que representa un augment en la capacitat de compra dels espanyols. Segons el diari econòmic Cincodías, el descens de la inflació ha suposat un increment de 6,3 euros al mes per a les pensions màximes i entre 0,5 i 3 euros per a les mínimes, i suposa una recaptació col·lectiva de 1.000 milions d’euros addicionals. Si estigués vigent el sistema de regularització anterior, i l’índex de les pensions depengués de l’IPC, la renda dels pensionistes hauria minvat aquest 2015, en comptes d’augmentar un 0,25%.
Reforma sense consens social
A l’aprovació, els dos sindicats majoritaris, UGT i CC.OO. es van oposar a la reforma de pensions. A l’abril del 2014, van presentar un document amb 400.000 signatures al Ministeri de Treball i Seguretat Social per la retirada de les reformes de les pensions, assegurant que la reforma suposa una pèrdua del poder adquisitiu dels pensionistes.
“Ha estat un gran cop d’estat en el sistema de les pensions, s’ha fet sense diàleg social, aprofitant la majoria absoluta, sense convocar els agents socials i als treballadors, que són el sector afectat”, assegura Laura Pelay, secretària d’Estat del Benestar i Treball d’UGT de Catalunya. Afirma que les pensions ja eren prou baixes en aquest país, que s’està agreujant la situació d’aquest sector i no suposa una millora econòmica perquè, reduint el nivell adquisitiu d’una part de la població, també es redueix el consum.
“Estàvem a favor d’una revisió del sistema, però el PP ha avançat la implantació d’aquestes mesures anti-socials aprofitant la majoria absoluta”, declara Cristina Faciaben, secretària de socioeconomia de CC.OO. Catalunya. A més, destaca que l’augment sempre serà inferior a l’establert amb l’anterior legislació. I afegeix: “s’ha passat d’una responsabilitat pública a una individual; sembla que ja no és qüestió de l’Estat poder sobreviure quan siguis gran”. “No hi ha una voluntat de ser honestos amb els plans de pensió privats, ja els va bé que no coneguem que han perdut molt valor, per continuar estafant-nos”, lamenta.
“Encara que ara pugui suposar un petit ingrés addicional, és imprescindible el vincle amb la inflació, que ha estat una de les grans conquestes del nostre Estat”, assegura Juan Montero, de l’Associació de Pensionistes de la Marina. “Amb aquesta reforma ens quedarem sense pensions en dos o tres anys, però confiem en la capacitat de lluita de la classe obrera per aturar-la”. explica. La Marea Pensionista va presentar el 14 de gener una demanda per revocar la decisió del Congrés d’aprovar la reforma.
Adéu al sistema públic de pensions?
La situació és complicada: els ingressos de la Seguretat Social estan en descens des de fa cinc anys, el nombre de pensionistes augmenta, l’efecte de substitució està encarint la pensió mitjana i la relació entre ingressos i costos és deficitària (des de fa almenys tres anys). L’executiu espanyol projecta el seu descrèdit envers la viabilitat del sistema públic de pensions, incapaç d’adaptar-se als canvis demogràfics i econòmics, mentre que se succeeixen les ofertes de les entitats bancàries i asseguradores. El dret a una pensió per haver cotitzat durant tota la vida ha deixat de ser un dret? La “supervivència” econòmica a la darrera etapa de la vida es converteix en un dret només accessible pels que puguin invertir en un pla de pensions privat?
Montero assegura que no volen que el sistema sigui rendible per continuar beneficiant a les empreses privades i als bancs. “És el nostre dret, hem de sortir al carrer perquè no se’l quedin, perquè si ho fan, no ens ho tornaran mai”, confessa. Explica que les retribucions han de sortir dels pressupostos generals, no han de rebre un tracte diferent.
Sobre el foment de la inversió en plans de pensió privats, Pelay assegura que “és una gran trampa, perquè no només es treu un dret a la població, sinó que se’ls presenta com a garantia de futur, un producte financer que ha perdut molt valor en aquesta època de crisi”. “Una família en aquests moments tenen prou feina amb els salaris de misèriaque ara també han d’estalviar per poder sobreviure en un futur”.
Les noves generacions: els grans perjudicats
La recessió econòmica a Espanya deixa un atur entre la joventut que arriba a 56,5% entre els joves menors de 25 anys, encapçalant la llista de la Unió Europea. “Les generacions que patiran més la crisi de les pensions són les que han de venir; joves amb 30 anys que hauran cotitzat només 2 o 3 anys”, explica Montero. Pelay coincideix en aquesta línia: “la conjuntura econòmica fa que els joves no puguin tenir una vida laboral continuada i llarga”.
