Entrevista a Josep Ramón Bosch, president de Societat Civil Catalana (SCC)
Què opina sobre la consulta del pròxim 9 de novembre?
No volem emetre cap judici de valor sobre un hipotètic referèndum sobre la independència de Catalunya, perquè no és legal i perquè és formar part d’un teatre que no porta enlloc. El dia nou de novembre no passarà res més que ser l’endemà del vuit de novembre, Catalunya continuarà exportant el seu gairebé 70% d’excedents a la resta d’Espanya i els catalans continuarem sent espanyols.
Els que sí ho han fet, segons el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat, són els ciutadans. Segons va assegurar el passat 31 d’octubre, el sí- sí s’imposaria com l’opció preferida dels catalans, amb un 59,7% del vots vàlids emesos, mentre que el “no” estaria en el 23,8% i el sí-no al 15%. A més, el director de la CEO, assegurava que mig milió de nous independentistes s’havien sumat als últims anys pels comentaris del govern central cap a Catalunya. i que cada dia hi ha 400 catalans més al ‘independentisme. Quina validesa o opinió li provoquen aquestes dades?
No tenen cap credibilitat, l’enquesta està realitzada per la Generalitat i orientada al convenciment de la població per a la causa de la independència. Forma part de la manipulació de la Generalitat per amagar les seves corrupteles i crear una falsa aparença segons la qual la necessitat de Catalunya és ser independent.
Per tant, l’opció més democràtica és no exercir el dret de vot, sent fonamental a la democràcia. No creu que és il•lògic?
No ho és perquè tot no és opinable. Als darrers 30 anys, els catalans hem votat quasi quaranta vegades, de forma que ja ens hem autodeterminat d’una forma electiva. A les últimes eleccions tant generals com autonòmiques, la defensa de l’independentisme només estava presentada per dos partits polítics (ERC I CUP), una proporció molt petita en relació al conjunt de la política a Catalunya. És un plantejament esbiaixat proposar que una minoria, que aparenta ser majoria però que no ho és, decideixi sobre l’actualitat de tota Espanya.
I què passa amb qui no vol ser espanyol?
Haurà de marxar de Catalunya,perqupe aquesta mai serà un estat. L’independentisme és una qüestió de sentiments, i aquests són molt perillosos, perquè no tenen un fonament racional. El gran culpable ha estat l’executiu espanyol que ha permès a una minoria nacionalista edificar la gran fal•làcia de què Catalunya és una nació oprimida, a partir de la falsificació de la història, amb dates com la del 1774. Aquesta imatge, creada pels mitjans públics i privats sota l’empara de la Generalitat, proposa Catalunya, com la regió més rica d’Espanya, totalment autàrquica, com si no vengués a Espanya la majoria de la producció excedent i com si se li vulnerés la seva identitat. Nosaltres defensarem la identitat cultural i social de Catalunya, però dins del territori espanyol.
És mentida “l’Espanya ens roba”?
Hi ha hagut una desinversió a Catalunya,: determinats governs d’esquerres com el de Felipe González han fomentat l’ajuda econòmica a les comunitats més pobres, però no hem d’oblidar, per exemple, l’arribada de la Seat que va ser el motor de creixement econòmic a Catalunya dels anys seixanta. Nosaltres, com a catalanistes, volem defensar els nostres beneficis, però sense caure en mentides i acceptant la dependència de Catalunya del mercat espanyol.
Per tant, en un hipotètic futur independent Catalunya no seria més rica?
Seria més pobra. Els independentistes, s’han aprofitat de la crisi econòmica i del descrèdit polític de la corrupció i d’institucions com la monarquia, per anar creant un món d’il•lusions, on cada català guanyaria 2.000 euros més de forma mensual, però això no és veritat. L’economia del ciutadà catala no millorarà.
Ferran Brunet, director d’estudis econòmics de SCC, va assegurar que, en el cas de ser independent, Catalunya perdria un 45% del mercat amb la resta d’Espanya, un 25% amb la Unió Europea i amb la resta del món un 20%. Segons aquestes dades, el dèficit amb la seguretat social passaria de 2.700 milions a 5.500 milions anuals. La Marina sempre havia estat territori socialista i, per tant, no era un ferm baluard del projecte independentista. Ara la situació ha canviat. Segons els resultats de les eleccions al Parlament Europeu del maig del 2014, un 24,37% dels electors són independentistes (van votar ERC, CUP i CIU), una xifra que suposa el doble que a les eleccions generals del novembre del 2011 (amb un 12%). A què es deu aquest increment a la Marina?
Els barris com la Marina són els grans reptes per l’independentisme, i es pretén convèncer a aquests territoris, amb raons econòmiques, ja que no existeix un ferm sentiment de pertinença. A més, l’adhesió a l’independentisme és per aquell ciutadà decebut amb la política i asfixiat per la crisi, una forma de mostrar el seu esgotament personal, d’expressar el seu distanciament amb una societat que no és la que volem. Als barris com la Marina, on no existeix un fort sentiment d’independentista, aquest és un guiny de ruptura davant de la decebedora situació actual”
Fotografia: Sandra Cabrerizo.