L’històric Club Atlético Iberia, emblema esportiu dels barris de la Marina i la Zona Franca, va tancar el passat 14 de juny el seu retorn a Segona Catalana, després d’emportar-se la final del play-off d’ascens contra La Salle Bonanova.
Una temporada lluitada, patida i de sacrifici per assolir l’objectiu de retornar a la categoria de la qual van descendir de manera cruel la temporada passada, quan una derrota contundent contra el Barcino a la darrera jornada va esgarrar el somni d’una permanència que, a només dos punts de distància, va anar adquirint una tonalitat de realitat que es va esvair al darrer segon.
Ara, després de molt d’esforç, el club torna a ser on es mereix, amb un projecte al darrere que té gana de molt més. Conversem amb en Javier Rojas, defensa i un dels capitans de l’Iberia, i amb Jorge González, tècnic de l’equip que va assumir el càrrec a meitat de temporada junt amb en Lluís Allué. Dos dels trenta–vuit herois d’un ascens que ha comptat amb l’empenta de tot un barri.
Nom: Javier Arturo Rojas
Edat: 23 anys (2001)
Càrrec: Lateral dret i capità
Lloc de naixement: Veneçuela
Nom: Jorge González
Edat: 44 anys (1980)
Càrrec: Entrenador
Lloc de naixement: Espanya
Temporada d’ascens mitjançant play-off, després de quedar segons a només un punt del primer classificat, el Sant Ignasi. Esteu satisfets amb aquesta posició a la taula?
Javier: Des d’un principi hem lluitat pel primer lloc. De fet, tan bon punt vam descendir la temporada passada ens vam fixar aquest objectiu, perquè consideràvem (i considerem) que teníem equip per a fer-ho. Alguns partits dolents per la nostra part que hauríem d’haver resolt, sumats al gran nivell del Sant Ignasi ens han negat el campionat.
Jorge: Bé, sens dubte era un dels principals candidats a pujar-hi, especialment tenint en compte que s’havia aconseguit mantenir gran part de l’equip que va descendir la temporada passada. El cas és que ens hem trobat amb un grup força competitiu, no amb només dos candidats al títol, sinó amb quatre o cinc fins a pràcticament final de temporada. És bastant inusual que a Tercera Catalana competeixis amb tants equips per l’ascens i això, innegablement, fa que sigui més complicat.
Temporada gloriosa, però amb molts canvis a la banqueta de l’equip amb tres entrenadors durant la temporada. Com s’ha gestionat això en el vestuari, Javier?
Javier: Tenim la sort que l’Iberia és un equip i una institució molt resilient davant els canvis i les adversitats. Fa quatre anys que estic al club i he experimentat molts relleus de directius, jugadors i entrenadors, i l’equip sempre ha continuat donant la cara.
Jorge, prens el càrrec al febrer, pràcticament a meitat de temporada. Va ser complicat assumir la direcció d’un equip en aquest punt de la lliga i adaptar-lo al teu estil?
Jorge: Gens. Des del primer minut els jugadors ens han ajudat molt, és un grup amb una predisposició increïble. I parlo de cadascun dels vint–i–cinc jugadors que conformen la plantilla.
Centrant-nos en els play-offs, us enfronteu a l’Espluguenc a semifinals, en una eliminatòria dramàtica que es va decidir a penals i que, a més a més, també va comptar amb la suspensió i ajornament d’un partit. Com ho vau viure?
Javier: Per desgràcia una lesió em va impedir disputar els play-offs, però els vaig patir com un aficionat més. Contra l’Espluguenc va ser un esclat d’eufòria, perquè teníem l’eliminatòria perduda fins que un gol a la pròrroga ens va retornar les esperances, posant l’empat al global. En aquell moment, l’entrada d’un petit grup d’aficionats al terreny de joc per l’emoció del moment fa que l’àrbitre consideri que s’ha de suspendre el partit i juguem els darrers vuit minuts de l’eliminatòria en una altra data i a porta tancada.
A causa de les lesions, vam jugar amb molts juvenils i com a capità vaig intentar estar al seu costat perquè estiguessin tranquils, concentrats i connectats amb el partit, però que alhora gaudissin del joc i de l’experiència.
Jorge: Jo no sabia ni en quin dia vivia [rialles]. La tornada, que va tenir pròrroga, la suspensió del partit i per acabar-ho d’adobar una tanda de penals, va ser eterna. Juguem diumenge i la represa ens la posen el dijous, sense l’afició. Tot plegat va ser especialment dur anímicament i complicat pel que fa a la gestió dels nervis.
A la final contra La Salle Bonanova aconseguiu un global de 5-2. Un resultat a simple vista bastant plàcid. Què considereu que va ser diferencial per emportar-se l’eliminatòria?
Javier: Ens va beneficiar bastant que la tornada, tant de la final com de la semifinal, la vam jugar a casa, gràcies a una bona classificació a la lliga. El fet de tenir coneguts, amics i familiars a la graderia et dona una empenta que és diferencial en partits d’aquesta mena. Hem sentit el suport de tot el barri.
Jorge: No ha estat gens fàcil, tot i que ho pugui semblar. Les lesions que esmenta en Javier també tenen un pes anímic important. Veure com alguns dels jugadors amb més pes de l’equip no estan disponibles en el tram decisiu de la temporada és un cop bastant dur a les esperances del vestuari. La cohesió del grup és el que ha fet l’ascens possible. Jugadors que venien de no disputar minuts i que per circumstàncies han hagut de jugar els quatre partits de play-off. I ho han fet a un nivell escandalós. Això diu molt del que és aquest club.
Ara torneu a Segona Catalana, amb l’esperança de mantenir-vos. Quins són els vostres arguments per a fer-ho?
Javier: Molts jugadors som de la casa i ens vam quedar quan vam baixar de categoria. Gràcies a aquesta base hem aconseguit tornar a pujar i crec que, si la mantenim, tenim moltes opcions de salvar-nos i de crear un projecte que pot provocar que l’Iberia continuï creixent i, d’aquí a uns anys, anar ascendint de categoria progressivament.
Jorge: Hem de continuar amb el que s’ha fet aquest any. Treballar dia a dia, partit a partit. Mirar cada jornada com una final, els objectius ens els marcarà el desenvolupament de la temporada. Sigui com sigui, no pensem només a salvar-nos, volem anar més enllà.
L’equip ha funcionat i tota la plantilla ha donat la cara quan ho ha hagut de fer. Creiem que amb el que ja tenim i la incorporació de quatre o cinc jugadors nous que ens aportin aquest plus de competitivitat necessari per Segona Catalana, tenim arguments de sobra per fer les coses bé.
Deixeu un missatge per l’afició de l’Iberia de cara a aquesta nova temporada.
Javier: Primer de tot agrair a tothom que ens ha acompanyat durant la temporada. També és gràcies a vosaltres que hem ascendit. Nosaltres continuarem lluitant a Segona Catalana per a continuar sent aquí i per a poder ascendir tan aviat com es pugui. Que ens continuïn acompanyant, que continuïn venint.
Jorge: En Lluís i jo hem arribat nous al club i ens hem sentit molt recolzats pel vestuari, per la directiva i per l’afició. A la gent que ens ha acompanyat, mil gràcies. Ens hem sentit com un equip de primera divisió, amb els camps plens i amb un ambient espectacular. Us esperem a tots i totes la temporada vinent al Municipal d’Iberia.
Un estil que s’ha vist reflectit en les estadístiques de la temporada. Heu sumat 90 gols en 28 jornades, unes xifres impressionants que us han convertit en el segon equip més golejador de la categoria.
Javier: L’apartat ofensiu ha estat potser el més destacat de la nostra campanya. A parer meu, tenim el privilegi de comptar amb futbolistes d’un nivell de categories superiors a les posicions atacants, fet que ens ha donat sempre un avantatge en aquest aspecte. Durant tota la lliga hem sigut conscients que si en defensa estàvem correctes ens enduríem el partit, perquè el gol estava garantit.
Jorge: Els jugadors que tenim en atac són d’una qualitat excepcional. Tenim experts en pilota aturada, ja sigui en córners, xuts de falta o penals, que posen la pilota allà on volen. De la mateixa manera, també en l’apartat defensiu hi ha futbolistes de gran nivell que han fet un salt de qualitat des de la nostra arribada, encaixant molts menys gols que en el primer tram de lliga. Tots hem remat en la mateixa direcció i això s’ha traslladat en grans resultats i, en conseqüència, una gran temporada.
