Tres joves de l’Escola Nostra Senyora de Montserrat, la Carla, l’Izan i l’Adan, han estat els encarregats de presentar el pregó de la Festa Major de La Marina 2025. Ho han fet des de l’escenari i amb veu pròpia, compartint allò que són, allò que pensen i allò que somien.
Carla Ramos Cartanyà té 20 anys. Fa karate i teatre, i diu que el que més s’estima és “l’amistat dels meus companys”. També afirma que el que més li fa ràbia és que “se’n burlin de nosaltres i em diguin tonta. Aquesta gent diu això de nosaltres i es creu llesta… No ho són”.
Al seu costat, l’Izan Muñoz, de 19 anys, somia amb ser actor de la sèrie Piraña, dels Javis. “Tracta dels drets del col·lectiu LGTBIQ+. Perquè hi ha gent insensata, sabeu?” I ho diu alt i clar: “M’agrada sentir-me escoltat i no m’agraden gens les actituds de menyspreu.”
L’Adan Tabío Castaño, de 16 anys, practica ju-jitsu i no es talla gens: “El que no m’agrada són els insults. Què lletjos són, no?” També li agrada el sushi, el gaspatxo i, des d’ara, fer de presentador: “Això és nou per a mi, però m’ha agradat molt venir als estudis de l’emissora de ràdio.”
Per arribar fins a l’escenari de la Festa Major, aquests joves han participat en un cicle de sessions a l’aula, on han treballat el guió de la presentació del pregó en primera persona. Durant diverses setmanes, i amb el suport de l’escola i de l’equip de La Marina FM (102.5), han anat coescrivint el que volien dir al barri. “Van ser reflexions personals, valentes i sinceres”, explica Alícia Avilés, logopeda de l’escola. “És una oportunitat molt bona perquè es mostrin tal com són, i perquè vegin que poden arribar a metes que, sense suport, serien més difícils. Però amb iniciativa i empenta, sí que hi arriben.”
El projecte s’emmarca dins Futuro Libre de Violencia, una iniciativa impulsada per Educo amb fons de la Unió Europea, que a la Marina es desenvolupa en col·laboració amb els mitjans locals: Ràdio La Marina FM (102.5) i el diari La Marina. La proposta dels presentadors va ser aplaudida per la cinquantena d’entitats que organitzen la Festa Major, sota el paraigua de la Unió d’Entitats. L’objectiu? Donar veu als joves i garantir el seu dret a participar i expressar-se.
Durant el pregó, els estudiants també van agrair a l’escola “per garantir el nostre dret a ser joves”, i van deixar clar que, malgrat les etiquetes, poden fer molt més del que sovint se suposa. “Gràcies per ajudar-nos i fer que el barri ens conegui una mica més”, deia l’Izan en una entrevista posterior als estudis de la Marina FM (102.5). “No només som gent amb discapacitats, també podem fer un munt de coses.”
Carla, per la seva banda, reconeixia que, tot i les dificultats amb algunes paraules com entitats o amabilitat, estava molt contenta: “Per la resta, no m’ha costat gens ni mica.” I l’Izan compartia un record emotiu: “M’ha agradat veure les persones grans. M’han recordat a la meva àvia, que va morir de càncer. Valoro molt les experiències de la gent gran perquè m’aporten una altra mirada.” Aquestes dones grans a les quals es refereix són el grup de ball Folk Montjuïc, que assaja a l’Espai Veïnal Química i van assistir com a públic en un dels assajos previs a l’acte.
En l’últim tram del pregó, els presentadors van transmetre també les opinions del seu grup-classe: “El que més ens agrada del barri són els parcs, les escoles de ball i les voreres amples.” I, com qualsevol jove, també van protestar per les obres: “No sabeu com ens posen de nerviosos… com més curtes, millor.”
“És intentar formar persones el més autònomes possibles”, resumeix la logopeda Alícia Avilés. “Que puguin fer el que qualsevol jove de la seva edat fa… i que siguin feliços fent allò que volen fer.” Que sigui així.
