Quan les famílies prenen part de la vida a l’escola bressol

La Raquel (mare d’en Bruno), l’Ana María (àvia de l’Antonella), l’Escarlet (mare de la Keisy) i la Geneva (mare de l’Aren) al jardí de l’Escola Bressol Municipal Niu d’infants.

Som l’Ana María (àvia de l’Antonella), la Raquel (mare d’en Bruno), l’Escarlet (mare de la Keisy) i la Geneva (mare de l’Aren), membres de l’AFA (Associació de Famílies d’Alumnes) de l’EBM Niu d’Infants. Algunes de nosaltres també som educadores del centre.

Com a mares, àvies i mestres, sabem com n’és d’important que les famílies s’integrin i col·laborin a l’escola, un espai on els infants no només juguen, sinó que també aprenen valors, normes socials, hàbits i rutines. La criança és una responsabilitat compartida entre família i escola, i comptar amb una associació de famílies ens permet donar suport a les educadores, posar en valor la institució, enfortir el vincle família-escola i reivindicar la importància de l’educació i l’atenció a la petita infància, que sovint no es valora prou socialment.

“Quan veiem que les famílies s’impliquen, ens sentim més acompanyades, motivades i valorades”. Aquesta complicitat afavoreix la comunicació i la coparticipació en la criança, permet compartir coneixements, acollir iniciatives i oferir orientació en temes diversos. “A les trobades de l’AFA hi venim les persones que podem, i mirem de preparar activitats perquè surtin el més maques possibles pels nostres infants i per l’escola. També ens serveixen per conèixer-nos, compartir un espai, descobrir les habilitats de cadascú i veure què pot aportar cada membre. De moment, hem vist que a les festes aconseguim que les famílies entrin més dins l’escola i la nostra dinàmica… A qui no li agrada això?”

“Les famílies no som conscients del poder que tenim ni de tot el que podem aconseguir pels centres on els nostres fills creixen i es desenvolupen”

L’escola pot ser un espai d’acompanyament per a les persones que viuen un moment tan intens i exigent com la maternitat. És fonamental que les famílies se sentin representades i escoltades, i que trobin un entorn lliure de judicis on compartir experiències, socialitzar i crear vincles.

En una societat cada cop més individualista, hem perdut el suport comunitari que abans proporcionava el veïnat: “abans, ens coneixíem, ens saludàvem i ens ajudàvem; avui dia, amb prou feines intercanviem paraules amb la veïna del pis de dalt.”  Hem perdut el “co-madreo” (la criança compartida amb la comunitat).

Això genera una sensació d’aïllament i soledat, però també la necessitat de recuperar aquesta xarxa de suport, la nostra “tribu”. I la participació de les famílies a l’AFA n’és un exemple: una manera de construir comunitat, compartir la criança i, en definitiva, créixer plegats.

EBM Niu d’Infants

FES UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.