
Som l’Ana María (àvia de l’Antonella), la Raquel (mare d’en Bruno), l’Escarlet (mare de la Keisy) i la Geneva (mare de l’Aren), membres de l’AFA (Associació de Famílies d’Alumnes) de l’EBM Niu d’Infants. Algunes de nosaltres també som educadores del centre.
Com a mares, àvies i mestres, sabem com n’és d’important que les famílies s’integrin i col·laborin a l’escola, un espai on els infants no només juguen, sinó que també aprenen valors, normes socials, hàbits i rutines. La criança és una responsabilitat compartida entre família i escola, i comptar amb una associació de famílies ens permet donar suport a les educadores, posar en valor la institució, enfortir el vincle família-escola i reivindicar la importància de l’educació i l’atenció a la petita infància, que sovint no es valora prou socialment.
“Quan veiem que les famílies s’impliquen, ens sentim més acompanyades, motivades i valorades”. Aquesta complicitat afavoreix la comunicació i la coparticipació en la criança, permet compartir coneixements, acollir iniciatives i oferir orientació en temes diversos. “A les trobades de l’AFA hi venim les persones que podem, i mirem de preparar activitats perquè surtin el més maques possibles pels nostres infants i per l’escola. També ens serveixen per conèixer-nos, compartir un espai, descobrir les habilitats de cadascú i veure què pot aportar cada membre. De moment, hem vist que a les festes aconseguim que les famílies entrin més dins l’escola i la nostra dinàmica… A qui no li agrada això?”
“Les famílies no som conscients del poder que tenim ni de tot el que podem aconseguir pels centres on els nostres fills creixen i es desenvolupen”
L’escola pot ser un espai d’acompanyament per a les persones que viuen un moment tan intens i exigent com la maternitat. És fonamental que les famílies se sentin representades i escoltades, i que trobin un entorn lliure de judicis on compartir experiències, socialitzar i crear vincles.
En una societat cada cop més individualista, hem perdut el suport comunitari que abans proporcionava el veïnat: “abans, ens coneixíem, ens saludàvem i ens ajudàvem; avui dia, amb prou feines intercanviem paraules amb la veïna del pis de dalt.” Hem perdut el “co-madreo” (la criança compartida amb la comunitat).
Això genera una sensació d’aïllament i soledat, però també la necessitat de recuperar aquesta xarxa de suport, la nostra “tribu”. I la participació de les famílies a l’AFA n’és un exemple: una manera de construir comunitat, compartir la criança i, en definitiva, créixer plegats.
EBM Niu d’Infants