Sovint abusem del terme LGTBI-fòbia sense explicar bé les causes i conseqüències de l’odi. Aquest neix d’una visió rígida del gènere i de les seves dinàmiques socials. Però l’odi no és només una actitud: es legitima amb discursos i es materialitza en accions concretes.
Des que Trump, Musk i Zuckerberg han redefinit les normes del debat públic, el món afronta nous perills. El terme woke s’utilitza ara per ridiculitzar la defensa dels drets humans i banalitzar els discursos d’odi, emparant-se en la llibertat d’expressió. Això ha obert la porta a afirmacions com que ser trans o gai és una malaltia mental, que les dones estan boges o a insults contra persones amb discapacitat, sense que aquestes declaracions siguin penalitzades per les xarxes socials.
Però la llibertat d’uns per propagar odi té conseqüències reals per als altres. El dolor, l’angoixa i l’agressió generen una espiral de crisi que es tradueix en por, ansietat i violència. Les conseqüències són palpables: el tancament de la pàgina de Facebook de Jordi Petit, històric activista per l’alliberament sexual, i la desaparició del compte d’Instagram de l’ONG STOP, dedicada a la salut sexual de gais i treballadors sexuals, en són exemples.
Trump, Musk, Zuckerberg i Abascal apunten, i el nostre entorn dispara. Com deia Paco Vidarte: “Si una dona és maltractada, això repercuteix en l’homofòbia de la societat. Si una marica és apedregada, això repercuteix en el racisme de la societat.” I podríem afegir: cada cop que algú diu a Instagram que una persona trans és una malalta mental, algú pateix un atac d’ansietat. Cada cop que s’acusa una dona de boja, un nen efeminat contempla el suïcidi.
Enrique Llacer
_________________________________
Seguiu-nos a El Color Morado del Arcoiris, els dilluns a les 18 hores a La Marina FM (102.5) @moradoarcoiris
